“Al Kurdistan vaig entendre la frase ‘La unió fa la força’ˮ

Foto: Cristina Cabasés Vega

Cristina Cabasés Vega | El Casal de Joves la Xesca va inaugurar ahir un cicle de xerrades amb un acte sobre el conflicte del Kurdistan. A l’esdeveniment, que tenia per objectiu apropar-nos a la situació d’aquesta nació sense estat, van intervenir-hi en Gani Mirzo, músic i activista kurd; Judit Ramos, ex-brigadista de les milícies de les YPJ; i Hèctor Martínez, membre d’Azadí, un col·lectiu català en solidaritat amb el poble kurd.

Al primer bloc de la xerrada, que girava entorn als orígens del conflicte, Gani Mirzo va plantejar el mapa del Kurdistan, fragmentat entre els estats d’Iraq, Síria, Turquia i Iran. Malgrat aquesta divisió, Mirzo assegura que “la causa kurda és una sola lluita, i no pas quatreˮ.

Mirzo explica que el Kurdistan, que es el poble més antic de l’Alta Mesopotàmia, va quedar dividit l’any 1514 en una guerra entre l’imperi persa i l’imperi otomà. Més tard, al segle XX, la divisió passaria a ser entre quatre estats, que “durant l’auge dels nacionalismes es van dedicar a esborrar dels mapes internacionals les referències al Kurdistanˮ.

En el segon bloc, que tractava l’actualitat del conflicte, Mirzo ha recordat els horrors viscuts a la part del Kurdistan sirià sota el domini d’Estat Islàmic i ha comentat la dificultat d’emprendre una vida a Rojava, d’on ell procedeix, “una zona amb tanta inestabilitatˮ. Molts kurds, ha afegit, viuen en camps de refugiats des de fa anys i alguns han nascut allà fa 8 anys i no han conegut una altra cosa.

L’activista kurd, que va fugir de la repressió perquè volia “poder-se expressar musicalmentˮ, lamenta que la causa kurda sovint ha estat oblidada a Catalunya i que gairebé ningú sàpiga que el passat 2018 Turquia va concloure un mur que la separa de Síria, reforçant encara més la divisió geogràfica dels kurds.

El tercer bloc anava dirigit a que Judit Ramos expliqués la seva experiència com a membre de les YPJ, les milícies femenines kurdes a les que va unir-se durant sis mesos del 2017. Aquest grup, segons Ramos, el van formar dones “que només tenien l’opció d’esperar l’ocupació d’Estat Islàmic –sabent el que això comportaria– o decidir participar de la lluitaˮ.

 

Ramos subratlla la forma de lluita que tenen les dones kurdes, donant importància a les cures i posant per davant un projecte col·lectiu: “Donen la seva vida a la lluita i al moment històric que els ha tocat viure. Això passa per renunciar a la maternitat, a tenir parella...”. També destaca la unió del poble kurd, que es centra en la lluita contra l’enemic sense divisions internes: “Vaig entendre la frase de que la unió fa la força. Per això guanyen aquesta guerra”.

Hèctor Martínez, del col·lectiu Azadí (Plataforma en Solidaritat amb el Poble Kurd), va fer-se càrrec del quart bloc, dedicat al que es pot fer per la causa kurda des de Catalunya: “M’agrada molt una resposta que dóna el moviment kurd sobre aquesta qüestió: ‘La millor forma de solidaritat és fer la revolució al teu país’”. Per argumentar-ho, Martínez posa un exemple pràctic: “L’estat espanyol envia una quantitat d’armament a Turquia d’un valor de milions d’euros. Per tant, és còmplice de la repressió sobre els kurds. Això, si aquí féssim la lluita com ens toca fer-la, podríem aturar-hoˮ.

Martínez, que com Mirzo i Ramos considera que el Kurdistan ha estat una causa força oblidada a Catalunya, fa la reflexió de que totes les lluites dels pobles estan vinculades i que s’han de solidaritzar les unes amb les altres. Valora, a més, que els kurds ens ensenyen noves formes de militar: “A nivell de gènere, per exemple, ens donen mil voltes”.

L’acte va concloure amb la visualització de Desenterrando el Sonido, un documental impulsat per Gani Mirzo sobre el projecte social i musical en què està implicat a Rojava. Mirzo està fent una recol·lecta d’instruments per enviar-los al Kurdistan i “retornar l’alegria i la dignitatˮ a un poble que lluita per la seva alliberació. El Casal de Joves La Xesca ha anunciat que recollirà instruments musicals al seu local fins el dia 17 de juny per participar del projecte.

Els tres convidats han fet una crida final a mobilitzar-se per la causa kurda. Malgrat reconèixer que el col·lectiu Azadí té poc múscul en l’actualitat, Martínez ha deixat la porta oberta a celebrar més actes dedicats al Kurdistan. Mirzo ha demanat que es defensi al poble kurd en la seva totalitat sense donar suport a una facció ideològica concreta i Ramos, per la seva banda, ha explicat que “no hi ha més afinitat al món que entre els catalans i els kurds. Allà ens donen tot el suport”.

Notícies relacionades