Joan Roura pronostica un canvi al Pròxim Orient amb la fi de la dependència al petroli

Joan Roura a Cal Temerari. Foto: Jordi Pascual

El periodista de TV3 expert en els països del Pròxim Orient, Joan Roura, defensa a Cal Temerari que l’actual conflicte a aquesta zona està marcat per les ingerències dels països occidentals amb clares aspiracions econòmiques sobretot des de la segona meitat del segle passat. És per això que considera que la tendència cap a noves energies que prescindeixen el petroli reduirà la pressió de les democràcies liberals europees i nord-americanes sobre la regió i permetrà que tot torni a poc a poc cap a la situació prèvia al 1916, quan les grans potències del moment es van repartir la influència territorial d’aquests països.

“El que cal fer és retirar totes les tropes d’occident i deixar que passi el que sigui durant els anys que sigui”, defensa Roura. Al seu parer l’intervencionisme occidental, tant militar com humanitari, no ajuda a la pacificació i per això proposa obrir fronteres, donar beques, acollir i fomentar intercanvis culturals. D’aquesta manera, considera, es deixaria de percebre el diferent com l’enemic i no es fomentaria un discurs de perill a Europa que, segons diu, és fals ja que en molts països la situació és més greu.

El discurs de la por també està lligat a la indústria de la guerra, que fa negoci de l’armament. Alhora, la radicalització de col·lectius al Pròxim Orient permet fer el negoci rodó; d’una banda es crea por a occident per acabar demanant més repressió i, d’altra, es fomenta la venda d’armes als països que viuen el conflicte de primera mà. “Costa pocs diners intoxicar joves perquè es vagin a matar però dóna molts diners”, afirma. Una tendència que, al seu parer, està controlada per poders que influeixen a les institucions.

Un dels motius que troba per explicar el reforçament de l’islamisme més radical és que en els darrers temps marcats per dictadures promogudes per occident al Pròxim Orient els espectres laics de la societat es van perdre víctimes de la guerra i la repressió. La pèrdua del laïcisme té a l’altra cara la capacitat de joc de l’Islam que va aconseguir que la mesquita acabés esdevenint un dels pocs espais de certa llibertat. Com recuperar la laïcitat i els drets perduts per les dones és una qüestió complexa que el periodista no s’aventura a respondre.

El conferenciant també ha aprofitat les intervencions del públic assistent per aprofundir en els casos d’alguns països concrets i de l’origen de les religions que ara condicionen el conflicte. En aquest sentit, recorda que el cristianisme és una escissió del judaisme, a l’igual que l’Islam planteja un altre profeta. De fet, per a ell, “Jesús era un Che Guevara que va convèncer que el clero jueu era corrupte”. Però considera que allò més important no és la base de cada religió sinó el respecte entre elles perquè l’enfrontament pot ser motiu o element agreujador dels conflictes, com ha demostrat el jihadisme atacant fins i tot els musulmans que no comparteixen la seva visió de l’Islam.

L’acte, celebrat dijous a la tarda a Cal Temerari, ha servit per fer tota una reflexió sobre com veiem i tractem l’Islam i el Pròxim Orient des d’occident amb exemples concrets com el d’Israel, Palestina, Afganistan i les guerres del Golf. Pots recuperar la conferència en el següent vídeo:

Notícies relacionades