Joan Manuel del Pozo: “La por altera la democràcia”

Fotos: Jordi Pascual

El filòsof i Síndic de la Universitat de Girona ha visitat el curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) per parlar de la paradoxa de viure en una societat segura que, al mateix temps, està terroritzada, amb els conseqüents efectes que té això sobre la seguretat. Just després de la seva conferència ha atès elCugatenc.

T’ha sortit una conferència ben filosòfica!

– És una mirada necessària sobre la seguretat.

Per què?

– No s’ha de caure en la trampa de la seguretat operativa perquè necessitem aclariments sobre els conceptes i els principis. Si els tenim clars, tenim la possibilitat de fer operatives bones i justes. Si no és així, ens podem equivocar fàcilment.

Has vingut a dir que a mesura que hi ha més discursos que generen por, hi ha més demanda de seguretat.

– Així és; a més por, augmenta la demanda de seguretat. Generar por és una manera d’aconseguir que la societat demani excessos de seguretat. La societat és víctima d’un doble mal, la por i el control.

Però pot ser contraproduent. Per molt que hi hagi una part de la societat que demani més seguretat, arribarà un moment en què altres veus diran que ja és excessiva.

– Es genera divisió. Cada cop tenim societats més enfrontades entre els que volen més seguretat, més càmeres, més control... i els que estan en contra.

Com es pot mediar?

– Amb processos de diàleg amb els grups socials i les institucions. Cal fer política en el sentit més profund i ampli, és a dir, un debat permanent sobre les nostres condicions de vida, els mitjans vàlids i no vàlids, la seguretat exigible i l’abusiva, l’equilibri entre llibertat i seguretat... És un dilema de tota la vida, sobre el qual Erich Fromm va fer el llibre La por a la llibertat en què diu que vivim escindits entre una doble necessitat contradictòria: la necessitat de màxima de llibertat i la necessitat de màxima seguretat. Si ens donem la màxima llibertat, reduïm la seguretat a mínims; si donem la màxima seguretat, reduïm la llibertat a mínims. Hem de tenir un pacte individual i col·lectiu sobre aquest equilibri.

És difícil arribar a un pacte quan no parem de tenir inputs que ens generen més por.

– Sí però no hi ha altre remei.

A la conferència has explicat que la por també entén d’ideologies, que hi ha pors d’esquerres i de dretes, i que després han sortit populismes que hi juguen.

– La política és a tot arreu perquè totes les qüestions tenen debat públic i decisions que afecten a les nostres vides. En canvi, hi ha parts important de la societat que, amb l’excusa que els polítics no serveixen o són corruptes, volen abandonar la política. Però si no fas política, te la fan. Per tant, viuràs immers en l’efecte de decisions polítiques.

Els sentiments es barregen amb la política, llavors. Així s’altera el debat democràtic.

– La por altera la democràcia. De fet, n’és enemiga perquè en una situació de por extrema hi hauria una democràcia mínima. No hem arribat a l’extrem però sí hi ha una difusió interessada de pors que té lligada restriccions democràtiques.

La tendència és aquesta, més seguretat.

– Existeix un corrent, el securitarisme, que no és més que això; el reconeixement que moltes institucions, empreses, grans finances... tenen l’interès de crear una mentalitat en la gent d’assegurar-se al màxim la vida. Això significa deixar-se controlar en contra de la llibertat i l’autonomia personal.

Dibuixes un marc complex amb una solució que costa de veure.

– És difícil perquè l’època en què vivim, amb un desenvolupament tecnològic a priori positiu, té també elements negatius. Si allà on hi ha llum, hi ha ombra; allà on hi ha més llum, l’ombra és més fosca. Ens trobem amb una paradoxa: A mesura que millorem ens compliquem la vida.

Notícies relacionades