Javier Jiménez: “De què ens serveix un estat molt segur si les persones que hi viuen es moren de gana?”

Foto: Jordi Pascual

Coronel retirat de l’Exèrcit de l’Aire, doctor en Pau i Seguretat Internacional i investigador de la Fundació Seminari d’Investigació per la Pau de Saragossa, Javier Jiménez no es defineix com un antimilitarista però, malgrat això, posa la seguretat humana com a principal valor prisma de la seguretat. Així ho ha explicat en la seva conferència al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) i en l’entrevista que ha concedit a elCugatenc just abans de fer la xerrada.

Vens a parlar de seguretat humana però si mirem què es vincula de manera general a la seguretat no hi apareix enlloc, sí ho fan les polítiques frontereres, la pugna militar...

– La seguretat té moltes dimensions –política, militar, social...– però la més important ha de ser la seguretat humana perquè és la que se centra en les persones. De què ens serveix que un estat sigui molt segur si les persones que hi viuen es moren de gana? El més important és que aquestes persones tinguin aliments, sistema sanitari, educació, dignitat, llibertat i drets humans.

Fa molt de temps que es planteja aquesta visió i, en canvi, el discurs hegemònic segueix vinculant seguretat a defensa. Per què?

– Sí però jo sóc optimista. Fa uns anys vam veure grans manifestacions contra la guerra d’Iraq i avui dia hi ha una gran corrent mundial de persones que estan en contra de pràctiques militaristes. Si bé, hi ha alguns líders, en els països democràtics elegits per la gent, que prioritzen la seguretat militar, és a dir, la del poder dominant. És aquest poder dominant el que imposa un pensament dominant. Els que pensem que la seguretat s’ha de centrar en els éssers humans cada cop en som més.

Falta incidència, llavors.

– Ens cal un sistema educatiu que ens hi porti, és a dir, educació per a la pau. És fonamental i es fa als col·legis, a les famílies i a la societat en general. Per exemple, quan s’ensenya història als col·legis no ens quedem amb res dels vuit segles de presència àrab a la Península Ibèrica i, en canvi, recordem les batalles i la reconquesta. El mateix ens passa amb el debat territorial: ens centrem en el conflicte en lloc de posar en valor allò que tenim en comú.

Cal aplicar polítiques.

– Sí, i les polítiques les fem les persones. Hem d’exigir als nostres representants que apliquin la seguretat humana. En el nostre dia a dia no ens hem de deixar endur per les corrents xenòfobes, racistes, nacionalistes i extremistes. Ens cal pensar que el món està compost per persones, que no estan subjectes ni a reixes ni a fronteres.

De vegades canvia la consciència, és a dir, la majoria de gent comparteix tot això que dius, però el canvi real no arriba.

– S’hi avança, malgrat alguns líders i algunes corrents. La gent està més bolcada en la solidaritat, en allò humà. Cada vegada hi ha més gent que pensa menys en pàtries i més en persones.

Quan es parla de seguretat humana es reivindica el paper dels ens locals o regionals, començar des de la base. Per què?

– És molt important la tasca de baix a dalt, des dels moviments socials, els ajuntaments, les regions... Però també cal trobar la col·laboració dels de dalt. De moment, la sinergia des de baix està fomentant el canvi encara que aparentment sempre hi ha períodes com l’actual, amb líders molt nacionalistes.

Et mostres molt optimista però hem tingut líders mundials polèmics, atemptats, refugiats, migracions...

– Des de la cultura de pau hem de donar un missatge positiu perquè si ens tanquem en el pessimisme no avançarem. Anem a millor i ens ho hem de creure. Com en el futbol, tenim clar que guanyarem i sense pegar patades.

Però no tenim data per a la victòria.

– Hi confio perquè hi ha dades que ho demostren, malgrat l’excepcionalitat de la crisi a Europa. Per exemple, les declaracions de Salvini no coincideixen amb el pensament de la majoria d’italians. El problema és que hi ha moviments mediàtics i a través de les lleis que intenten inculcar el contrari del que pensa la majoria de la població.

I d’aquí la importància de l’educació. Què s’hi ha de fer?

– Ens cal incidència des que els nens són petits. Necessitem una assignatura de cultura de pau, convivència i tolerància. En canvi, en molts àmbits es fomenta la cultura de la competitivitat, que va en contra de la solidaritat perquè només ens preocupem per la nota que traiem nosaltres. Treure bones notes és important però també ho és inculcar els valors de la cultura de pau.

Notícies relacionades