Itziar González: “Els nostres alcaldes no manen res perquè hi ha una realitat econòmica superior que ho decideix tot”

Fotos: Jordi Pascual

Exregidora de Ciutat Vella, arquitecta i activista, Itziar González ha acudit al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) per posar el seu punt de vista sobre la seguretat als barris i, sobretot, com l’urbanisme crea i evita violències. Recorda que l’urbanisme es va començar a pensar en termes defensius i d’atacs, i que els primers plànols de ciutats servien per detectar llocs on fer atacs. De tot això, tem, encara mama l’urbanisme actual.

Es parla d’urbanisme amb mirada de gènere però poc més enllà...

– La mirada de gènere ve a evidenciar que s’han pensat les ciutats des d’un punt de vista molt funcional però sense posar les persones al centre. Posar una mirada de gènere suposa visibilitzar la meitat de la població, que havia estat invisibilitzada i rellogada a la llar. Pensant i parlant amb ella, hem pogut millorar les ciutats, de la mateixa manera que pensant amb els col·lectius de persones amb diversitat funcional hem pogut millorar l’accessibilitat. Sempre que pensem en les vulnerabilitats, els urbanistes millorem la nostra proposta. Les ciutats, malauradament, es pensen més en termes econòmics que pensant en la vida.

Malgrat tot, has dit a la conferència que la violència és a dins de casa.

– Hi ha un discurs neoliberal a qui li interessa dir que l’espai públic és perillós. Va dirigit a que perdem el carrer. El que jo dic és que la violència no és tant al carrer, on hi ha persones que et poden ajudar, com a dins de les cases; de la mateixa manera que la corrupció és als despatxos dels polítics. Per això és important la participació ciutadana en els processos. Per tant, no hem de patir tant per la seguretat als carrers com per les activitats econòmiques que hi acullen podent provocar vulnerabilitat, exclusió...

La ciutat, més encara si estan construïdes amb la mentalitat d’un urbanisme anterior, ha de compaginar molts interessos creuats.

– La ciutat és un camp de forces. Pots parlar de veïns i comerciants però, de sobte, trobar-te amb els fons voltors com un vector força que transforma totalment l’urbanisme perquè buida els barris per omplir-los de turistes. Cal conèixer tots els actors i fer la millor anàlisi possible de què passa. És revolucionari asseure’ls a tots en una mateixa taula: “D’acord, tu que vols fer negoci t’asseus amb els veïns i de l’administració”. Si no hi ha debat, sempre guanya el que més ràpid va i qui més diners té. Per tant, sí, la ciutat és conflicte que s’ha de resoldre amb polítiques.

Per exemple, si a mi em diuen que actuï sobre les Rambles per reduir la presència de turistes i donar més protagonisme als veïns, hauré de respondre que cal reduir les pistes a l’aeroport i els creuers. Cal reconèixer tots els interessos, encara que un sigui una empresa asiàtica que utilitza Barcelona com a hub en vols a Sud-amèrica.

Ara per a ara als despatxos d’urbanisme dels ajuntaments no es pensa en l’aerolínia xinesa que arriba al Prat.

– Perquè les regidories d’urbanisme han estat segregades dels grans espais de decisió, que són globals. Els poders locals s’enfronten a una realitat que els supera. Els nostres alcaldes no manen res perquè hi ha una realitat econòmica superior que ho decideix tot. Fins que no baixem l’origen dels nostres mals als llocs de decisió, no podrem fer un activisme polític de baix a dalt real. Jo mateixa, com a usuària d’avió, puc decidir no utilitzar-ne més. Si ho fem tothom, el potencial és immens. Però no apareix en les nostres decisions perquè no està en les nostres anàlisis.

Llavors, té més incidència un ciutadà que el polític elegit?

– Sens dubte, perquè un ciutadà no és partidari, se suma a tots els altres ciutadans. Mentre el ciutadà veu aliances, el polític veu rivals. Un vol qualitat de vida i l’altre poder.

Quan parles d’anàlisis àmplies per poder actuar, vens a dir que cada barri tindrà solucions diferents.

– Hi poden haver casuístiques diverses però les ciutats sempre tenen reptes ecològics, culturals, polítics... que no es tracten. Per exemple, un equipament esportiu és important per a un barri però també ho és la qualitat de l’aire. Hi ha assumptes globals que ens depassen i els inhibim tot i que són molt evidents. És el que ens passa amb milers de viatgers a un aeroport mentre hi ha gent intentant creuar el Mediterrani amb pastera. Ostres, trenquem els passaports i veuries com es farien coses! La capacitat subversiva i radical de la ciutadania és immensa. Però la ciutadania no té espais per a la consciència crítica.

Notícies relacionades