Aargub, poble sahrahuí agermanat amb Sant Cugat, afectat pel greu temporal

Foto extreta d'un fragment del vídeo de RASD-TV

Fa dues setmanes el Sàhara Occidental, situat al desert algerí de Tindouf, va patir un temporal fort amb pluges abundats i intenses ratxes de vent. El temporal ha provocat que es perdessin habitatges i es malbaratessin una gran quantitat d’aliments. Molts d’ells han perdut el que suposava la ració mensual dels prop de 150-180.000 refugiats que hi ha a la regió. Molts d’ells han perdut les seves pertinences i han hagut de dormir a la intempèrie per manca d’edificis segurs o bé en tendes de campanya.

La daira (poble) d’Aargub, agermanat amb Sant Cugat des de l’any 2000, també s’ha vist afectat pel temporal.

Aargub està situat a la província (Wilaya) de Dakhla, és el poble que queda més al sud i el que està més allunyat de la ciutat de Tindouf, per tant, és més difícil que arribin les ajudes, segons explica Neus Bosch, presidenta de Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS).

Segons explica el Ministre de cooperació  sahrauí Brahim Mojtar a RASD-TV “ja s’està procedint a la classificació d’aliments que han arribat de diverses ONG’s per poder començar a distribuir-los”.

També un dels habitants de la província de Dakhla explica pel mateix mitjà que “les cases de tova, administracions, escoles, entre d’altres estan destrossades”. També explica que s’han construït haimes en zones de més alçada per tenir més protecció.

Segons informa a el periodista Saleh Yarba per RADS-TV, una flota de camions de "La Hermana República de Argelia" en col·laboració amb el Ministeri d’Aigua i Medi Ambient, ja han començat les maniobres per treure les concentracions d’aigua.

Fins al desembre, cap membre de l’SCAPS podrà anar a Aargub per obtenir informació de primera mà. L’entitat engegarà una campanya per enviar-hi menjar, roba i medicaments i, fa una crida perquè els hi fa falta el transport, un vehicle. Estan cercant una empresa que els pugui ajudar en aquest sentit.

Pregunta inevitable: Si Sant Cugat és ciutat acollidora de refugiats - almenys així ho van aprovar en el ple de setembre-  per què no ho és també de refugiats sahrauís? Segons explica Neus, a diferència dels sirians, els ciutadans del Sàhara no tenen passaport perquè no és considerat un país. Les poques persones que tenien passaport, els hi ha caducat aquest any.

El futur

Neus assegura que és un conflicte oblidat i que arran dels vídeos que han gravat els refugiats, es podria haver fet una major cobertura per parts dels mitjans. Segons el seu parer és per raons polítiques, ja que Espanya té molts vincles amb el Marroc. Els refugiats només viuen de les ajudes internacionals o de petits comerços. És difícil prosperar, ja que és un desert. “Un terreny inhòspit”, afirma la presidenta d’SCAPS. Neus explica que les noves generacions no volen sortir cap a altres països a formar-se, com ha fet la generació anterior, perquè és massa sacrifici i prefereixen viure de les ajudes o de les petites botigues. “La gent jove es planteja tornar a les armes”, assegura Neus. “Els refugiats s’estan plantejant fer la ‘marxa blanca’ a la inversa, només per cridar l’atenció”, explica la presidenta d’SCAPS.

Segons ella, més que minimitzar els danys en casos de pluja, s’ha de donar una solució política en aquest conflicte. Assegura que Espanya té una responsabilitat sobre el poble Sahrauí. “El segon mur més gran del món, després de la muralla Xina, és el que s’ha construït entre el Marroc i els campaments”, assegura Neus.

Notícies relacionades