Les institucions i els mitjans davant els conflictes

Fotografies: Xavier Boix

Ahir a la tarda el XXXè Curs d'Estiu de la Universitat de la Pau va abordar dos aspectes claus en els conflictes mundials i ho va fer amb dos conferenciants que, com no ens cansem de repetir, van seguir mantenint altíssim el nivell de l'edició d'enguany: el president de la UNIPAU, l'economista Arcadi Oliveres i la periodista Marta Molina.

L'Arcadi Oliveres va ser el primer en prendre la paraula, després de ser presentat per el Narcís Sánchez, activista de l'àmbit de l'economia social. Té l'Arcadi tantes dades al cap que és difícil que pugui acabar amb temps els guions preconcebuts. Del que va dir ahir però sobre el paper escadusser de les institucions com a garants de les relacions internacionals cal posar de relleu la seva crítica de les Nacions Unides per manca de democràcia. En aquest sentit va argumentar, per exemple, la capacitat de veto de 5 països privilegiats, el sistema de votacions - que funciona amb el sistema d'un país un vot, tenint la India el mateix pes que Andorra -, el paper dels cascs blaus de l'ONU que no existeixen en sí sinó que els hi deixen - majoritàriament els països "pobres" - i el procés per escollir el Secretari General que sol ser-ho per part del president americà. Això sí, va assumir que l'ONU - sense comptar les institucions com l'OMS, UNESCO, ACNUR, etc, compta amb un pressupost massa limitat - només una sisena part del pressupost de defensa espanyol -.

No tot van ser qualificatius negatius per les Nacions Unides perquè Oliveres va reconèixer que els informes que fa permeten saber con estan les coses, com per exemple el del Índex de Desenvolupament Humà que posa en contradicció els que tenen en compte només el PIB. Aquest Informe, va explica, sumarà a les seves variables d'ara - renda per càpita, educació, salut - una segona - llindar de pobresa i condició de la dona (desnivell de sous per una mateixa feina i percentatge de dones que ocupen càrrecs públics) i, encara, una tercera variable que mesurarà les emissions de CO2. En aquests moments el país que encapçala aquest informe és Noruega i el 194 Sierra Leona. Per Oliveres, a més, en general es pot extreure un bon balanç de les institucions que hi ha al voltant de l'ONU. Per posar un altre exemple es va referir al "conflicte ambiental" ja que justament va ser des de les Nacions Unides des d'on el 1971 es va facilitar la redacció de l'informe "Los límites del crecimiento: crecimiento cero" al matrimoni Meadows que va ser la base de la Declaració d'Estocolm a la Conferència mundial del medi ambient celebrada en aquesta ciutat que obriria les cites organitzades per parlar d'aquesta qüestió. L'any 94 arribarà el protocol de Kyoto, del que, segons Oliveres, "Espanya és dels que menys compleix, comprant per exemple a la bossa d'emissions i arribant a acords amb Burkina Fasso per emetre'n". La seva conclusió sobre aquest tema va ser doncs que "intencions bones, aplicacions difícils".

També va parlar Oliveres del nivell europeu del que es va confessar admirador "de la primera època" però que quan s'hi ha arribat "la cosa ha canviat, la seva capacitat democràtica és limitada". I sobre les institucions i les qüestions econòmiques, "han estat absolutament efectives", amb un clar vis crític. Va recordar, per exemple, que ahir mateix es rememorava, amb l'acord de la Troica amb Grècia el de Breton Woods - que van dibuixar el sistema financer mundial que tenim avui -. Oliveres va recordar que tant el FMI com el Banc Mundial tenen uns estatuts condicionats per qui més paga i que, de fet, controla sempre els Estats Units.

Segons l'economista santcugatenc, "el gran drama econòmic dels darrers anys s'anomena especulació. Això ha originat grans desequilibris. I per evitar-ho, Tobbin va proposar una taxa per sancionar amb un 1x1.000 aquestes operacions". S'entén per especulació la compra per vendre abans de 3 dies - segons aquest economista amb aquesta taxa es rebaixaria un 50% l'especulació i permetria eliminar 4 vegades la fam al món -. Es va votar al parlament francès, belga, canadenc, etc i es va votar que no. El Parlament europeu fa 4 anys va votar que sí perquè no podia aplicar-la, "quedar bé sense pagar", va afirmar Oliveres i va afegir que "Gordon Brown va dir que la Gran Bretanya havia tingut molts mals de caps amb la lliura esterlina i serem els primers en aplicar-la, la mateixa tarda sortia volant el secretari d'estat d'Obama, Timothy Geithner, per impedir que la posés en marxa, perquè perjudicaria els especuladors americans com ell, que treballava a Goldman Sachs, com els 7 secretaris de finances que abans de ser-ho havien estat especuladors del mateix banc, Goldman Sachs. Com a Grècia però, que Papandreu va proposar fer un referèndum, l'endemà era destituït i anomenavem Papadimos director allà de Goldmans Sachs. O com a Itàlia, que quan plegà Berlusconi, va ser anomenat Mario Monti que havia treballat 8 anys com a directiu a Goldmans Sach. La signatura dels euros porta la signatura de Mario Dragui que va ser director també de Goldman Sachs".

En el torn de participació del públic, Oliveres va parlar de Grècia i no es va estar de criticar a Juncker com a evasor d'impostos, a recordar que els tres darrers dirigents del FMI estan imputats o amb sentències fermes per motius diferents, financers o sexuals. "Tsipras estava negociant amb delinqüents". I sobre els moviments socials va afirmar que ens faciliten saber el què passa "perquè els grans mitjans estan venuts al gran capital". Són els que intenten saber i explicar com està aquest món, des del punt de vista de la despesa militar, etc, i donar-nos alternatives. Son els que ens proposen campanyes com ara la de les mines antipersones.

"Quan la informació va deixar de ser un negoci, la veritat va deixar d'importar", Kapuscinski.

Aquesta és la filosofia que mou a la premsa independent i els periodistes que hi treballen que, per cert, cada cop som més. La Marta Molina és una d'elles i a més una de les nostres referències perquè a més de ser independent és de les que se la juga explicant-nos el que passa des dels conflictes. En aquest cas, per exemple, des de Mèxic.

En aquest cas, explicant la seva experiència personal, la Marta va arribar a Mèxic pensant que era un país amb dèficits però democràtic i quan va veure les dades de 80 mil morts, 150 mil desplaçats i 30 mil desapareguts es va adonar que estava en un país que no podía ser democràtic i que era en guerra des de feia temps, més enllà d'un país on hi ha narcotràfic. Unes dades, va afirmar, "que no arriben als mitjans convencionals i que van provocar que m'aproximés als moviments socials per saber qui eren".

Segons la Marta Molina cal que la gent es pregunti què vol consumir i com ho vol consumir. Perquè des de "l'altra banda" els propis moviments socials ja creen per exemple els seus propis mitjans - el 15M o #yosoy132 a Mèxic així ho van fer - quan no confien els mitjans convencionals. En aquest sentit, per exemple, va explicar alguns exemples punyents de casos de manca de llibertat d'expressió importants a Mèxic com el fet que milers de persona rodegessin la seu de Televisa TV i que aquesta no informés del que estava passant.

Però no només els moviments socials creen els seus mitjans sinó que cada cop hi ha més mitjans independents que s'atreveixen a trencar l'status quo, començant a acabar amb el monopoli de la premsa comercial a l'hora de comunicar i, sobretot, de comunicar sobre els moviments socials - el cas que va explicar sobre la convocatòria feta pel Subcomandante Marcos exclusivament a mitjans independents és una evidència -. Com ho és també el fet que un mitjà independent com Metromuster, productora del documental Ciutat Morta, és capaç de revifar un moviment. "El nou paradigma però no depèn només dels periodistes i dels mitjans, també depèn dels lectors, per com consumim els mitjans i quins mitjans consumim", va reblar Molina.

Un altre dels aspectes importants que va tractar en la seva intervenció la Marta Molina va ser el de la supervivència d'aquests mitjans - que coneixem bé des d'elCugatenc -. En aquest sentit va "tocar" qüestions com el néixer i sobreviure (dels mitjans), el paper del lector com a editor, el micromecenatge, la cooperativització. És un fet ja que surten nous mitjans en línia amb pocs recursos, amb moltes idees i amb molta independència, que poden transformar la societat. En aquest moment va fer referència a tot un seguit d'aquests projectes que ja són reals com ara l'Agència Pública al Brasil que funciona amb els lectors dins el consell editorial i que quan investiga ho fa perquè els lectors li demanen i perquè li donen els recursos per fer-ho. El seu lema és: "Fes propostes de temes". Alguns exemples de mitjans: desInformémonos, Rebelión, Cafèambllet, Crític, Waging nonviolence, Diagonalperiódico.net, Directa, Otramérica, Huffington Post, Democracy Now.

Amb aquesta feina s'està eliminant els intermediaris perquè ja no necessitem que el poder mediàtic ens digui com volem les informacions, o ho fan els mitjans independents o els mateixos moviments. "Tant de bo arribi un punt en el que els periodistes mateixos s'organitzin com a moviment social reivindicant la llibertat d'informació", digué Molina. Com a tercer desig va compartir que és necessària la cooperativització dels mitjans de comunicació independents per la sostenibilitat dels projectes.

Citant, per acabar la conferència, el periodista uruguaià Samuel Blixen, "un periodisme independent és aquell que va pels carrils desvinculats del poder polític, econòmic o religiós, que és capaç de ser incòmode i irreverent o fins i tot irònic. El periodisme és independent o és la comparsa de la manipulació mediàtica", va manifestar que per ella "sobreviuran els petits diaris que no necessitin molts recursos però que han trobat un ecosistema diferent del general i el periodisme independent que no depèn del mercat que controla el seu contingut de forma directa".

En el torn de participació del públic va declarar "no està d'acord amb que el periodisme independent sigui el periodisme ciutadà, els periodistes hem d'explicar les històries d'una altra manera, encara crec en la responsabilitat del periodista, crec en el periodista professional, no només acadèmic sinó que reflexiona, que atén a diferents veus, que contrasta. Ser independent és afrontar la informació sense pressió publicitària ni política, de forma honesta, però és impossible ser objectiu o imparcial". I va afegir que "els mitjans independents hem de ser mobilitzadors, hem d'esperonar a la societat a prendre partit, a consumir la informació d'una altra manera".

Marta Molina ha escrit un llibre d'accés obert sobre la seva experiència a Mèxic i sobre amb Javier Sicília: 'Del consol a la noviolència". Podeu seguir-la també al seu blog.

Notícies relacionades