Les identitats que es transformen en conflictes

Fotografies: Xavier Boix

Aquest matí s'ha parlat d'identitats. I han començat a parlar-ne dues eminències del País Valencià. Josep Maria Tortosa i Vicent Martínez Guzmán. La primera part de la sessió ha estat presentada per en Carles Romea i la segona per l'articulista del nostre mitjà Dolors Renau.

El sociòleg Josep Maria Tortosa ha començat amb símils futbolístics davant un auditori de més d'un centenar d'assistents. La primera afirmació ha estat que "No hi ha identitats bones o no sinó que depèn del context" i confessant que "sabia menys coses sobre més temes", sobre el que al final de la jornada se n'ha fet ressò en Koldo G. Vio en les Clownclusions.

Una de les problemàtiques que estan relacionades amb la violència és quan les identitats estan etiquetades o amenaçades. "És quan les identitats enlloc de sumar divideixen". Segons aquest sociòleg no hi ha religions que maten i que no maten, la mateixa religió pot anar en direccions contràries.  Les identitats no van soles, segons el professor, doncs sinó seria "alienació".

A preguntes d'aquest mitjà sobre el conflicte d'identitats a l'estat espanyol, ha respost que fa ja més de 20 anys que va escriure que pensava que Catalunya seria abans independent que el País Basc - abans del 2020 - perquè havia escollit el camí de la no-violència. Tot i això, ell personalment creu que guanyaria el NO però alhora creu que hi ha un fort sentiment d'identitat però no que sigui col·lectiva i que la causa del trencament és més que l'Estat el partit en el govern.

En la segona exposició el filòsof castellonenc Vicent Martínez Guzmán ha parlat sobretot sobre la "Filosofia per fer les paus", centrant-se en "com podem transformar el sofriment que uns essers humans produïm a uns altres". L'orígen del filosofar, ha recordat que deia Aristòtil, és "quedar-se sorprès, estupefacte, en el descobriment de la diferència, de l'alteritat, de l'altre". La conclusió segons ell és que l'arc Iris és el símbol de la diversitat que també provoca conflictes.

Ha parlat també del terrorisme, que és allò que cadascú vol que vulgui dir, de la guerra, que prové segons ell de "la diferència de llengües i de religions i creences" i ha recomanant als estudiosos de la pau que "I si no és com tu dius?", sempre hem d'utilitzar la imaginació moral des de l'àmbit de la cultura de la pau, ha afirmat. En el camp social "hi ha gent que ni l'excloem sinó que els expulsem". "La política surt de viure junts i la violència ho trenca", ha afirmat.

En la seva intervenció, plena de cites de filòsofs, ha plantejat afirmacions molt actuals com ara que "els polítics s'han apropiat de la política, el poder mai és individual, en canvi la violència i la força sí. Per tant el que hem de fer és repolititzar la societat. La sol·litud del poder és una patologia. Parlar de la pau és parlar de política, no partidista".

 

Després de l'obligat cafè i les minses pastes, la Dolors Renau ha presentat el tàndem següent. En Salvador Martí, politòleg banyolí i la Romina Martínez, psicòloga mexicana. El primer és ja un clàssic de la UNIPAU que ha seguit en la mateixa línea argumental de les identitats. "La política és conflicte. La guerra és un tema cabdal per entendre estats perquè aquests moltes vegades s'han creat mitjançant guerres", ha afirmat. S'ha preguntat però perquè anem a la guerra i és perquè, segons ell, un fet social, és una traducció d'una estructura social. La guerra és violència, infligir tant de dolor com sigui necessari als enemics perquè deixin d'existir i és més racional del que pensem. "En el cas de Nicaragua, l'estructura social es va traslladar a la tropa per exemple", ha explicat.

La guerra no és una violència impulsiva sinó instrumental i premeditada que genera un espai social, institucional i simbòlic que permet agredir, sacrificar-se i suportar el que és insuportable. Genera una dinàmica de coacció organitzada. Prèviament però hi ha una dinàmica bàsica que és la motivació per la guerra. Una motivació individual, col·lectiva, de país, de polítiques públiques, etc. Des d'ensenyar a la gent a ser soldats fins a prioritzar la despesa militar i d'infraestructures. És necessari crear "marcs cognitius" per a la confrontació basats en les diferències, l'exposició d'amenaces externes, d'ideals ètics superiors, de grups antagònics que es creen a priori i generen prejudicis. És necessari "deshumanitzar" l'altre per fer aquelles coses que d'altra forma no serien possibles, rutinitzant el mal, perquè tothom pugui esdevenir genocidi. Hanna Arendt explicava com "persones raonables a Alemanya de 9 a 2 del migdia anaven als camps a fer desaparèixer persones".

Per això és important la propaganda. Però, qui fa la propaganda? Els estats com a màquines de generar estereotips. Centeno diu que "els censos, les escoles, els ferrocarrils, fiscalitat" són fruit d'estats que s'organitzen per guerres totals". Tot això són perills d'una sola història. Han sigut els estats creadors de cosmovisions o mites? De passar de soldat a ciutadà? Un cop hem destruït als altres que són dolents i hem establert la pau dels vencedors, com poden sobreviure a aquella identitat que els hem posat?

Segons Salvador Martí però - com va dir en la presentació del curs el periodista Eduard Sanjuán - les guerres avui - són menys estatitzades, hi ha altres elements com la religió, la cultura, els recursos, la neteja social, els estupefaents i haurien de parlar dels discursos que ens permet suportar que hi hagi gent desapareguda a Mèxic - 10 vegades més que a la dictadura Argentina - , el feminicidi arreu, la islamofòbia, el racisme - ,... "potser no ens barallarem amb els francesos però sí amb els il·legals i els pobres". Ha acabat demanant que no frivolitzem els crims d'odi ni els estigmes.

La darrera conferenciant ha estat la psicòloga mexicana Romina Martínez, que ha explicat una especificitat "La teràpia narrativa com alternativa a la història dominant". Aquesta és una disciplina nascuda als 70 a Austràlia que es fonamenta en la interdisciplinarietat, conèixer els relats és el que l'interessa perquè aquests ens defineixen i a aquests estan vinculats les nostres històries. La idea és generar conversacions per generar històries alternatives. Segons Bruner, "la idea és treballar les històries viscudes no relates davant l'experiència viscuda relatada ja que aquesta enriqueix la nostra vida i la de les comunitats". Les històries dominants segons Martínez són un "marc interpretatiu de la realitat, conclusions limitades o negatives de la identitat. Les històries alternatives, en canvi, són un marc interpretatiu de nous significats". És important, arribar a les conclusions d'identitats preferides - com volem ser tractats, com volem viure les nostres vides -. Si un 3% dels nostres somnis es pot fer realitat és molt important. En la seva exposició ha ressaltat el concepte "agència personal" o capacitat de decidir sobre les nostres pròpies vides.

Davant les preguntes del públic, en Salvador Martí ha manifestat que "hi ha formes d'organització social que tenen més tendència a la guerra que altres, depèn de les estructures, principis, jerarquies. Un dels temes més interessants de la vida és perquè obeïm. Una part és per la coacció, és obvi i una altra per decisió personal i passa igual a la guerra". Pel que fa a Romina Martínez, ha afegit que "el nostre projecte vital també es trunca i la idea de poder acompanyar és poder construir el projecte no com a professionals sinó el que volen les persones per les seves vides",  posant com a exemple les persones que pateixen la violència a Mèxic.

Dolors Renau ha recordat el premi a Maixabel Lasa, qui va ajudar a establir un diàleg entre etarres i víctimes, "forma part de les micro revolucions no oblidar que en el centre del conflictes hi ha ésser humans i que cal que estiguin cuidats. El que ha explicat ella, per la Romina Martínez, és una eina pel post conflicte".

Les clownclusions de Koldo G Vio Domínguez avui s'han centrat en "saber més o menys, en els mapes que s'han presentat i el que millor de tot ha estat al final quan ha dit que "si Àfrica ha estat tant temps en el costat equivocat del capitalisme, no sabia que portava tant temps vivint a Àfrica!".

Notícies relacionades