Publicitat

Sabine Hindersin: “Allà on no arriben les administracions arriba el Banc dels Aliments”

Fotos: Cedides pel Banc dels Aliments 

Com cada any, des de ja en fa vuit, divendres i dissabte quan aneu a les grans superfícies trobareu voluntaris que recullen aliments envasats i de llarga durada. El Gran Recapte, organitzat per el Banc dels Aliments, encara la jornada d’enguany amb la intenció de recaptar les 4.500 tones de l’any passat. Sabien Hindersin, cap de campanya del Gran Recapte, parla sobre els reptes d’enguany i contesta les crítiques que envolten la feina que realitza l’organització. 

– Entre avui i demà, 25 i 26 de novembre, s’està celebrant el vuitè Gran Recapte dels aliments. Com l’encareu?

–  Ho encarem amb un esperit molt positiu i volem que el gran recapte torni a ser la gran festa de la solidaritat. El que aconseguim amb el Gran Recapte és recollir una gran quantitat d’aliments envasats que després repartirem durant els tres o quatre mesos posteriors de la campanya.

– Quan va començar la campanya per promoure el gran recapte indicàveu que necessitàveu el suport de 27.500 voluntaris. Ho heu aconseguit?

– Pràcticament ho hem cobert tot, encara queden alguns forats per omplir però no tindrem cap problema per tenir un bon funcionament.

– Teniu quantificat quanta gent demanda els aliments que recolliu?

– Arreu de Catalunya tenim comptabilitzats 235.000 beneficiaris i més de la meitat de tota aquesta gent es centra en la província de Barcelona, un total de 143.000. 

– Aquestes dades han augmentat o disminuït durant la crisi?

– A mesura que ha anat avançant la crisi les persones beneficiàries també han anat en augment. Al 2008 el Banc dels Aliments de Barcelona va repartir productes a 57.000 persones mentre que l’any passat es va assolir el pic més alt arribant a 152.000 beneficiaris. La crisi ha anat augmentant les necessitats de la gent.

– Teniu en compte que hi ha part de la població que considera que la vostra feina és mendicitat?

– Si, és cert que tothom diu que aquesta feina l’han de fer les institucions, però l’administració també ens ajuda i cada vegada ens ajuda més. Som una societat que quan ens hem d’arremangar les mànigues ho fem. Molta gent ens ajuda sempre amb molt de gust i ho fa un cap de setmana a l’any. La veritat és que sense ells el Gran Recapte no seria el cap de setmana de la solidaritat de la ciutadania. Crec que l’administració ja fa prou. Podria fer més? Tots podem fer sempre més.

– No seria més interessant i productiu centrar els esforços en desenvolupar polítiques que garantissin que aquesta ajuda puntual en un cap de setmana no fos necessària?

– Evidentment, nosaltres cada vegada demanem més, però les administracions ja intenten donar tot el que poden. Allà on no arriben intentem arribar nosaltres.

– Considereu que no arriben?

– Sí. No pensem que no volen arribar. És molt trist saber què al girar la cantonada hi ha gent que pateix precarietat alimentaria. Al segle XXI cap administració vol que hi hagin aquestes bosses de pobresa. El ritme de vida que portem fa que sempre demanem molt a les administracions i no es pot arribar a tot, i nosaltres lluitem per ajudar-nos els uns als altres.

– Has indicat que les administracions us ajuden, com ho fan?

– Ens ajuden sobretot econòmicament, distribuint la informació de la feina que fem i les petites poblacions, dins de les seves capacitat, intenten ajudar. En el Gran Recapte, per exemple, també col·laboren en instal·lar punts de recollida. Sant Cugat és una de les poblacions més solidàries a nivell de voluntaris i d’Ajuntament.

– Quin és el perfil de les persones voluntàries?

– És un perfil molt divers. Des de la persona soltera i independent a una entitat de persones grans. Gent jove, escoles, esplais, empreses... de tot. És molt maco perquè no coneixem les 27.500 cares però estem tots molt units perquè creiem en el Gran Recapte. Sigui com a voluntari o com a donant la societat respon i es molt bonic de veure-ho. Tenim molts donants que amb prou feines arriben a final de mes però et donen un quilo d’arròs. Aquest quilo d’arròs és segurament molt més important que els 150 quilos que et pot donar una persona que té estabilitat emocional i econòmica.

– I quin és el perfil de les persones beneficiàries?

– Gent que està a l’atur, famílies sanceres que no tenen cap membre que treballa i que viuen a costa de les ajudes socials etc. Tots els nostres beneficiaris han de passar per l’assistència social sinó nosaltres no els podem ajudar. Com sabeu nosaltres no treballem directament amb el beneficiari sinó que donem el que recaptem a una xarxa d’entitats socials i aquesta és la que s’encarrega d’entregar-ho a cada persona. Tot plegat a través d’un protocol molt transparent i molt estricte.

– Les dades que vosaltres teniu les aneu actualitzant?

– Sí, perquè volem arribar a tots aquells que en necessitin en el moment precís.

– Com s’escullen els punts on es col·loquen els voluntaris per realitzar el Gran Recapte?

– Ja portem fent-ho durant vuit anys així que ho tenim força per la mà. El que fem és posar-nos en contacte amb totes les cadenes d’alimentació i aleshores establim quins supermercats cobrim i quins no.

– Quin baròmetre utilitzeu per decidir-ho?

– Sobretot ens regim pel tipus d’alimentació que tenen. Nosaltres no podem demanar productes frescos perquè necessitem que aguantin un llarg temps perquè tardaran en arribar a la gent que ho necessita. Un cop hem destriat això escollim aquells que estiguin millors preparats logísticament, que siguin grans i tinguin magatzem. Hi ha supermercats que han estat amb nosaltres des del primer dia. De la mateixa manera també tenim voluntaris i coordinadors que estan des del primer any, hem anat creixent junts.

– És contradictori recaptar aliments finançant a les grans cadenes?

– És un debat que surt constantment a les xares. No volem defensar més del necessari a les cadenes alimentaries però hem de reconèixer el que fan per nosaltres. Els supermercats ens organitzen la cadena logística de repartiment i d’emmagatzematge. Abans portàvem nosaltres tot el tema i recollíem els aliments amb cotxes propis on no hi cabia res, era una feinada de por. Ara tot això ho fan les cadenes i ens ajuden a portar-ho tot al nostre magatzem. Per molt que tinguem empreses logístiques que ens ajuden, el que fan els supermercats també té un preu. A més, la majoria fan una donació addicional. Nosaltres no podríem anar al ciutadà si no és a través de les grans superfícies. No ens podem saltar tant fàcilment les cadenes de supermercat.

–  Però potenciar altres lloc que treballen pel petit comerç i que tenen cura del què venen i com ho venen sí que ho podríeu fer.

– I tant, és el que nosaltres intentem però és difícil arribar a aquest tipus d’establiment, costa molt. És complicat anar a picar portes. A més tota la gent va a comprar al supermercat.  

– Quina quantitat teniu previst recaptar aquest any?

– No ens posem cap objectiu concret, és la ciutadania la que decideix quina quantitat ens vol donar. Si aconseguim les 4.500 tones de l’any passat estarem molt contents. Si superem aquesta xifra, estarem encantats.  

Notícies relacionades