Un nou curs marcat per una nova escola

Mercè Conesa i Carme Vigués a l'acte d'inici del curs escolar a l'Institut del CAR. Fotos: Jordi Pascual

El tradicional acte de benvinguda al curs escolar va tenir enguany  Eduard Vallory, que dirigeix Escola Nova 21, com a protagonista amb una conferencia sobre els orígens i reptes de l’ensenyament. Si bé, més enllà de les reflexions sobre les innovacions des de l’enciclopèdia il·lustrada fins a Internet, la trobada de la comunitat educativa va ser aprofitada pel govern municipal per posar en valor l’arrencada de la 12a escola, engany al costat de l’Olivera, i el futur trasllat de l’institut Leonardo da Vinci.

Segons l’alcaldessa, Mercè Conesa, l’obra del nou centre de secundària està en licitació i començarà a fer-se al 2017. La plataforma de contractació pública de la Generalitat fixa el pressupost bàsic de licitació en 9,7 milions (amb IVA), una quantitat en què s’inclou tant la construcció de l’edifici principal del centre com el pavelló esportiu que, amb una aportació de 800.000€ per part del consistori, serà més que el gimnàs previst inicialment. La durada del contracte és d’un any i mig. Per tant, i si no hi ha cap retard, el nou Leonardo es podrà estrenar el curs 2018-2019. Acollirà, segons la Generalitat, 6 línies d’ESO i 3 de batxillerat.

La 12a escola, per la seva banda, estrena ja enguany, dues línies de P3. Tot i que la ubicació definitiva serà al costat del nou Leonardo da Vinci, aquest any arrenca amb mòduls prefabricats al costat de l’Escola l’Olivera. Ara per ara es realitzen les obres d’instal·lació dels barracons perquè quan el 12 de setembre els nens acudeixin al centre, estigui tot enllestit. Just al sortir de l’acte, l’equip directiu de l’Olivera comentava com anècdota que l’escola s’havia quedat sense llum durant una estona segurament per aquestes obres.

A nivell global del municipi, el dilluns començarà el curs per a un total de 20.388 alumnes, el que representa un increment d’un 1,6% respecte al setembre passat, segons dades fetes públiques per l’Ajuntament. Un 44% dels estudiants cursaran els seus estudis a centres públics, mentre que un 35,5% ho farà a centres concertats i un 20,4% a privats. Els centres privats són especialment importants en l’ensenyament infantil, recollint un 31,8% dels nens que el cursen, mentre que la pública és forta en batxillerats i mòduls amb un 62,2% dels alumnes.

La Generalitat defensa la immersió lingüística

A la inauguració del curs també va acudir la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament, Carme Vigués. Tot i que en nom de la Generalitat també es va mostrar satisfeta per la inauguració de la nova escola i el proper inici d’obres de l’institut, va fer especial èmfasi en el model educatiu català. “La LEC és la llei que apliquem i que continuarem desenvolupant”, va dir. D’aquesta manera va defensar l’actual model educatiu i també el català com a llengua vehicular, un assumpte amb especial rellevància política després que l’acord entre PP i Ciutadans per a la investidura fallida de Mariano Rajoy com a president d’Espanya inclogués un paquet de mesures per a Catalunya, entre elles, el trilingüisme a l’escola.

També va destacar el camí a seguir per part de l’administració catalana en l’aplicació de la formació professional i la formació professional dual, la planificació estratègica que ha de permetre més independència als centres –el Vallès, diu, és una de les comarques més avançades en aquest sentit– i el nou model de gestió econòmica que s’ha d’explicar encara a les direccions dels centres educatius. També va destacar l’aposta per l’escola inclusiva a través d’un decret que, segons explica el Diari de l’Educació, ha de permetre, entre d’altres, tenir centres ordinaris amb nens que fins ara haurien d’anar a l’educació especial, quedant en mans dels pares la decisió.

Crida per un professor que generi un vincle emocional

Vallory com a principal atractiu de l’acte va fer una extensa xerrada en què cridava a trencar en la concepció de l’ensenyament que es va construir al segle XIX en ple creixement de les democràcies liberals. Considera que aquest model entén els nens com éssers sense coneixements als quals cal abocar-los un seguit de fets estructurats gradualment segons l’edat. Un funcionament que, al seu parer, permet ensenyar moltes coses però confonent l’instrument amb l’objecte d’aprenentatge, és a dir, fer de la matèria que ha de permetre entendre el món (les matemàtiques, per exemple) el motiu d’estudi.

Reivindica que es trenqui amb un model educatiu que omple les persones de coneixements que no necessàriament empraran i fer èmfasi en la voluntat d’aprenentatge dels propis estudiants i els vincles emocionals clau en les etapes primerenques de l’ensenyament. S’ha de caminar, segons Vallery, cap a un model que no serveixi per desgranar les persones que valen per fer feines intel·lectuals de les que no per anar cap a un sistema que posi en valor les capacitats de cadascú.

Creu, a més, que amb Internet s’obre una finestra d’actualització de l’aprenentatge en base a un seguit d’innovacions que s’han donat en tan sols 15 anys. Adaptar l’ensenyament a les noves tecnologies i preparar els nens per a reptes ambientals i de convivència que cada vegada seran més importants és per a ell un dels grans reptes dels professionals en l’actualitat. Tot això reconeixent la tasca que han fet els professors, sobretot aquells que creuen en l’alumne com un subjecte.

Notícies relacionades