Gema Martín: “Fem el joc als terroristes quan els reconeixem com a ‘gihad’ˮ

Foto: Jordi Pascual

La professora en sociologia del món àrab i islàmic, Gema Martín, assegura que el terme gihad és majoritàriament pacifista ja que respon en primera instància a l’esforç interior que ha de fer cada creient musulmà. També té un caràcter col·lectiu que ha estat al darrere de lluites de resistència civil i a favor de la descolonització. Si bé, en nom de la gihad també han sorgit grups que han iniciat una lluita contra suposats infidels, ja siguin interns o externs, i, en conseqüència, generant por, desestabilitat i violència als països de majoria musulmana.

És d’aquesta darrera concepció de la gihad, molt minoritària segons Martín, d’on neix la confusió del terrorisme que diu actuar en nom de l’Islam amb el gihadisme. Aquests grups terroristes actuen en nom de la gihad i que a occident utilitzem aquest terme per definir-los no fa més que legitimar-los; un element més de les irresponsabilitats que, segons l’experta, cometen els països occidentals davant el terrorisme. Així ho ha explicat en una xerrada organitzada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau celebrada dimecres a la tarda a la Casa de Cultura.

Per tal de desmuntar alguns dels mites i prejudicis que circulen a casa nostra, Martín ha recordat que la immensa majoria de víctimes del terrorisme són musulmanes i moren en atemptats a països de majoria musulmana però la societat europea no se solidaritza com quan hi ha un atemptat als països occidentals. Per a l’experta, les grans potències mundials volen acabar amb el terrorisme sense canviar l’statu quo i, en conseqüència, gent accions inútils que permeten el manteniment de poders despòtics que no només s’enfronten al terrorisme sinó que aprofiten aquesta lluita per reprimir la seva pròpia població.

Durant la dècada dels 90 i, especialment, després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 a Nova York també els països de majoria musulmana es van posar a dissenyar lleis antiterroristes: “Són ambigües i han servit d’instrument per perseguir els moviments d’oposició política, ja siguin partits, defensors de drets humans, periodistes...ˮ Aquestes lleis, explica, funcionen al marge de l’estat de dret i han servit per situar alguns governs com a “garants de l’estabilitatˮ amb el beneplàcit de molts estats occidentals.

La problemàtica es veu agreujada, prossegueix l’experta, per no fer una anàlisi exhaustiva de les causes i orígens diferents de cada moviment. Explica que Al-Qaida, per exemple, va néixer com a conseqüència de les polítiques dels Estats Units al Pròxim Orient i va desaparèixer gairebé del tot amb les Primaveres Àrabs. En canvi, ISIS és resultat de les revolucions fallides, amb la legitimació del despotisme i creixent especialment a l’Iraq com un estat totalment destruït per una mirada colonialista d’occident.

L’acte també ha comptat amb la participació de Joaquim Lleixa, coordinador del llibre És una guerra? Terrorisme i gihadisme de la col·lecció Pau i Desarmament del Centre Delàs. Ell ha assegurat que el terrorisme està sent interpretat com un acte de guerra que legitima estats d’excepció, guerres preventives i guerres indefinides impròpies de la tecnologia militar actual. Reconeix que el petroli és un element a tenir en compte però de la mà d’altres amb una òptica geopolítica, religiosa i ideològica, entre d’altres. També tem que els estats occidentals fan un ús del terrorisme per fomentar la por. La conferència ha estat moderada per Pere Ortega, president del Centre Delàs.

Notícies relacionades