Esther Salat: “La constant reflexió és la clau per al canvi al sistema educatiu”

Fotos: Jordi Pascual

La regidora d’Educació, Esther Salat, parla amb elCugatenc després de l’aprovació d’una nova aplicació de la tarifació social als preus públics dels serveis del Patronat Municipal d’Educació i de la creació a Sant Cugat de la xarxa local d’Escola Nova 21, amb 11 centres públics i concertats i la dinamització de l’Ajuntament. Alhora, repassem alguns dels temes i crítiques sorgides des de principi de mandat al voltant de l’àmbit educatiu, en el qual el consistori està subjecte a les decisions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

El projecte Escola Nova 21 pretén intercanviar experiències, reflexionar sobre el model educatiu, modelar-lo i adaptar-lo als nous reptes. Això com es fa?

– Els millors per explicar el programa són els seus representants. Com a Ajuntament que ha assumit el compromís proposat per la Diputació per liderar la xarxa d’innovació educativa hem de tenir en compte dos elements. D’una banda, el que estableix la comunitat internacional sobre cap a on ha d’anar l’educació i quines competències han de tenir els nostres infants i joves perquè puguin viure al segle XXI. D’altra, la fonamentació científica, és a dir, que totes les metodologies que es fan a l’aula tinguin una base i una investigació científica que respongui a com aprèn el cervell de l’infant.

El programa no descobreix res de nou perquè fa molts anys que es fa innovació en educació a Catalunya. Hi ha molts equips als centres educatius que tenen clar que han de sitar l’alumne al centre de l’aprenentatge. Escola Nova 21 fa una bona diagnosi de quins elements de sistema inhibeixen que aquesta innovació tiri endavant.

A banda de marcar un horitzó amb la fonamentació científica i el que estableix la comunitat internacional sobre cap a on ha de caminar l’educació, es pretén marcar un full de ruta perquè qualsevol escola que vulgui innovar el pugui seguir. S’ha de determinar quins elements cal sacsejar perquè no permeten que la innovació prosperi. Pot ser des de la formació inicial dels mestres al sistema d’accés dels funcionaris passant per com s’utilitza ara mateix l’avaluació a les escoles o la selectivitat.

Per tant, en si no és un model sinó la reflexió sobre el que tenim.

– És la reflexió sobre els elements que no permeten avançar a la innovació i establir un full de ruta per a les escoles. Ara mateix hi ha moltíssimes escoles que innoven però potser no saben si estan fent l’aposta correcta a l’hora de, per exemple, treballar per projectes. Ara es pretén donar la base científica que justifica aquest treball per projectes: que és una metodologia motivadora per a l’alumne ja que la neurociència diu que tot allò que és fruit d’una experiència positiva a l’alumne li afavoreix un aprenentatge més llarg i relacionat amb els continguts que tenia prèviament. Es tracta de buscar el fonament de la neurociència i explicar per què realment són metodologies positives sempre basat en aquesta base científica.

Ja hi ha apostes com l’educació viva o altres mètodes que parlen d’això.

– Clar, per això et deia que no s’ha inventat res de nou. Es tracta de poder apoderar aquests equips per donar la garantia i el fonament sobre el que fan i marcar un horitzó. Les etiquetes que puguem tenir d’escola que treballa per projectes, per ambients, escola viva, alternativa... responen al mateix: la nostra societat ha de donar resposta a una educació que estigui en sintonia amb el model de societat que tenim. La nostra societat està basada en el coneixement on aprendre continguts, que fa 30-40 anys estava molt bé, ara no té sentit perquè canvien constantment.

Evidentment a cada edat s’han d’assolir uns continguts però cal treballar les competències per saber com aplicar el contingut a una altra situació o com es pot accedir a aquests continguts en altres moments. Són pràctiques de pensament crític, de buscar informació i treballar de manera col·laborativa. Són motivacions per a aprendre; pràctiques que portades a l’escola farà que els alumnes siguin molt més competents per desenvolupar-se en la societat en la qual vivim.

Això ara mateix no es dóna al sistema educatiu?

– A moltes escoles s’està innovant però no és una pràctica estesa. Un centre pot fer moltes pràctiques innovadores però al seu interior conviure amb un professorat que se sent molt més còmode i està convençut que és millor el mètode tradicional en què jo com a mestra domino els continguts, els explico, els alumnes els memoritzen i els plasmen en un examen.

Aquest programa busca constantment la reflexió sobre la pràctica docent. Anima a preguntar-se si això que faig com a mestra és la millor manera perquè els alumnes aprenguin. Això portarà a que realment s’adaptin les metodologies a la diversitat de l’aula.

A Sant Cugat s’ha iniciat aquesta xarxa local però no hi participen totes les escoles. Per què?

– Escola Nova 21 dóna resposta a totes les escoles que van mostrar el desig i el compromís a formar part del programa. Hi ha moltes escoles que participen a altres xarxes d’innovació. O centres que viuen un procés d’innovació interna pel qual no els interessava participar d’una xarxa. L’encàrrec que ens fa la Diputació és que fem d’eix de transmissió de la formació, dinàmiques i continguts que el programa vol traslladar al nostre territori, on tenim 11 escoles que hi participen.

Malgrat que la Diputació recomanava que es destinessin unes hores d’un tècnic del servei d’educació, pels projectes educatius de gran potència dels centres de la ciutat, per les altes expectatives de les escoles i per l’experiència d’haver participat en altres xarxes veiem que com a administració local, que no és educativa i no determina els continguts ni metodologies, no teníem aquest perfil de professionals. Seria una persona que hagués trepitjat l’aula amb experiència en dinamitzar xarxes de centres i amb experiència en innovació.

Per donar resposta i fent un pas endavant, hem fet un acord amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma perquè la seva expertesa ens pogués compensar aquesta mancança. Els nostres tècnics i els experts de l’ICE poden potenciar al màxim el treball de la xarxa. La innovació no es fa a la xarxa sinó que passa en el si de les escoles. La xarxa ha de proveir eines, formació i dinàmiques per acompanyar els centres en aquest camí.

Al passat desembre Crític publicava un reportatge en què s’explica aquest projecte però també les crítiques que ha rebut. S’explica que el programa està impulsat pel Centre UNESCO, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i EduCaixa –vinculat a la CaicaBank– amb la participació de la Fundació .Cat i la Diputació. En el nostre cas també hi seria l’Ajuntament amb la tasca de dinamització de la xarxa a nivell local. On queda, però, el Departament d’Ensenyament com a titular de l’educació a Catalunya [actualment figura com a administració que dóna suport però no promou]?

– No tinc coneixements per respondre’t. Però de la mateixa manera que el programa busca sacsejar aquells elements que no permeten la innovació, en el moment en què compta amb els ajuntaments reivindica al Departament que l’administració local també ha de tenir el seu paper com a administració educativa. Als països on l’aposta de canvi és més evident, les administracions locals tenen un paper clau en les polítiques educatives.

El Consorci d’Educació de Barcelona, participat pel Departament i l’Ajuntament, du a terme el programa Escola Nova 21 a través de les xarxes pel canvi. La dinamització de xarxes en la resta de les províncies recau en el Departament. La crítica va sortir al principi. Però aquest és un programa d’innovació que ha engrescat centenars d’escoles i milers de professionals i tantes o més famílies. Gràcies a això s’han sumat altres institucions com Rosa Sensat, l’ICE i universitats. És una oportunitat perquè mig miler d’escoles s’alineïn buscant sinergies perquè es busca que el canvi al sistema educatiu català sigui possible. En alguns casos la força ve des de baix i en altres des de dalt, allò important és que sumem.

En aquest mateix article, una representant de la Marea Groga planteja que el programa arriba després d’anys durs a nivell pressupostari per a les administracions i, per tant, retallades. Veient l’alta presència d’institucions privades, dubta si el programa pot ser un intent de privatització de l’ensenyament públic.

– No tinc tant coneixement. No hem fet el programa nosaltres.

Ja, però l’Ajuntament se suma amb aquesta tasca de dinamització. Entenc que ho feu perquè confieu que es mantindrà l’escola pública.

– Fas unes conjectures que no crec que tinguin res a veure amb el programa.

Bé, és una crítica que li fan al programa.

– Doncs que respongui el programa. En el nostre cas, la Diputació fa l’encàrrec a diversos ajuntaments i ens hi sumem. Sobre això de qui està al darrere del programa, no et sé contestar.

D’acord. Si entenguéssiu que les crítiques que fa Marea Groga són certes no us haguéssiu sumat?

– Nosaltres ho veiem com una oportunitat d’apoderar les escoles i donar resposta a 11 centres de la nostra ciutat que han pres el compromís per unanimitat al consell escolar. Estem al costat de les escoles, en aquest cas tant públiques com privades. No hem entrat a fer judicis de valor en el sentit que fa aquesta organització, només responem al que ens diuen les famílies i els centres. Demanen un canvi ràpid perquè els seus fills no poden esperar 10 anys a adaptar el sistema educatiu a la societat. Com ja fa temps que totes les escoles treballen en aquesta línia, els hi donem suport.

Si els posem l’etiqueta d’innovadores a unes escoles, no correm el risc de fer una divisió entre innovadores i no innovadores?

– Innoven totes les escoles, a aquest programa, a altres xarxes o a nivell individual. Que s’apuntin a un programa o un altre és una decisió seva.

Totes innoven?

– Totes ho fan, cadascuna en la seva línia, unes per projectes, altres prioritzant els treballs al pati, altres donant importància a la comunitat educativa, per ambients, treball cooperatiu, per a resolució de problemes... No només ho fan sinó que ja fa temps. Potser al món de la premsa la innovació ha sorgit ara

Durant els tres anys que dura el programa, com percebran els alumnes i famílies els canvis que pot aportar Escola Nova 21?

– Dependrà de cada centre. Els ritmes i la maduresa són molt diferents. Esperem que al cap de tres anys les escoles hagin fet aquest procés de reflexió sobre per què fan les coses a l’aula. Potser un metge té molt clar per què aplica una mesura però els mestres no sempre hem fonamentat el que hem fet en base als estudis de metodologies i l’adaptació a grups. No estem acostumats a la reflexió sobre quina és la millor manera. Hem de poder basar el que fem en pràctiques referenciades. La constant reflexió és la clau perquè el canvi es dugui a terme.

En el darrer Ple es va aprovar un nou model de tarifació social per als serveis del Patronat Municipal d’Educació. Es va començar a aplicar l’any passat. Què canvia respecte a aquella primera experiència?

– L’any passat es va aplicar a mode de prova pilot a tots els centres del patronat. Volíem avaluar l’impacte que tenia per poder fer després les correccions que calguessin. Quan incorpores un nou sistema d’establir els preus, no saps realment a quina franja de població arribarà ni quanta gent facilitarà la informació de la renda. Després d’analitzar-ho bé, hem posat elements correctors interessants.

Hem vist que els criteris que havíem establert necessitaven tenir una coherència amb tot el que ofereix l’Ajuntament de pagament en funció de renda. Els ajuts de serveis socials per al menjador, o qualsevol altre ajut, utilitzaven els criteris. A les subvencions de l’IBI també es marquen uns criteris per definir els trams. Vam veure que era important establir la coherència. Vam veure clar que l’índex havia de ser el mateix, l’indicador de renda de suficiència (IRSC) +1 i un topall de 2,5.

Això ha significat un treball molt intens de diferents departaments de l’Ajuntament. Això ajudava el ciutadà a entendre el sistema i a avançar cap a un model compartit en què la tarifació es pugui estendre a molts més àmbits i desenvolupar la tarja ciutadana. L’altre element, potser el més important, és que fins ara hi havia un topall màxim de bonificació, que era entre el 32 i 37% de les quotes. Vam valorar que el nivell de bonificació havia d’anar en base al valor social d’aquell servei.

Per exemple, una escola bressol és clau per a la conciliació familiar com per a la socialització de l’infant. Això ens ha portat a prioritzar aquest servei passant de bonificar el 37% a fins al 70%. El següent esgraó en la priorització social és l’Escola d’Art. Allà s’hi fan cicles formatius de grau mitjà i superior. És una formació clau per capacitar i aconseguir la inserció laboral dels joves. Per això arribem fins al 50% de bonificació. En el cas de l’Escola de Música i el Conservatori arribem fins al 32% de bonificació, entenent que està en una altra escala de valor social i que està complementat amb altres programes com Música en conjunt que ja busca democratitzar l’ensenyament de música a les escoles públiques.

Una de les crítiques que vau rebre l’any passat arran la primera aplicació de la tarifació social, en aquest cas per part d’ICV-EUiA, és que no s’havia fet un estudi de rendes previ per poder determinar bé els trams de la tarifació. Enguany tampoc s’ha fet l’estudi sinó que s’ha pres de referència el primer any d’aplicació. Per què?

– Aquesta era una petició d’ICV-EUiA que no creiem que fos un element clau. Hem treballat amb la Diputació en diferents àmbits. Hem vist que no hi ha un model extrapolable a tots els municipis sinó que cal ajustar-se a la realitat social de cadascun d’ells. El treball conjunt d’Economia i Educació ens ha incorporat els elements correctors. Com tot pilotatge, ens ha donat una informació per corregir. És un sistema molt avançat en comparació amb els que s’apliquen a altres municipis.

Una altra reivindicació, sobretot de la CUP-PC, era l’elaboració d’un carnet de renda que faciliti l’accés a la tarifació social. El govern ja hi treballa. Se sap quan estarà enllestit?

– Des de la regidoria d’Educació no portem aquest tema.

Per què s’ha decidit que les rendes baixes paguin menys respecte al preu no tarifat previ però les altes no paguen més?

– És una aposta municipal de no repartir el preu entre tots, com fan altres municipis que graven les classes mitjanes i les altes. Aquí és tot aportació municipal que va a cobrir i protegir les rendes més baixes i, de manera progressiva, les rendes mitjanes.

Si no es pogués finançar aquest sistema, s’hagués hagut de gravar les rendes més altes?

– Som un Ajuntament que ho pot fer a nivell econòmic. Protegim les famílies.

Darrerament s’ha parlat molt del Leonardo da Vinci per l’efecte sobre el bosc de Volpelleres. El col·lectiu Volpelleres Viu va acudir a la col·locació de la primera pedra per denunciar l’efecte sobre l’entorn natural. El govern va explicar que aquesta era una actuació planificada des de fa temps, amb un espai reservat al planejament. Malgrat això, heu mantingut més reunions?

– Sí. Com a regidoria d’Educació els hem explicat el nostre posicionament sobre l’institut. Ells ja van anunciar al darrer Ple que no tenen cap problema amb la dotzena escola ni l’institut sinó que passen a parlar d’una altra pastilla situada més amunt.

Quan es farà efectiu el trasllat de l’institut i la dotzena escola?

– Del Leonardo està previst per al 2018. De la dotzena escola, la previsió del Departament és que l’etapa d’infantil es faci als mòduls provisionals. Tenim dos cursos per davant.

Com ha anat l’inici de la dotzena escola?

– Molt bé. Ha aconseguit sorprendre a molta gent. Començar un projecte educatiu nou d’entrada no recull la confiança de les famílies. Ens ha passat amb totes les escoles. Poques famílies posen nous centres com a primera opció en la preinscripció. Els projectes naixents acaben nodrint-se de segones i terceres opcions o, fins i tot, d’alumnes que no l’han demanat. Però al cap de tres o quatre cursos esdevenen referents i les famílies de l’entorn les posen en primera opció.

Deia que va sorprendre perquè a nivell de preinscripció mai cap escola nova havia obtingut tantes peticions. És una escola que neix amb molt potencial educatiu. D’entrada inclou aquest nou concepte d’infant i d’innovació educativa. Té molt avantatge respecte a com han nascut altres escoles.

Hi haurà algun canvi en la zonificació a partir de la implementació de la dotzena escola?

– En un principi es mantindrà com està actualment.

Així i tot, la Coordinadora d’AMPAs des de fa temps demana la zonificació dinàmica. S’ha treballat al respecte?

– És un aspecte que s’ha estat treballant a la comissió permanent del consell escolar. N’hem anat parlant però no s’ha arribat a cap consens.

Quan es va col·locar la primera pedra del nou Leonardo da Vinci l’alcaldessa, Mercè Conesa, que no s’han d’oblidar les antigues instal·lacions, que encara tindran ús i són velles. Saps si hi ha alguna previsió?

– El Departament d’Ensanyament hi treballa perquè els instituts són titularitat de la Generalitat. Miren com dotaran el centre a nivell d’infraestructures i com l’orientaran. La nostra petició és que sigui un centre de formació professional de referència i, per tant, que li donen tot l’impuls que calgui perquè sigui una molt bona opció per a moltes famílies de la ciutat. Ara per ara no tenim més detalls.

L’escola el Viaró va ser denunciada per discriminar les dones en la contractació de personal. Ha pogut mediar l’Ajuntament?

– En cap procés de denúncia mediem. A més és una institució privada. En cas que fos pública, el titular seria el Departament. No rebem informació ni participem d’aquests processos.

De vegades el Ple o el govern s’ha posicionat en assumptes referents a la UAB que no són la seva competència, per exemple.

– Hem fet posicionament públic de rebuig a qualsevol qüestió de discriminació.

Repassem alguns aspectes de l’ensenyament local que han sorgit des de principi de mandat. Hi ha la qüestió dels camins accessibles.

– Ho porten des de mobilitat, no puc donar detalls.

Manteniment dels centres. Recordo també les crítiques de l’AMPA –ara Associació de Familiars d’Alumnes, AFA– de l’Escola de La Floresta.

– Hem destinat aquest any 1,2 milions per millorar les instal·lacions de totes les escoles. És una quantitat molt elevada per al manteniment i la millora dels centres públics. Recordo encara una roda de premsa que vam fer amb el Lluís Recoder explicant que destinàvem 500.000 euros al pla d’obres a les escoles i va haver un mitjà que ens va trucar preguntant si ens havíem equivocant perquè era el doble del que destinava Sabadell. Imagina’t què suposa 1,2 milions! Crec que fem una aposta clara perquè les instal·lacions estiguin en bon estat.

La petició d’una escola viva pública.

– Anem molt enrere! Aquí no tenim res a dir. És el Departament qui defineix els equips directius que han de crear escola. No participem en la definició dels projectes sinó que són els propis equips, segons el que ens diu la Generalitat, els que els han de definir. En el seu moment vam mediar però tant el Departament com membres de l’Escola Nova 21 ens deien que allò important no és tant l’etiqueta d’escola viva com que estiguin alineats i treballin en el marc d’escola avançada. De fet, molts nens del col·lectiu porten els seus fills allà, com els porten a La Floresta, al Turó, a Thau o tantes altres escoles que fan una aposta per situar l’infant al centre de l’aprenentatge.

Com està el conflicte dels menjadors escolars que, de fet, va arribar a debatre’s al Ple fins i tot?

– S’està treballant un nou acord marc però encara estan a la fase de recollida d’informació i peticions. Nosaltres hem tingut un paper clau per traslladar i fer d’altaveu de les peticions de les AMPAs de les escoles públiques. Ho vam fer en el marc d’una reunió amb elles i la Direcció General perquè fossin sensibles a la nostra ciutat.

Al voltant d’aquelles dates les AMPAs també demanaven poder tenir accés a taules i cadires per a les festes de final de curs. Deien que s’havia arribat a un acord però insistien per mantenir-lo en els cursos següents.

– T’haurem de fer un refresc de temes d’educació o mantenir aquestes converses més sovint! Aquest és un tema que ja vam explicar l’any passat que s’havia solucionat i que cada any tindrien les cadires per a les festes de final de curs. Mai han dit si volien compra o lloguer. La compra dependria del Departament i, com hi ha escoles que necessiten 1.500 cadires, no es podrien emmagatzemar. Per això les lloguem.

Notícies relacionades