Publicitat

Errors, crítiques i encerts per aprendre d’una pandèmia a una residència de gent gran

Fotos: Jordi Pascual

“Els primers mesos eren dificilíssims perquè tot ens venia de nou però ara ja sabem contra què lluitem i com actuar; el que no significa que no ens puguem equivocar”. Alícia Puig, directora de la residència Sant Cugat –també coneguda popularment per Santa Rosa, pel carrer on està ubicada–, l’única pública de la ciutat, s’aferra als aprenentatges i a la solidaritat mostrada pel veïnat, les entitats i les empreses per buscar una nota positiva a una sintonia vírica que ha sotmès les residències durant mesos.

Però l’aprenentatge ha tingut moments complicats amb molts dubtes per part de les famílies. “Nosaltres vam néixer per solucionar els problemes que hi havia a la residència i perquè ens ho expliquessin a les famílies”, apunta Mónika Blasco, presidenta de l’Associació de Familiars de la Residència Sant Cugat (ASFAREST), “hi havia una manca d’informació i durant la pandèmia vam haver de buscar un enllaç amb el grup Mutuam, concessionari de la residència, per accedir a les dades”.

La direcció del centre i l’associació de familiars representen dues cares de la mateixa moneda. Els primers accepten que a l’inici de la pandèmia van fallar moltes coses perquè havien de fer front a una situació desconeguda i amb protocols canviants. De fet, Puig va agafar la baixa per COVID-19 i no es va poder reincorporar fins un mes després de la declaració de l’estat d’alarma. Com ella, els treballadors que van haver d’agafar la baixa i suplir amb personal del grup, de borses de treball i demanar suport es compten per desenes.

D’altra, les famílies consideren que les seves primeres aportacions no eren ben rebudes perquè es consideraven com “una intromissió a la seva feina” però ara es mostren satisfetes de tenir una comunicació més fluïda i haver aconseguit el compromís de fer una reunió bimensual que permeti fer seguiment de les millores que consideren que encara s’han d’aplicar. Alguns dels temes pendents que hi ha sobre la taula són la reobertura del casal i del centre de dia.

En aquest periple, ASFAREST va acudir al Síndic de Greuges local, que va emetre un comunicat al respecte en què explica que hi ha un debat entre la seguretat i els drets de les famílies i dels residents. “Diferents residències apliquen diferents criteris que, a més, han anat evolucionant en el temps, per a les visites dels familiars”, argumenta el Síndic Ramon Palacio tot dient que la normativa és detallada però adaptable, “les possibilitats d’infecció estan més a casa que a la residència, i 14 dies no garanteixen res, tant sols restringeixen més les visites dels familiars que no poden combinar-se entre sí per visitar els residents”.

Hores d’ara la residència accepta nou visites de fins a tres persones cadascuna al matí (de 10:30 a 12:45h.) i nou més per la tarda (de 15:45 a 18:00h.). La visita pot ser a dins del centre, al pati o sortint un temps màxim de 45 minuts. “És l’horari que podem permetre per no alterar les rutines d’àpats i cures”, explica Janeth López, treballadora de la residència. Sobre el protocol, reconeixen que hi ha marge de maniobra sobretot en quant a les visites dels familiars i asseguren que sempre han intentat estar el menys restrictius possible tot i que limitant que unes poques famílies copessin totes les reserves.

Aquest, però, és un dels punts de desacord dels familiars. “S’han de millorar els horaris perquè molta gent treballa i, alhora, s’ha de controlar que no hi hagi gent que se n’aprofiti agafant moltes reserves i acabi evitant que altres famílies puguin visitar el seu familiar”, diu Joan Valls, tresorer de l’entitat.

El repte de mantenir a les famílies informades i en contacte amb els seus avis i àvies

Un tret comú a la majoria de residències de la ciutat és la dificultat que es van trobar per traslladar la informació de la situació del centre. “Totes les famílies sabien com es trobava el seu familiar i, si tenia alguna patologia, el metge els informava però no podíem informar de les dades d’afectació perquè és informació privada que afecta a altres persones”, explica Ina Gaya, psicòloga del centre.

Amb la directora de baixa, l’associació de familiars va acudir directament al grup Mutuam, que finalment els va facilitar un contacte que estava autoritzat a transmetre la informació. “Vaig tenir la sort de trobar un aliat que cada dia em passava la informació de casos, defuncions, PCRs... que jo transmetia al grup de Whatsapp de l’associació”, explica Blasco tot dient que, davant les dificultats inicials d’accedir a aquesta informació, va advertir que no dubtaria a acudir als mitjans de comunicació, “però només podíem passar la informació a les famílies associades”.

Puig reconeix que durant la seva baixa va ser el grup Mutuam qui es va encarregar de passar la informació però adverteix que en qualsevol cas el personal de la residència estava treballant per garantir l’aplicació dels protocols i acompanyar els residents perquè no se sentissin sols, el que dificultava que poguessin encarregar-se del contacte amb les famílies. Finalment, el 22 de maig van crear una llista de difusió a WhatsApp.

Però el contacte entre l’interior i l’exterior de la residència també havia de ser perquè les famílies parlessin amb els residents. “Els vam proposar facilitar-los material i suport per a fer videotrucades però ens ho van rebutjar i només més tard van acceptar el de l’Ajuntament”, critica la presidenta de l’associació de familiars. La directora de la residència diu que es van acceptar els suports que podien assumir, sobretot donatius de material de protecció i gels hidroalcohòlics, que inicialment provenien d’entitats i de l’Ajuntament i posteriorment de la Generalitat.

La residència va començar el contacte entre els familiars i els residents enviant i ensenyant vídeos. Tan bon punt l’Ajuntament i el grup Mutuam els van facilitar material informàtic amb connexió a Internet van començar amb les videotrucades. “Durant el confinament estricte en fèiem una al dia aproximadament però era difícil perquè les famílies tenien por de no tornar a veure’ls i les conseqüències físiques i psicològiques del tancament són evidents”, explica Gaya. Tot i les eines digitals, l’aïllament seguia i dues famílies no es van poder acomiadar en les darreres hores de vida dels seus familiars.

La reobertura del casal i del centre de dia

Adriana Clavell, filla d’una usuària del centre de dia, explica que el tancament del recurs des del març ha suposat un cop a les famílies que en alguns casos han fet un sobreesforç econòmic per contractar algú que els ajudi i en d’altres simplement han hagut d’adaptar-se per garantir l’atenció diària als seus familiars. El seu cas és només una mostra de la necessitat de reobrir el centre de dia, un recurs que permet que les persones amb problemes de mobilitat i altres demències puguin estar ateses durant el dia.

Però hores d’ara l’obertura no està garantida ja que cal habilitar els espais per garantir la separació dels usuaris de la residència, del centre de dia i del casal. “Hem de fer unes obres que trauran una mica d’espai al casal per garantir l’ús de centre de dia ja que no podem reobrir el centre al lloc habitual perquè hi ha habitacions de residents”, explica la directora tot dient que es tracta d’una solució provisional i que caldrà buscar una altra mesura a més llarg termini.

Les famílies insisteixen que mentre no es puguin fer les obres s’hauria de buscar una solució provisional però Puig assegura que la Generalitat ja ha donat el vist i plau al projecte i que, per tant, durant les properes setmanes es podran iniciar les obres: “Esperem obrir el centre de dia el més aviat possible però som conscients que el casal segurament no es podrà reactivar fins a l’any vinent. Ens sap greu però entenem que aquestes persones poden utilitzar altres equipaments de la ciutat”. La directora es compromet a informar totes les famílies de com avancen els tràmits.

Preparar-se per a un possible rebrot

L’associació de familiars considera que la direcció i l’entitat han apropat posicions, un pas que ha de servir per ser més constructius. A més, la seva presidenta també agraeix la predisposició mostrada per la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, en una reunió en què no només va escoltar les seves reivindicacions sinó que es va comprometre a tenir-les com a interlocutores per a definir com ha de ser la segona residència pública de la ciutat, una reivindicació històrica que encara no té fil a l’agulla però que Blasco diu que s’apropa.

La direcció i el personal de la residència es mostren convençuts que l’experiència viscuda, amb errors i encerts però, sobretot, amb més coneixement de la COVID-19, els permet afrontar un possible rebrot amb més seguretat. Les famílies agraeixen que la comunicació sigui més fluïda i es mostren disposades a seguir fent aportacions i crítiques constructives.

A l’espera d’un concurs públic

La pandèmia ha fet oblidar un afer significatiu per a la Residència Sant Cugat. La pressió de les famílies i la necessitat de reforçar el personal de nit va fer que l’any passat el grup Mutuam acceptés la incorporació d’un nou torn de gericultura per les nits, permetent així que cada nit hi hagi una gericultora per planta.

Aquest canvi, però, suposava una alteració del conveni que va acabar resolent-se amb la convocatòria d’un nou concurs públic. La resolució d’aquest hauria d’haver-se publicat al març però la pandèmia ho va aturar tot. Les famílies resten a l’espera de saber què passa amb la gestió del centre mentre Puig explica que la pandèmia ha demostrat que cal molt més personal i més mèdic així que fins i tot aquesta nova versió del concurs queda curta. Un afer pendent de resolució en un moment en què bona part de la societat aposta per la gestió pública de les residències.

Notícies relacionades