Marta Albir, Assemblea per als Refugiats: "L'acord amb Turquia és una indignitat humana"

Marta Albir durant l'entrevista. Captura del vídeo.

Es dedica al teatre i gran part de l'acte que l'Assemblea de Voluntaris per als Refugiats va organitzar dissabte a Plaça Octavià té el seu segell. Tot i que Marta Albir va atabalada amb la feina, treu temps d'on pot per col·laborar amb el col·lectiu i mantenir-se informada de l'arribada de sirians a Europa. Es nega, però, a veure les imatges. Són massa dures, diu. Sap que ho passen malament i no pot evitar recordar les històries de la guerra civil i l'exili que li contava el seu avi.

Té clar que la solució per evitar migracions massives forçades per una guerra és, justament, acabar amb les guerres. No ho diu com una utopia, sinó com una realitat que els estats podrien fer possible. És crítica amb el posicionament de la Unió Europea i el bloqueig de l'espai Schengen a la ruta dels Balcans. L'única opció perquè els governs canviïn de parer és, diu, la pressió popular. És aquí on s'emmarca la seva participació en l'assemblea. En aquesta entrevista reflexiona sobre els refugiats i el paper que es pot jugar des dels municipis en un conflicte tan ampli.

Quin balanç feu de l'acte de dissabte?

Va tenir una bona acollida. La majoria de gent que hi anem, ja estem sensibilitzats en aquest tema però el vam fer més visible d'una forma molt visual. La resposta de la gent que va venir va ser genial.

Hi ha algú que s'ha animat a participar en l'assemblea a partir d'aquell acte?

Sí, tenim nous socis.

És una assemblea àmplia perquè hi ha gent movent coses a nivell transversal però també treballeu per comissions.

Tots treballem i tenim les nostres ocupacions. La majoria no hi podem dedicar moltes hores. Per això treballem per comissions, diguem-li així. L'acte el vam organitzar entre tots. Volem visualitzar tota la història dels refugiats, en aquests moments a Síria però també en moltes altres parts del món. Estem parlant de molts milions de persones desplaçades.

Quan apareix l'impuls de crear un col·lectiu d'aquestes característiques?

Neix d'una forma espontània quan va haver-hi la fugida massiva de Síria i dels camps on esperaven per poder entrar una altra vegada al país. Hi havia molta gent que havia fugit esperant que fos una cosa temporal però van veure que la guerra no acabava. Quan la cosa es va fer molt grossa, veient aquelles imatges a la televisió el primer impuls que tens és el d'acollir una família. Tenim una casa gran perquè fem teatre i les filles ja han marxat. Després veus que no és tan fàcil però necessites fer alguna cosa perquè això que passa no ho entens i et supera.

No s'entén com la gent que està al poder i podria estar fent coses, no les fa. Això a mi encara em té bloquejada. Tens la necessitat de fer alguna cosa. Va ser així com es va crear l'assemblea. El nucli està en la gent de Procés Constituent que van reconduir l'allau de gent que volíem fer alguna cosa per fer el col·lectiu. Suposo que va ser una cosa així perquè a l'inici no hi vaig ser molt. Vaig ser a les primeres trobades però en el transfons no hi era per la meva feina. No puc ser gaire regular.

Quan arriben notícies de l'arribada a Europa, a finals de l'estiu més o menys, hi ha una onada de solidaritat i algunes ciutats comencen a solidaritzar-se. Sant Cugat acaba declarant-se ciutat refugi.

Donem gràcies que tenim una població que ho ha fet.

Es crea, llavors, una Comissió operativa per Síria amb la voluntat de poder afrontar el moment en què arribi algun refugiat. Ara fa unes setmanes ens assabentem que la comissió, que depenia de l'Ajuntament, està aturada.

Vam parlar amb la regidora i ens va explicar que si arriben refugiats ja ho tenen tot preparat. Com a assemblea pensem que aquells diners que estarien destinats a cobrir les despeses que provocaria tenir els refugiats aquí es podrien enviar cap allà. No hi entenem gaire i a la reunió hi vam acudir per organitzar l'acte de dissabte principalment. Ens van dir que les donacions ja es fan a través del famós tant per cent [0'7%] del pressupost de l'Ajuntament. No et puc donar més dades perquè no les tinc.

Encara que puguem criticar que s'ha aturat la comissió, realment la dependència no la tenim amb l'Ajuntament sinó amb l'Estat espanyol i la Unió Europea.

És el que ens explicava Susanna Pellicer. La majoria de refugiats ha pogut marxar perquè té mitjans per poder-se pagar aquest precari viatge que els resulta molt car. Està en mans de les màfies. Molta d'aquesta gent té familiars al centre i nord d'Europa. Volen anar a Dinamarca, Alemanya... A Espanya no volen venir, és un lloc de pas. Si arribessin a demanar el refugi aquí, els obligaria a estar-hi dos anys. No volen perquè saben que no hi ha feina o estarien en precari. Prefereixen passar d'incògnit.

Espanya és un lloc de pas perquè com s'han tancat totes les fronteres per la zona de Macedònia, creen noves rutes per Àfrica. És fàcil que tinguem una gran allau de gent a través de Gibraltar. Ja se sap que s'estan acumulant perquè poden pagar-s'ho. La regidora ens deia que ja se sap que hi ha gent que ha arribat amb avió al nord d'Àfrica esperant poder passar d'incògnit per Espanya perquè no s'hi volen quedar. Segur que hi ha gent que vindria de gust a Espanya. Ara bé, en la guerra dels Balcans enviaven autocars i la gent no venia perquè no el tenen en ment.

L'altra ruta que es plantejava un cop la dels Balcans està tallada és la d'aprofitar Albània per saltar a Itàlia.

Sí.

O sigui, que tenim dos fronts.

Probablement però el que es diu que serà massiu és el del nord d'Àfrica.

En aquest marc que parlàvem en què els refugiats no volen quedar-se a Espanya, esperem que la UE i els estats membres es posin d'acord per repartir-se les quotes i amb un acord, ara en parlarem, amb Turquia. Des dels municipis, amb una assemblea com la vostra, què es pot fer?

Denunciar-ho i fer actes. No podem fer gaire més cosa. Es preparen actes massius a Barcelona. Hi ha el dia del refugiat a la segona quinzena de juny. L'únic que podem fer és denunciar. Crec que el gir que ha fet el govern espanyol a través del ministre d'exteriors dient que Espanya està en contra de l'acord que volen fer amb Turquia ha estat provocat pel gran allau de firmes que deuen haver rebut a través de diferents vies. A mi m'ha arribat per firmar a través de diferents organitzacions, sobretot Intermon Oxfam. L'acord és una idignitat humana.

Prèviament ja s'havia plantejat fer un acord amb Grècia, no va voler i s'ha passat a Turquia. Com veus el pacte amb la idea que no hi vinguin més refugiats? Els deixen fora de les fronteres de la UE.

És dir-los “menja-te'ls amb patates”. No em cap en el cap que s'estiguin vulnerant els drets humans. Que puguin arribar a firmar una cosa d'aquestes és la baixesa humana més gran que hi ha. No necessito dir “podria ser jo i la meva família” perquè són gent que pateix, no ve per luxe, fuig d'una guerra i una mort que veu segura i propera, d'un tema que veuen sense solució. Fugen de perill. Com els hi pots dir que tornin allà on eren? Preferiran quedar-s'hi on sigui i morir-se allà que tornar a fer el viatge. No necessito pensar que em podria passar a mi perquè els està passant a ells i són éssers humans.

Si no tenim la capacitat, almenys pensem que podríem ser nosaltres. Hi ha gent molt catòlica, apostòlica i romana, domocratacristans, que està permetent i fent això. Com hi ha persones que venen d'una religió com la crisitana, que diu que s'ha de fer el bé, poden prendre aquestes decisions?

L'altre dia una eurodiputada els hi va dir: “No sé com podeu dormir per les nits”.

És això. Jo no puc mirar les imatges. Quan van publicar la imatge del nen que van trobar mort a la platja, em vaig negar a veure-la. No ho necessito perquè sé què està passant. Al final la vaig veure perquè és impossible viure en aquest món i no veure-la. Procuro no veure-les perquè em poso a plorar i no dormiria. Com hi ha gent que les mira, fa grans debats i pren aquestes decisions?

Al final aquestes imatges també han servit per sensibilitzar més gent.

Clar. Entenc que s'han de posar perquè hi ha gent que ho necessita.

Critiquem molt però com s'hauria de portar l'assumpte?

Que no hi hagués guerres. Mentre hi hagi mercat d'armes, hi haurà guerres. Aquest és el nucli del problema. Hi ha països que els hi convé que hi hagi conflictes perquè tenen indústria armamentística. Per què els talibans i Síria tenen armes? Algú els hi ven. Si això no existís, no hi hauria guerres ni gent fugint.

 

Això es pot controlar des de la UE?

Només que es fes una gran crítica social del tràfic d'armes, alguna cosa es faria. Per mi és una vergonya que Espanya tingui fàbriques d'armes.

Pel que em dius, tot el que es pot fer és des de la pressió de la ciutadania.

Evidentment. El ministre espanyol ha dit que estan en contra de les decisions que es prenen perquè hi ha hagut una pressió social. Si la gent ens mobilitzéssim, tenim força. Canviant de tema, mira què passa amb tota la qüestió de Catalunya. Què ha fet que el govern català canviés de xip? Grans manifestacions l'11 de setembre. La mobilització de la gent és important. Depenen dels nostres vots.

Deies que cal acabar amb el tràfic d'armes però és una mica complicat de bones a primeres.

És el nucli.

D'acord, però en el moment que ja arriben els refugiats a Europa, com haurien d'actuar els governs més enllà d'intentar aturar el tràfic d'armes?

Acollir-los. No perquè estigui escrit en un paper. És una qüestió de llei humana, de convivència. Si una persona ho passa malament, no la deixaràs en un racó.

Hi ha un conflicte que està en el debat polític: Com acollir tota aquesta gent fent que se senta còmode i ben adaptada sense crear guetos ni camps com el de Calais.

Això forma part de l'educació de la població. La gent pensa així perquè els de dalt no donen exemple. La sensibilització s'hauria de fer des de dalt.

Si per un costat arribem al tràfic d'armes, per l'altre arribem a l'educació?

A més educació, menys guerres.

Com a assemblea treballeu alguna cosa més?

Contínuament es fan coses. Estem pendents d'un acte que es farà a Barcelona. Treballem en l'acte que es farà al juny coincidint amb el dia del refugiat a nivell mundial. Encara no hi ha res ferm. Ara venim de l'acte. Encara no ens hem trobat després.

Si alguna persona vol sumar-se a l'assemblea, com pot contactar?

A través de Procés Constituent, és una manera fàcil. O a través del correu electrònic.

Notícies relacionades