Maria Cañadas, Amnistia: "Per eradicar la pobresa es necessita voluntat política"

Maria Cañadas a la Casa de Cultura, seu de la XXII assemblea d'Amnistia Internacional Cerdanyola. Fotos: Jordi Pascual

Sant Cugat ha estat la seu de la XXII Assemblea d'Amnistia Internacional Catalunya. Es va celebrar el 9 d'abril a la Casa de Cultura i va ser el moment per passar compte als socis de les accions fetes durant el darrer any. Era, a més, el moment per fer un relleu en la presidència. Xavier Burgués substituirà Maria Cañadas, que havia estat al capdavant de l'ONG els darrers quatre anys.

En aquesta entrevista, la presidenta sortint reflexiona sobre els reptes i avenços dels drets humans, del treball fet a Catalunya i arreu del món, del balanç del 2015, de la situació econòmica d'Amnistia i, especialment, de la crisi dels refugiats, la guerra de Síria i el truncament de les primaveres àrabs. Parla amb el mateix sentiment de solidaritat que la va impulsar a sumar-se a l'organització internacional fa més de 40 anys i des del 1998 de forma estable a Catalunya. El seu objectiu pot semblar utòpic, canviar el món.

Què et va motivar als anys 70 a sumar-te a Amnistia?

– En aquell moment vivia a Londres. Des de l'adolescència havia estat molt interessada en els temes de drets humans. Allà vaig veure la possibilitat de col·laborar amb Amnistia. Vaig entrar com a voluntària i al cap de quatre o cinc anys vaig passar a formar part del personal.

Quan et vas presentar a ser presidenta, et movia el mateix impuls que et va fer sumar-te a Amnistia? Fer-ho possible?

– No diria tant com fer-ho possible perquè un sol no pot fer mai res [Riu]. El mandat d'Amnistia ha evolucionat molt, no és el mateix ara que fa uns anys. El ventall de temes ha crescut. Quan vaig tornar a Catalunya, d'on havia marxat feia molts anys, lògicament vaig tenir l'oportunitat de treballar en els temes que s'havien incorporat al mandat. Dic “lògicament”perquè jo sempre hi seré a Amnistia. Amb la meva presidència es van incorporar els drets econòmics, socials i culturals. Quan Amnistia va començar, i durant molts anys, només tractava els drets civils i polítics. Ara fem més coses.

Ja que expliques les línies de treball del mandat, he mirat què es va plantejar quan vas sortir elegida presidenta. M'agradaria que, després d'aquest temps, fessis una reflexió sobre com han evolucionat els temes. Un dels punts era la pobresa en un moment que la crisi ja havia esclatat a Europa. Òbviament, hi ha pobresa més enllà però sembla que quan ens toca de prop ens sensibilitzem més. Com ha evolucionat la situació de la pobresa al món durant aquests quatre anys?

– No veig que hagi evolucionat gaire. És un tema que tracta no només Amnistia Internacional des de la vessant dels drets econòmics i socials sinó que treballen moltes altres ONGs. Veiem que hi ha moltíssimes necessitats no només a casa nostra sinó arreu del món, com bé deies. Per eradicar la pobresa es necessita voluntat política que manca en aquests moments.

Sempre seguirem defensant que la gent tingui una vida digna i hi treballarem. Assolir un nivell digne per a les persones, pel que fa als drets humans, no s'aconsegueix en un any, ni en tres ni en deu.

"S'ha produït una regressió dels drets humans"

De fet, en aquest temps, les desigualtats han augmentat.

– Exactament, per això ho dic. Han augmentat i molt. També han augmentat els conflictes. En molts sentits hem tornat a situacions que no es veien des de la II Guerra Mundial, com els refugiats. Ja fa un temps que s'ha produït una regressió dels drets humans. Precisament una de les coses que mai acceptarem que pateixi una regressió és els drets humans.

Com es pot aturar l'augment de la desigualtat? Es pot veure com un problema però es pot veure des de la impotència.

– La impotència és gran per part dels ciutadans i de les ONGs. Ara bé, aquesta impotència no ha de fer que ens aturem, al contrari, ha de fer que continuem lluitant. Una manera que té Amnistia Internacional de lluitar contra les desigualtats és posar molta pressió a tots els governs. És fonamental i s'ha d'exercir tant a nivell local, estatal com internacional. Sense aquesta pressió no aconseguiríem ni la meitat de les coses que hem aconseguit.

Una altra de les línies que apuntaves quan vas començar el mandat, era la de treballar pel dret a la salut, l'educació i l'habitatge.

– Quan vam començar a treballar sobre els drets econòmics, socials i culturals, ho fam fer sobre aquests temes també. Amnistia Internacional abans no treballava sobre les violacions dels drets humans que es produïen al propi país i ara ja fa uns anys que ho fa. Aquests tres aspectes que has comentat es treballen no només des de la perspectiva estatal sinó també des de Catalunya. Els hem plantejat al govern de la Generalitat.

Quina és la diagnosi?

– Que la crisi no permetia fer coses. Hem insistit que la crisi no pot ser un motiu perquè es produeixi la regressió i hem estat molt al damunt.

Al 2012, quan vas sortir elegida presidenta, es vivien les primaveres àrabs. Ara, vist en perspectiva, veiem que a Egipte han portat regressió i a Síria una guerra civil.

– Ha sigut una decepció molt gran per a tothom. En el moment que es van produir les primaveres àrabs va haver-hi un optimisme molt gran, que les coses podien canviar. No ha estat així, al contrari, en el cas d'Egipte ha anat a pitjor i el de Síria... El pitjor que es pot produir en una societat és que hi hagi una guerra. El de Síria és un exemple molt clar del fracàs de les primaveres àrabs.

Què ha fallat?

– No ho sé exactament. Una vegada més diria que, com als governs no els interessa que la gent s'alci, s'han posat en marxa processos molts forts de repressió a la ciutadania. Aquesta és, evidentment, una de les causes.

"El tema dels refugiats és sagnant. No s'havia produït una situació així des de la II Guerra Mundial"

D'allà ve un altre assumpte que ara tenim sobre la taula, la gent que fuig de la guerra de Síria i arriba a Europa buscant un refugi. No sé si els hauríem de dir refugiats perquè ningú els dóna un refugi.

Des d'elCugatenc hem parlat del tema amb l'Associació de Voluntaris per als Refugiats però hi ha el problema que estem a un municipi on no hi ha refugiats. Tenim tota la solidaritat del món però què es pot fer des del món local?

– El tema dels refugiats és sagnant, realment. Com et deia abans, no s'havia produït una situació així des de la II Guerra Mundial. El paper de la Unió Europea és vergonyós. Tenim corresponsals d'Amnistia Internacional a Síria, gent que ens informa regularment, i sabem que moltes de les coses que es diuen no corresponen a la realitat. Es parla que als camps de refugiats poden demanar asil, no és cert. Hi ha moltes persones que han estat deportades sense donar-los l'oportunitat de demanar asil.

Hi ha el tema de les morts que s'han produït a la Mediterrània, les mancances que pateixen... Estan tancades a camps de refugiats o darrere de reixes demanant que se'ls posi en algun lloc on es pugui viure sense haver de patir les pluges. L'aigua ha provocat que moltes persones tinguin els peus mullats tot el dia i s'hagin hagut de fer amputacions. Això en els casos de persones que tenen accés a un metge, que no és sempre.

No parlem de les persones que fugen de la guerra i tenen dret a demanar asil però ni ho han pogut fer. Tot això és una clara vulneració dels drets humans i del dret internacional humanitari, els convenis de Ginebra que a Europa tots els governs han signat. M'agradaria insistir, tot i que se'n podria parlar molt més, la vergonya i hipocresia que això representa per a la Unió Europea.

És una doble hipocresia perquè s'ha pactat l'acord amb Turquia, quan aquest país fins no fa gaire ja se sabia que no és un país segur. Europa ha comprat els seus serveis com a policia per controlar el flux de refugiats que arriben a Grècia.

"Com a ciutadans hem d'alçar la veu i dir que estem disposats a acollir refugiats"

Què podem fer des del món local?

– Cert, m'havies preguntat això. Com a ciutadans hem d'alçar la veu i dir que estem disposats a acollir aquestes persones. És important que se sàpiga que a nivell local es vol fer això. Si bé, s'ha intentat fer des de l'Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol ha dit que és una competència seva. Això no ha d'impedir que no continuem demanant-ho. Si no ho demanem pot donar la sensació que no estem implicats amb aquest problema. Una de les coses que s'ha de donar a entendre als governs és que no són només les ONGs de drets humans les que es preocupen, sinó tots els ciutadans.

Ara teniu una campanya de recollida de signatures amb el lema #YoAcojo i que ja en té més de 25.000 per fer pressió al govern estatal per acollir refugiats respectant els drets humans i donant l'asil que correspon.

– Demanem que hi hagi rutes segures no com les que hi ha ara. La gent les ha de fer a través de màfies o creuant el mar amb el risc de no arribar-hi. També insistim que es respectin les quotes. Hi ha països que les han acceptat i no les han arribat a complir, com l'Estat Espanyol, i països que han rebutjat complir-les. Això no hauria d'estar permès, hauria de ser una obligació.

Un altre aspecte molt important és que aquelles persones que fugen de la guerra o de la fam tinguin accés a fer la sol·licitud de demanar asil. Buscar asil és intentar preservar la vida, és una causa major. Són algunes de les coses que demanem de manera urgent amb la recollida de signatures.

En la XXII Assemblea d'Amnistia Internacional Catalunya es fa un balanç del darrer any i m'agradaria que el fessis tant a nivell català com a Sant Cugat amb l'agrupació que tenim compartida amb Cerdanyola.

– L'assemblea és, bàsicament, per fer un balanç de com ha funcionat Amnistia Internacional Catalunya durant el darrer any. Això implica presentar els pressupostos i el que s'ha aconseguit i què no s'ha pogut aconseguir, encara que estem força contents en aquest aspecte. Fem un repàs a l'evolució en matèria d'activistes. També estem contents perquè cada vegada hi ha més persones que volen ser-ho en molts grups.

En tenim 13 de grups, un d'ells el de Cerdanyola-Sant Cugat que ja fa un temps que funciona i ho fa molt bé. Tenim grups universitaris. Són algunes de les coses que parlarem avui [9 d'abril]. Presentarem una memòria sobre el projecte executiu, què ha fet el comitè, quines iniciatives s'han posat en marxa, quines s'han assolit i quines no.

Mirarem també el pla d'acció que ens ve des de la seu a Londres i que totes les seccions portem a terme. Hem de veure quines coses hi ha pendents, quines s'han assolit, com... Parlarem també de les candidatures, de les persones que han de renovar mandat, com és el meu cas. Hi haurà, per tant, les votacions.

Sempre ve un representant de la secció espanyola que té la responsabilitat de treballar amb Amnistia Catalunya. Per suposat, respondrem a totes les preguntes que tinguin els membres d'AIC sobre tots aquestes temes i els relacionats amb Catalunya.

No et faré ara desenvolupar tot el balanç però, en aquest últim any, balanç positiu?

– Crec que ha sigut molt positiu. Sempre hi ha coses que es poden millorar però en general estem força contents. Estem molt contents del nombre molt elevat d'entrevistes i impactes que hem tingut en l'àmbit de relacions institucionals, d'incidència política. Hem tingut moltes trobades amb el govern de la Generalitat, al Parlament, hem tingut compareixences al Parlament... En l'àmbit de la comunicació hem tingut també molts impactes i cada vegada en tenim més.

Una de les coses que revisareu és el balanç econòmic. Com s'ha finançat Amnistia en aquest moment de crisi?

– Per garantir la nostra imparcialitat no rebem fons dels governs. Els nostres diners venen de les quotes dels socis, de donacions i d'actes i activitats per a la captació de fons. Això és el que fa que funcioni Amnistia Internacional.

Malgrat la crisi, ha funcionat?

– Sí, per sort. De fet, som de les poques ONGs que pot continuar funcionant amb el mateix nombre de persones contractades, sis a Barcelona on és la seu de Catalunya. Hem pogut continuar la tasca sense retallar res. Hi ha moltes ONGs que han hagut de tancar o fer retallades importants per la crisi.

Notícies relacionades