Ignacio Rigau: “Demanar més Mossos no és un tema ideològic sinó tècnic”

Ignacio Rigau. Fotos: Jordi Pascual

Ell està al darrere de la campanya de Change.org que demana més efectius policials a la ciutat. Tot i ser també president de Noves Generacions del PP, Ignacio Rigau diu que participa en la demanda de més seguretat i a Iniciativa per un Sant Cugat més segur a títol individual. Per això ressalta que, malgrat que PP i Ciutadans són els partits que més èmfasi han fet en aquesta demanda, a la plataforma ciutadana hi ha membres de tot tipus d’ideologia. La seua gran defensa és que demanar més Mossos per a la ciutat no és ni tan sols un tema ideològic sinó una qüestió tècnica que es basa en complir unes quotes estipulades pel Parlament de Catalunya sense que això impliqui crear una alarma per una presumpta inseguretat insostenible. En la següent entrevista explica les claus de la petició i la plataforma.

Demaneu un Sant Cugat segur, per què ara no ho és?

– El principal missatge de la plataforma no és que ara a la ciutat hi hagi un caos d’inseguretat. Només diem que hi ha hagut una escalada de robatoris a domicilis i hi ha situacions en què es requereix més policia. Creiem que tot això queda molt ben resumit en “volem un Sant Cugat més segur”. La ciutat no té un nivell d’inseguretat inaguantable però no és tant segura com podria.

No és un tema ideològic ni subjectiu tot i que “més segur” sigui un terme genèric. És un tema tècnic. Ens basem en les dades del Parlament de Catalunya que planteja que la ràtio normal d’agents per cada 1.000 habitants és de 4 agents i mig; actualment no ho complim. Demanem una cosa tan senzilla com aproximar-nos a aquesta xifra.

Aproximar-se a la ràtio no necessàriament garanteix seguretat.

– El nostre focus principal és el robatori a municipis, que és el que més s’ha disparat en aquest últim any. Aquest tipus de problemes no són conseqüència d’un únic factor. Pot ser una qüestió de les rodalies, conjuntural... Així i tot, no ho solucionarem si no comencem per la part més bàsica, tenir més efectius de policia, que són els mitjans necessaris per fer-ne front.

La senyora Cristina Paraira [tinenta d’alcalde de Seguretat] ens ha dit que ara la Policia Local està més coordinada amb els Mossos, el que suposa millora en les patrulles. Està molt bé però no parlem de la qualitat de la policia. Per fer complir millor la funció ordinària de la policia, cal més efectius.

Alhora que Paraira diu això, també diu que hi ha hagut una davallada d’un 19% dels robatoris en domicilis en els darrers tres mesos.

– Vam revisar la dada i en termes absoluts ha estat cosa de prop de 10 robatoris davant d’una pujada d’un 60% de setembre del 2015 a setembre del 2016. Si no recordo malament són prop de 200 robatoris més; és una dada simbòlica. Durant sis anys hi ha hagut una escalada d’un 85% en robatoris a domicilis.

És una conseqüència fins i tot lògica, esperable. Sant Cugat és un territori extens, molt més extens que altres municipis de la rodalia com Sant Quirze, Cerdanyola o Rubí. A més, comprèn una classe mitjana-alta i molt fragmentari. Potser el centre està molt concentrat però si vas a Valldoreix hi ha moltes cases de nivell mitjà-alt molt separades entre si. Necessitem una policia que abasteixi tot aquest territori perquè tant a Valldoreix com al centre ha d’haver una presència policial suficient.

És qüestió de patrullatge?

– En part. També de presència. Podem prendre el cas de la Masia, al que s’anomenava el callejón, on es feia molt botellón. La solució va ser posar dues patrulles de policia les nits que hi havia més botellón, divendres i dissabte. La conseqüència va ser que va deixar d’haver botellón i no hi va haver més brutícia i enuig dels veïns.

Una altra conseqüència ha estat, però, que el botellón s’ha mogut a altres parts. Necessitem una policia que pugui fer front als nuclis de botellón o d’incivisme amb presència. És quantitat i qualitat. És una tasca que es fa però necessita d’un reforç quantitatiu.

Et sembla bona la solució de tallar el carrer, com es fa cada cap de setmana?

– Jo penso que sí però personalment, no parlo en nom de la plataforma.

Deies abans que Sant Cugat no és especialment una ciutat insegura. Fer èmfasi en el reforçament de la policia no pot crear certa alarma?

– No volem crear un sentiment d’alarma ni de caos. Tampoc volem que per no posar una raonable i raonada atenció en aquest tema, faci que s’oblidi. Tenim veïns, barris sencers, fins i tot jo mateix fa poc, que són víctimes de robatoris. Potser el robatori és una vegada a l’any i pots passar sis mesos sense cap però un cop que passa és un toc molt fort.

Quan sofreixes un robatori, sobretot si eres a casa o tenies un familiar o fins i tot un animal de companyia, és molt dur. Per això ens preocupa l’augment dels robatoris. Des d’aquesta raonada preocupació plantegem que s’ha de solucionar. No volem dir que la gent no vingui o fugi de Sant Cugat. Només plantegem que hi ha un problema i volem una solució. Per què no es vol donar una solució?

Va haver-hi un Ple en què es va debatre d’alguna manera però no es va donar cap solució. Mentre no hi hagi la solució, hi haurà cert sentiment d’alerta perquè l’Ajuntament fa oïdes sordes. És cert que han millorat les condicions de patrullatge, la qualitat, però necessitem atacar la quantitat. És un problema real i, com a tal, se li ha de donar una solució.

La seguretat, com bé has dit, ha estat un tema debatut al Ple. Sobretot PP i Ciutadans han defensat que hi hagi més presència policial. Fins a quin punt Iniciativa per un Sant Cugat més segur té relació amb aquests dos partits?

– Jo com a Ignacio Rigau ciutadà parlo amb altres veïns i decidim fer aquesta iniciativa. És cert que PP i Ciutadans recullen aquest sentiment però no tenim una vinculació directa.

Hi ha gent de PP i Ciutadans a la plataforma i d’altres?

– Sí, també ens segueixen independentistes, es pot veure al Twitter. Som un moviment que intenta ser transversal perquè ataca, com ja he dit, un assumpte molt tècnic. Ens sembla magnífic que hi hagi uns partits que recullen la nostra iniciativa però quanta més gent sumem, millor. És un tema que no entén d’ideologies.

No entenem per què s’ideologitza el debat. Al Ple de juliol l’alcaldessa, Mercè Conesa, va dir que no volia convertir Sant Cugat en un estat policial arran d’una moció del PP que proposava estudiar l’augment d’efectius. ERC-MES va dir que qui volgués un policia a la seva porta, se’l pagués. No entenem aquesta reacció.

[A l’acta del Ple de juliol no apareix l’aportació de Conesa però sí aquesta de Paraira: “Avia’m, la seguretat absoluta no existeix per molt que tinguéssim els 1.000 Mossos d’Esquadra potser també es donaria algun incident. I després que, tampoc volem viure en un estat policial. Una cosa és que s’ha de dimensionar bé el nombre d’efectius policials, sigui dels cossos policials que sigui, d’acord amb les necessitats del municipi i això en el Ple no es és on es fa (...)”.]

Bé, ERC-MES plantejava que la millora de la seguretat no depenia només del número d’efectius i, que si el que es buscava tenir un policia a la porta de cada casa, existia la seguretat privada. No anava en el sentit de fer que la policia la pagués el ciutadà directament com si tota fos privada.

[Segons figura en l’acta de la sessió plenària, Mireia Ingla, portaveu dels republicans, va dir: “Escolti, si vostès el que volen és un policia davant de casa seva, doncs s’hauran de pagar seguretat privada perquè la resta considerem que no és necessari i que estan fent, un cop més, demagògia amb aquest tema”.]

– Ja ho entenem però, si ens fixem, ERC-MES ho porta a un tema sentimental –“si algú se sent insegur”–. Nosaltres ho portem a un nivell molt tècnic; el Parlament fixa la ràtio de 4,5 agents per cada 1.000 habitants. Entenem que seria temerari a nivell pressupostària aspirar a tenir la ràtio completa de la nit al dia però hi ha altres municipis, com Girona, que van augmentant. Avui dia la ràtio de Mossos a Sant Cugat és d’un 0,84, a Girona van al voltant del dos. Si allà, que no és un municipi gens sospitós de combregar amb idees del PP o Ciutadans, funciona per què no ho apliquem aquí?

La base de la transversalitat de la nostra iniciativa és, justament, que és un tema tècnic. Evidentment, podem parlar d’altres factors com millorar el patrullatge. Més policia només no farà Sant Cugat més segur però no tenir-la segur que el farà insegur. Així s’ha demostrat, no és opinió. Veiem un augment dels robatoris i després actuem, no a la inversa.

El govern ha anunciat que vol augmentar el número d’efectius de la Policia Local fins arribar als 120 a final de mandat.

– Ara en tenim uns 90 i hi ha aquest compromís però, si no m’equivoco, n’hauríem de tenir al voltant de 200. Fins i tot el compromís d’augmentar queda curt. A més, no s’ha sotmès al Ple. Per molt que Paraira i Conesa es comprometin a augmentar en 30 les places, si no reben el suport pressupostari dels seus socis o de l’oposició, és paper mullat.

La nostra primera demanda va ser que se sotmetés al Ple encara que fos en forma de moció. Paraira va dir, a la sessió de juliol, que això no se solucionava “a cop de moció”. D’acord, però almenys s’ha de sotmetre al Ple perquè hi hagi els suficients suports perquè l’acord quedi blindat. Sinó és només una declaració d’intencions.

[A l’acta, figura que Paraira va dir: “(...) si realment arribem a la conclusió que necessitem més efectius, els demanarem, només faltaria. Ara a cop de moció pensem, que per molt que ara enviéssim això, el primer que es faria des de la Conselleria és mirar les nostres dades i tampoc aconseguiríem res (...)”.]

Els cops que s’ha parlat al Ple, PP i Ciutadans fan un bloc a favor d’augmentar efectius, el govern es queda al mig amb un augment dels agents de la Policia Local i la resta de partits no ho veuen clar. Si se sotmetés a Ple seria molt difícil arribar a un acord, ja ho vam veure al juliol.

– No ho sabem. En la política local, que no és tan mediàtica com l’autonòmica o nacional, pot passar qualsevol cosa. Hem vist propostes que s’han aprovat de manera institucional que en un principi no semblava tan clar que poguessin tenir un suport unànime. Només per sotmetre-ho, es donaria imatge de seriositat. Es mostraria que l’Ajuntament es preocupa, recull les demandes de la plataforma i els dóna un tractament digne, de pur debat públic.

Aquesta és una campanya per Change.org, s’entén que no arribi a tothom. No tot el món està pendent del correu electrònic, xarxes socials, Whatsapp... El que es debat al Ple arriba a molta més gent, des de restauradors a associacions de veïns. Acollir el que diu la plataforma i fer-ho públic als veïns és d’una certa justícia.

Hi ha altres mesures al voltant de la seguretat que es poden fer. Per exemple, una ben sonada, que s’ha sentit per exemple arran de l’ocupació i els robatoris a Can Trabal, que és posar càmeres. Com veieu mesures com aquesta, que també tenen part polèmica?

– No em veig legitimat en nom de la plataforma per dir quines altres mesures contemplem perquè recollim signatures demanant més efectius de policia. El nom de la iniciativa és un Sant Cugat més segur però ens centrem en la quantitat. En un principi, una millora qualitativa, com més càmeres o l’helicòpter, serà benvinguda. Ha d’anar acompanyada, però, d’un augment de la quantitat. Podem tenir moltes càmeres però un índex de resposta baix perquè, per exemple, es fa un esforç en patrullatge nocturn i no s’arriba a atendre el que passa de dia.

D’això ens hem adonat gràcies a la plataforma perquè vam començar demanant més efectius per l’augment de robatoris però el feedback ens ha demostrat que el problema és també el botellón, els gossos sense corretja, els atracaments a plena llum del dia, els atracaments a comerços... En el mig any que portem actuant com a plataforma hi ha hagut quatre crims contra comerços. Insisteixo que si posem una càmera, l’atracament o l’encastament ja s’haurà produït. Nosaltres no volem mesures que ens ajudin a detectar crims, volem que els evitin. Una de les solucions és la presència policial dins d’uns marges raonables; no cal un policia a cada racó.

Aquest Nadal el Sindicat Professional de Policies Municipals va emetre un comunicat en què també demanava un augment del nombre d’agents. Heu pogut parlar amb ells per intercanviar opinions?

– Com a plataforma no. Ens consta que hi ha partits que tenen una relació fluïda. Ens centrem molt en la recollida de signatures de la ciutadania. Vam fer, per exemple, una pegada de cartells. Ens va anar bé perquè vam guanyar unes quantes signatures però, suposo que per casualitat, als tres dies van desaparèixer per la neteja anual de cartells. Nosaltres treballem amb la ciutadania i ja s’encarregaran els partits de fer networking amb la policia. De totes maneres, s’agraeix aquest suport tàcit del sindicat.

Quines accions teniu previstes per seguir arribant a la ciutadania?

– Som joves en el món de la projecció social i per això som bastant tradicionals en els mètodes. Volem fer més enganxades de cartells i volem repartint flyers. Paral·lelament volem anar actualitzant perquè tenim 715 signatures amb el seu correu electrònic per informar del que has fet. És un contacte directe amb el signant. Hem de fer tasca de projecció al carrer, als mitjans... Farem qualsevol cosa dins dels límits normals de la reivindicació ciutadana i de manera raonada, tampoc volem fer una manifestació o una concentració. No hem de deixar fer veure que hi ha una reivindicació latent.

Deies que Paraira us va respondre, o sigui, amb el govern heu pogut parlar?

No estem contents amb l’actitud del govern. Paraira ens va respondre directament a la iniciativa de Change.org, que nosaltres vam respondre i ja no va rebre més feedback.

Tot digital?

– Sí. Va ser una resposta fins i tot condescendent. No era el tipus de tractament que ens esperàvem. Quan tens una reivindicació d’aquest tipus, el relat subjacent és preocupació. Ja hi havia una línia de respostes condescendents. Paraira a l’agost fa un article en què diu que el problema de seguretat ciutadana és poc menys que culpa dels veïns, recomanant posar l’alarma, tancar les finestres i tancar amb clau. Això, insisteixo, és molt condescendent amb un veí seriosament preocupat per una escalada dels robatoris amb violència.

L’alcaldessa també ens va respondre de males maneres. No ens ha trucat per fer una reunió conjunta. Hem entrat en un joc quasi polític de fer una carta, després una resposta, ara un article... que no ens porta enlloc i a la plataforma no l’ajuda en res. Tampoc ajuda a l’Ajuntament. Quan menys fan ells, més signatures rebem nosaltres.

Amb els veïns de Can Trabal sí va haver una reunió i va ser un desastre. L’Ajuntament l’havia concebut per exposar la millora de la qualitat de seguretat que has al·ludit abans i la coordinació entre Mossos i Policia Local però va acabar sent una expressió de l’enuig dels veïns. Un dels veïns va preguntar quants havien estat robats durant el 2016 i tots menys potser un, d’uns 70, van aixecar la mà. L’Ajuntament s’ha convertit en un en matèria de seguretat que quan no fa accions tímides, ens ignora.

Així i tot, els Mossos no depenen de l’Ajuntament.

No només a nivell de Sant Cugat tenim aquest problema d’incomunicació amb l’Ajuntament o les forces que no estan per l’augment de la seguretat, també es trasllada al Parlament. Es va portar la iniciativa allà i els socis del govern municipal aquí, que també ho són al parlament, PDECAT, ERC i la CUP, ho van tombar. No sabem si l’alcaldessa comença pensar així, si és el seu partit o si és una dinàmica purament política que perjudica al veí.

Notícies relacionades