Els patrocinis de Sorea creixen un 120% en tres anys a tocar del venciment del contracte

Fotos: Jordi Pascual i Malarrassa

L’empresa concessionària de l’abastament d’aigua a Sant Cugat ha atorgat a l’Ajuntament més de 30.000 euros (31.990,33) durant el 2017 per a activitats i programes de cultura, joventut i esports. És el segon màxim històric des que al 1997 Sorea va fer la primera col·laboració econòmica en motiu de la Festa Major. Si se sumen els patrocinis amb entitats, durant l’any passat va aportar més de 50.000 euros (53.490,33) a la ciutat, només superats l’any 2002 (76.301,21) pel mil·lenari del Monestir. Durant els darrers tres anys el valor econòmic de les col·laboracions ha crescut en un 120%. Són les xifres que es desprenen del document facilitat pel govern a l’oposició arran de la pregunta de la CUP-PC sobre la participació econòmica de Sorea al municipi. Els cupaires van demanar la informació ara fa prop de nou mesos amb la mirada fixada en el venciment de la concessió durant el 2019.

De les partides corresponents al 2017, Sorea ha aportat a l’Ajuntament un total de 6.000 euros per fer el projecte formatiu i esportiu de base del Club Voleibol Sant Cugat i gairebé 26.000 per a diverses exposicions i apostes culturals com ara la col·laboració de Festa Major. Directament amb les entitats, el document recull un primer acord amb l’Associació Amics de Pedra i Sang per 1.500 euros i diversos acords que venen repetint-se durant els darrers anys: amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer (1.000), amb el Teatre-Auditori (1.300), amb FesCamp (3.000 al 2016 i 4.000 al 2017), amb Sant Cugat Empresarial (3.000 al 2016 i 10.000 al 2017) i les activitats formatives sobre el cicle de l’aigua als centres educatius (2.500).

“La xifra presentada, des de 2012, arriba al mig milió d’euros”, valora Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC, “és obvi que veient el que ha costat fer el recompte de tots aquests patrocinis és més que plausible que encara en siguin més, si comptem els patrocinis a entitats que tenen convenis amb l’Ajuntament”. La cupaire creu que, sent un servei amb un únic operador, la voluntat de les col·laboracions econòmiques és la incidència en l’opinió pública davant la manca d’una campanya forta a favor de la municipalització: “Encara és més estrambòtic si recordem que la publicitat corporativa es repercuteix a la factura de l’aigua de tots els consumidors”.

Ramon Albareda, director de concessions de Catalunya centre de Sorea, diu, però, que els patrocinis es fan amb entitats socials sense tenir en compte la ideologia. Assegura que no tenen voluntat publicitària ni repercuteixen a les factures dels consumidors. “És una part dels beneficis que deixem de repartir entre els nostres accionistes per repercutir-ho en la societat”, explica, “darrerament hem tinguts anys de pèrdues i, malgrat tot, hem mantingut el retorn social”.

Tot i així, reconeix que amb l’augment de l’onada municipalitzadora, Sorea ha començat a fer més publicitat, més enllà de si a un municipi el contracte és a punt d’acabar o no, per tal de posar en valor els aspectes positius de l’empresa com, per exemple, el manteniment del subministrament malgrat l’impagament per a persones en risc d’exclusió. “Va en contra de la política de discreció que havíem mantingut fins el moment”, explica, “però així i tot la nostra publicitat és molt discreta, en fem poca”. Davant aquells que diuen que els patrocinis esdevenen una forma d’inversió publicitària, es mostra taxatiu: “Una inversió és una altra cosa, no esponsoritzar un equip de futbol”.

Gibert no ho veu així: “Concloem que aquests patrocinis suposen una ingerència a la lliure decisió dels càrrecs electes i que estan fonamentats en la opacitat de la gestió, i a més es ve a constatar el molt mal lloc en què ha quedat col·laboració publicoprivada així com la necessària supervisió i control democràtic que s’ha de fer d’un servei amb contracte milionari des de l’Ajuntament”. Els cupaires, un cop analitzades les dades que ells mateixos van demanar, insten al govern a no acceptar patrocinis de Sorea fins que no es resolgui la possible municipalització: “Emplacem a l’equip de govern a treballar amb transparència i sempre en defensa del bé comú, per tant l’interès públic, no deixant ingerències interessades o motivades per l’interès privat”.

Final del contracte i debat sobre la municipalització

L’abastament d’aigua a Sant Cugat és en mans de Sorea des de les darreries del franquisme. L’any 1974 es va signar el contracte a 45 anys que encara avui resta vigent. Amb la mirada fixada en la finalització del contracte, el Ple de juliol del 2015 va aprovar la proposta de la CUP-C per estudiar la possible remunicipalització. Es va crear una comissió que, de moment, s’ha reunit dues vegades, s’ha demanat un informe a l’Àrea Metropolitana (AMB) i s’ha licitat l’auditoria tècnica i de gestió del contracte.

Des de llavors, no hi ha hagut gaire debat polític. Només els cupaires van iniciar la seva pròpia campanya emmarcada en tota l’AMB i portant a Sant Cugat el col·lectiu l’Aigua és vida. Durant els darrers mesos la reivindicació havia anat a la baixa i només una conferència dels cupaires sobre l’assumpte que hauria d’haver-se celebrat dijous, però que s’ha hagut de postposar pels canvis al govern municipal, pretenia tornar a situar la reivindicació sobre la taula. Mentrestant, l’empresa segueix amb la seva activitat i, fins i tot, ampliant lligams com amb l’acord de col·laboració amb el Síndic de Greuges municipal signat ara fa un mes.

La majoria dels grups municipals van votar a favor de l’estudi sobre la municipalització per així obtenir dades i comprovar si a l’Ajuntament li sortiria a compte assumir la gestió directa. Ara per ara, però, la manca de dades provoca que tots aquests grups no puguin prendre una decisió ajustada. Molts col·lectius favorables a la municipalització, com la pròpia Aigua és vida o la Taula de l’Aigua de Terrassa, expliquen que la gestió directa acostuma a ser més barata per a l’administració perquè no té l’obligació de repartir beneficis entre els accionistes.

Si bé, Albereda diu que la posició promunicipalitzadora no contempla que Sorea i altres empreses d’abastament poden compartir personal entre municipis, ajustant les dedicacions dels treballadors, el que els permet, assegura, oferir un millor preu que la gestió directa. “Tot i així, la nostra principal despesa és la compra d’aigua a Aigües Ter-Llobregat (ATLL), el preu de la qual ha pujat prop d’un 50% durant els darrers anys”, enraona. Amb tot, però, diu que l’empresa no té voluntat d’entrar en el debat polític sinó esclarir algunes informacions sense prendre partit en contra de la municipalització. La decisió ha de ser política i, de moment, encara queda lluny, el que apunta a una possible pròrroga del contracte.

Notícies relacionades