Els futurs metges residents denuncien un MIR anòmal i falta de transparència en la tria telemàtica d’especialització

Foto: Cedida per Sofia Peruga, aspirant MIR 2019-2020 a primera línia durant la ciris de la COVID-19

Els graduats de medicina que s’han sotmès a les proves MIR 2020, examen Médico Interno Residente, per accedir a una plaça de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) com a residents a un hospital estan en una situació d’incertesa. Després d’un procés MIR de 7 mesos, més inusual que en els anys anteriors, ara se sotmetran a una tria de plaça de forma telemàtica, poc transparent i que no els garanteix una assignació justa. Per aquest motiu, aquest diumenge a les 18h van protagonitzar una manifestació virtual sota el hashtag #FSEnLucha.

Voler ser metge no és fàcil, és un camí llarg suposa sotmetre’s a un alt grau d’implicació, pressió i competitivitat que no pot assumir tothom. Només per entrar al grau es necessita una nota de selectivitat molt alta  ―entre un12 i el 13 sobre 14 punts― i s’han de superar 6 anys de grau universitari que donen pas a l’estudi de l’examen MIR, un estudi de 8 hores de mitjana de dilluns a dissabte durant 7 mesos. La promoció d’enguany ha superat tot aquest recorregut però, a més, ha patit canvis en la convocatòria d’examen, en la prova en sí i se sotmetran a una tria de plaça de residència sense precedents. 

Clara Salvà i Pau Bell són santcugatencs i MIRs 2019-2020, són dos dels 16.176 aspirants que es van presentar a l’examen nivell estatal per a entrar en una de les 9.672 places disponibles ―el passat 5 de maig es van augmentar les places en 133 més― com a residents en l’especialitat que desitgen.  Ells han compartit han amb elCugatenc les traves i inquietuds que ha viscut la seva promoció i en quina situació es troben ara. 

Desconeixement de la data d’examen i canvis en la prova

Com a pràctica habitual a principis de setembre es publica al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la convocatòria de les proves selectives del MIR que incloïa, entre altres informacions, la data de l’examen i un calendari de dates importants: termini de presentació de sol·licituds, publicació d’admesos, publicació definitiva d’admesos, data de publicació de resultats provisionals i definitius i assignació de places ―així ho especifica l’Annex 8 dels  BOEs de convocatòria de 2017 i 2018―.

En el cas dels MIR 2019-2020 la convocatòria no va seguir el model d’anys anteriors. Si bé el 24 de setembre va publicar-se la data provisional d’examen del 25 de gener ―data susceptible a canvis a nivell de setmana ja que l’examen s’ha de fer un dissabte― els aspirants no van rebre la confirmació de la data oficial fins el 23 de desembre, 1 mes abans de l’examen. És més, no van rebre cap mena de calendari orientatiu de dates clau fins després de l’examen, concretament el 17 de febrer. 

A la incertesa de la data d’examen, se li ha de sumar els canvis que es van fer en la prova. Els estudiants es preparaven la prova des de juliol de 2019 fent simulacres i models d’examen d’edicions anteriors. Tanmateix, l’examen d’aquest any ha estat diferent: “A mitjans de juliol se’ns va anunciar que, si en convocatòries anteriors l’examen constava de 225 preguntes amb 10 de reserva ―per si s’anul·lava alguna de les 225 originals― a completar en 5 hores, passava a tenir-ne 175 amb 10 de reserva a finalitzar en 4 hores”, explica Pau Bell. El motiu que va donar el Ministeri en el seu moment va ser evitar l'estrès que suposava estar 5 hores sota pressió fent l’examen. Tot i que a priori sembli un gest d’empatia als aspirants, el cert és que canviava l’esquema de la preparació i per a Bell i els seus companys se’ls afegia més pressió: “Ens preguntàvem si es mantindria la proporció de preguntes de cada assignatura, si els simulacres d’examen que faríem durant l’estudi serien fidels a la realitat que ens trobaríem…”.

D’altra banda, a nivell intern d’examen, l’estructura de preguntes es va modificar ja que se solien dividir les preguntes per blocs d’assignatures ―dins de cada bloc les preguntes presentaven ordres diferents per a cada alumne― però enguany s’han eliminat els blocs i s’han aleatoritzat totes les preguntes. Aquest model havia existit fa molts anys però s’havia eliminat perquè hi havia permutes que concentraven preguntes d’alt nivell i perjudicava els alumnes a qui els tocava fer-les. 

Els canvis a nivell d’examen van suposar una gran pressió pels opositors, que es van trobar davant d’una situació insòlita. Així ho explica Clara Salvà: “Durant la preparació, sempre et diuen que tot pot passar al MIR i, efectivament, tot va passar”. 

El canvi de barem i la pèrdua d’expedients

Un altre canvi important va ser el del barem a l’hora de tenir en compte els expedients acadèmics en l’examen MIR. El resultat del MIR ve donat per l’examen ponderat un 90% i la qualificació obtinguda al Grau de Medicina ponderada en un 10%. Aquesta última, però, es convertia prèviament a una escala de 4 punts en comptes d’utilitzar la de 10 punts habitual (aprovat o bé implicava 1, notable un 2, excel·lent un 3 i matrícula d’honor un 4). Doncs bé, a la convocatòria d’enguany s’ha abolit aquesta conversió a 4 punts s’ha utilitzat l’habitual escala de 10. “D’això s’entenia que el que volien fer era compensar la pèrdua de capacitat de discriminació que implicava el retall de preguntes amb un barem més ampli”, explica Bell.

Aquest canvi de barem va tenir un fort impacte en la publicació de resultats provisionals. Es van publicar el 18 de febrer i a principis de març el Ministeri de Sanitat va llançar un avís que s’havien detectat una inhabitual manca d’expedients acadèmics. Els MIR 2019-2020 havien d’enviar el seu expedient tenint en compte el nou barem i no l’antic. Alguns no van presentar la documentació correcta però, d’altra banda, el Ministeri no en va tramitar molts correctament i molts aspirants es van veure com els havien posat un 5 de mitjana a l’expedient acadèmic i no era real. És un succés habitual, però l’ordre d’afectats acostuma a ser d’uns 200 aspirants. Tanmateix aquest any ha estat de l’ordre de 1.800 persones. Per tant la gestió de les sol·licituds ha desembocat en més burocràcia i més nerviosisme als opositors MIR.

Arriba la COVID-19 i la polèmica tria de places d’especialització sanitària

Els resultats provisionals es van publicar el 18 de febrer i, segons el calendari orientatiu publicat el dia abans, s’esperava que les llistes definitives sortissin el 16 de març i la tria de places fos el 20 de maig. Però va arribar la COVID-19 i, amb ella, la suspensió del procés de selecció d’especialització sanitària, que va anar canviant de data de forma continua a la web del Ministeri. Les llistes definitives havien de sortir el 16 de març i van passar al 30 març , 4 abril i  26 abril fins arribar al 10 de maig. Per llei, la tria de places s’ha d’engegar un mes després de la publicació de les llistes definitives. Se sap, doncs, que la tria de places serà a finals de juny o principis de juliol i que serà de forma telemàtica.

La selecció telemàtica consistirà en l’assignació d’una hora concreta per opositor MIR seguint l’ordre de resultats en les llistes definitives. Cadascun dels aspirants podrà tramitar les seves preferències de tria de plaça com a molt tard fins 12 hores anteriors al seu torn i encara desconeixen quantes preferències podran incloure. En aquest sentit, els futurs metges han iniciat una campanya demanant transparència en la tria de places i demanen que aquesta sigui presencial, com s’ha fet cada any, ja que consideren que si la selectivitat 2020 es podrà fer presencial, la tria de places MIR també s’hauria de poder fer. De fet, el Col·legi de Metges de Barcelona està instant els futurs residents que es col·legiïn i implica un tràmit que s’ha de fer de forma presencial. Els MIR 2020 creuen que la tria presencial es pot fer, de fet tenen propostes al respecte: “Una alternativa a l'elecció telemàtica seria una elecció presencial a les Subdelegaciones del Gobierno ―fins ara sempre s’havia fet al Ministeri de Sanitat a Madrid― ja que garantitzaria poder escollir plaça amb informació en temps real de les opcions disponibles, eliminaria la problemàtica d'adquirir eines digitals i credencials que ara per ara són difícils d'aconseguir”, explica Salvà, afegint la necessitat de prendre mesures de distanciament i seguretat addicionals. 

Tal i com ha compartit Clara Salvà: “La paraula que defineix millor aquest llarg procés que ha estat (i encara és) el MIR 2019-2020 és incertesa”. S’ha endarrerit la tria de la plaça d’especialització, s’endarrerirà l’entrada de residents als hospitals i els residents de quart any (R4) és possible que acabin la seva residència al juliol. Hi haurà suficient personal als hospitals si marxen els R4 i no entren els R0? 

Els futurs residents se senten apartats i així ho expressa Pau Bell: “Esperàvem que un cop féssim la prova tot millorés però no ha estat així i la gestió ha empitjorat, se'ns ha desatès i som plenament conscients del context en què ens trobem, però no per això cal deixar els deures de banda”. En aquesta línia, els opositors porten gairebé set anys de la seva vida sota molta pressió, és una formació que “requereix motivació, constància i dedicació, però també està ple de dies grisos, frustració i esgotament físic, mental i emocional; el que m'ha mantingut amb els peus a terra és la vida més enllà del MIR: la família, els amics, la pausa de l'estudi al claustre de la universitat, els diumenges de descans... petits moments que em feien oblidar el temut MIR”, comparteix Salvà. L’últim tram per accedir a la residència s’està fent etern pels futurs residents, molts dels quals, com Salvà, han assumit feines de risc a hospitals i a primera línia per fer front a la crisi de la COVID-19. Elles i ells han estat a l’alçada, ho estarà la gestió final de la tria de plaça?

Notícies relacionades