Els conflictes mundials organitzats per les grans potències?

José Antonio Ruiz, en la seva conferència sobre el conflicte d'Ucraïna. Fotos: Miquel Margalef 

I si realment el conflicte jihadista que us he explicat que coneixem està relacionats amb un caos creatiu dirigit per EEUU i estem enganyats i tot el que he dit ha estat un engany? Aquesta va ser la reflexió oberta amb la que va voler acabar la seva intervenció Tomàs Alcoverro, en la segona conferència de tardes del tercer dia del curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau que s’organitza al Centre Borja de Sant Cugat. Amb aquesta pregunta oberta Alcoverro, corresponsal a l’Orient Mitjà de La Vanguardia, va voler posar punt i final a la conferència relacionada amb l’Estat Islàmic amb un interrogant que va sorprendre tota la sala de conferències que estava plena.

Però abans d’arribar a aquest punt final cal que retrocedim en el temps de les conferències. La tercera tarda del curs d’estiu organitzat per la UNIPAU va començar a càrrec de José Antonio Ruiz, Professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Granada. El conflicte d’Ucraïna ocuparia la següent hora i mitja de conferència on el professor va voler desgranar tot el conflicte que va catalogar com un conflicte d’identitat. “Necessitem catalogar a la gent, la religió o la llengua és només un mitjà per a catalogar i identificar quins són els que estan a favor o en contra”.  

José Antonio Ruiz.

El conflicte neix en base que Ucraïna és un país on hi ha una forta identitat plural que fins a cert punt havia intentat conviure però que hi ha un moment que deixa de poder-ho fer. “El virus que s’ha anat injectant a la societat de criminalitzar el que no és com la identitat nacional diu que hauria de ser fa que comenci una roda de violència. Els mitjans de comunicació ajuden a incrementar encara més aquesta roda. Els discursos de la unitat queden reduïts a zero i molt castigats per tota la societat en general”, va voler deixar clar Ruiz.

D’aquesta manera Ruiz va voler posar sobre de la taula els tres àmbits bàsics de tensió que van acabar abocant al conflicte ucraïnès que al seu torn va culminar amb la guerra civil al front est del país. El primer àmbit que provoca que el conflicte es pugui fer realitat és que el control no és del estat sinó de les famílies més potents del país que s’han fet amb el control d'aquest. “Hi ha una clara debilitat institucional, no hi ha un control efectiu de l’Estat”, va sentenciar Ruiz.

Com a segon àmbit i que ja hem destacat, és la pluralitat d’identitat nacional. És evident que aquest afer és una riquesa per a la societat però el problema es genera quan el nacionalisme etiqueta les diferents identitats i les assenyala i marca com a dolentes totes aquelles que no siguin la identitat nacional. Aquets àmbit és molt important perquè aconsegueix manipular a la gent fins a tal punt que hi ha molts membres que fan atrocitats per el seu país sense al final saber perquè ho fan.

El tercer i últim punt o àmbit de conflicte és l’atractiva posició geoestratègica. La posició d’Ucraïna en el mapa mundial interessa per generar riquesa a països tant diversos com Rússia, Estats Units, Europa o Xina. Tots aquests factors s’ajunten amb una constant privatització dels serveis públics, un constant empobriment dels drets dels ciutadans i unes reformes liberals que enriqueixen a les grans classes i empobreixen a la població. Amb aquests factors, la independència d’Ucraïna formalitzada amb la constitució de 1996, ja no es veu com una millor manera de viure. La tupinada a les eleccions del 2004 de Víktor Ianukòvitx acaben amb la revolució taronj. Aquesta acava amb la derogació al president i posant el veritable guanyador de les eleccions Víktor Iúsxenko. “Sembla que amb la revolució taronja i el poder tornat al poble Ucraïna ja està salvada, però res més lluny de la realitat”, va remarcar Ruiz.

En les següents eleccions, el fins aquell moment president, va perdre en favor, aquesta vegada sense tupinada, de Ianukòvitx. Amb el president pro-rus al capdavant, Ucraïna entra en el conflicte d’identitat abans esmentat. La roda de manipulació comença a funcionar. Els mateixos fets s’interpreten de manera radicalment diferents. Mentre que a Ucraïna es veu a Rússia com el país que vol tornar a tenir la URSS sota el seu mandat des de Rússia es veu com un nou ofegament a les seves llibertats.

Ara mateix i un cop acabada la guerra civil part del poder a Ucraïna està en mans dels ultraconservadors i la dreta extrema. Finalment el conflicte es va acabar amb l’acord de Pau de Minsk II que no ha agradat a cap de les parts implicades. Ucraïna ha de dominar més el seu territori però a la vegada ha de donar més llibertats. “Un acord que pot no ser definitiu”.

 

El jihadisme vist des d’una altra perspectiva

Un cop acabada la primera conferència, va tocar el torn del corresponsal de La Vanguardia Tomàs Alcoverro. Amb una modalitat de veu que anava amunt i avall i amb les coses molt clares Alcoverro va voler explicar allò que no sé sap del Daish (Estat Islàmic). Va voler defugir de tot allò que surt als mitjans.

Tomàs Alcoverro abans de començar la seva ponència. 

El nou jihadisme de l’Estat Islàmic és un fenomen ideològic i el tema militar és el menys important, segons va apuntar Alcoverro. És un afer que neix amb la creació d’Al-Qaeda. Amb l’assassinat del líder d’Al-Qaeda, Ossama bin Laden, molts fonamentalistes que hi formaven part decideixen unir-se al nou jihadisme. Aquest fenomen, a més, està impulsat per la crisis profunda d’abans de les primaveres de tots els estats de l’Orient Mitjà. Per Alcoverro la destrucció de les dictadures dels països de l’Orient Mitjà serà un element negatiu pels propis ciutadans. El fracàs de l’Estat nació d’aquestes noves ‘democràcies’ juntament amb la corrupció de règims militars ajuda a que aquest nou fenomen es posicioni amb èxit.

A més, a tots aquests factors cal sumar-li que occident està en plena decadència d’occident. El Daish s’aprofita de la debilitat d’Europa.  “Ningú és capaç de sortir al carrer per defensar la seva democràcia i el seu sistema perquè no hi creu”. Aquesta població occidental desencantada serà més fàcil de dominar i de convèncer.

El Daish en comparació amb Al-Qaeda ha sabut utilitzar les xarxes socials i totes les vies de comunicació possible per recaptar totes aquestes persones desencantades amb un sistema que no funciona degut a la decadència d’occident. Tot i això, el corresponsal de La Vanguardia va voler recordar que hi ha molts fonamentalistes que han aconseguit tornar de l’Estat Islàmic cansat i indignats per les idees que els volien implementar. “Però d’aquest joves que torne no se’n parla, només es parla d’aquells joves que es sumen al jihadisme”, va voler recriminar Alcoverro.

Pel que fa al finançament del Daish Alcoverro va dir que han aconseguit fonts de finançament pròpies com el petrol, els jaciments, pagaments d’impostos i de taxes. “Són bons administradors i han executat campanyes contra la corrupció.”

Amb totes aquestes explicacions Alcoverro estava complint amb el que havia promès: res de parlar d’allò que el mitjans expliquen. Però el tret diferencial encara no havia arribat. “El sistema econòmic del nou jihadisme és el capitalista. Els grans capitalistes poden estar tranquils, fins i tot pot ser que ja els hi vagi bé. La població és la que no està segura.” Aquí és on va arribar el punt d’inflexió de la conferència. Alcoverro plantejava que als grans poder capitalistes pot arribar a interessar l’existència del jihadisme per la gran quantitat d’armes que compren. A més, actualment els jihadistes controlen una part de l’estepa on hi ha molta pobresa i poca població. Controlar la pobresa i a més no grans quantitats de gent també és un tema que tant al capitalisme com a les grans elits ja va bé.

Abans d’acabar es va obrir una ronda de preguntes que va ser més moguda del que és habitual per les maneres de contestar d’Alcoverro. Finalment i per deixar el debat obert va voler acabar tal i com començava aquesta crònic: I si realment el conflicte jihadista que us he explicat i que coneixem està relacionats amb un caos creatiu dirigit per EEUU i estem enganyats i tot el que he dit ha estat un engany?

Notícies relacionades