“En el porno, l’etiqueta feminista s’utilitza per vendre”

Fotos: Jordi Pascual

La tercera Jornada Feminista a Sant Cugat, organitzada per Hora Bruixa aquest dissabte, ha portat un debat sobre pornografia i prostitució amb representants d’Aprosex, les treballadores sexuals Kali Sudhra i Anneke Necro i la periodista Noemí Casquet. La cada vegada més forta presència del terme “porno feminista”, temen, de moment no té una traducció real ja que en molts casos s’utilitza com una estratègia de màrqueting que no canvia el gruix de dinàmiques masclistes que es reprodueixen en les produccions tot i que és cert que s’ha aconseguit construir una petita alternativa al porno mainstream.

“El que hem vist és una petita representació del que serà el porno feminista”, apunta Concha Borrell, representant d’Aprosex, “en l’educació es marquen les bases per veure porno ètic”. Per a ella, la relació dels pares amb els fills per parlar de sexualitat i pornografia és essencial per fer entendre a les noves generacions que allò que representen les pel·lícules X és una fantasia, que s’ha de realitzar respectant els drets de les actrius i actors però en cap cas pensant que serà un producte bàsic de l’educació sexual, que ha de venir per altres vies.

Anneke Necro considera que la pornografia ha estat històricament censurada des dels seus inicis al segle XIX, forçant així un model heteronormatiu per al consum d’homes cosgènere que obvia el plaer de la dona i, en molts casos, la sotmet. Ara, lamenta, continua havent una pressió de les empreses Visa i Mastercard per bloquejar la venda de continguts que no consideren adequats, el que inclou males praxis de tracta però també imatges pornogràfiques amb dones menstruant.

Per a Casquet, totes aquestes limitacions són un problema ja que, argumenta, hem de tenir en compte que avui dia els nens d’entre 9 i 11 anys es troben els primers continguts porno navegant per internet. Si aquests continguts no tenen en compte la dona i es donen en un marc de mancança d’educació sexual, tenim els ingredients bàsics per construir relacions sexuals que obvien aspectes bàsics com el respecte i el consentiment. Mentrestant, critica, s’estigmatitza les treballadores sexuals com si totes elles fossin víctimes de la tracta.

De fet, la tracta és un dels grans arguments del debat i motiu pel qual centenars d’ajuntaments d’arreu de l’Estat han aprovat mocions. Si bé, adverteixen des d’Aprosex, molts cops s’aproven declaracions polítiques sense tenir en compte el que diu la llei, al seu parer molt repressiva malgrat que la prostitució continua sent legal a Espanya, “per el moment”, afegeixen apuntant a un auguri que no volen que arribi. Mentre van creixent lleis reguladores a països com els Estats Units, “les víctimes de tracta continuen igual o més invisibilitzades”.

Per això Kali Sudhra crida a introduir un feminisme real dins del porno i actuar davant de l’abús sexual que existeix també dins de la indústria: “Si en una escena no s’accepta penetració però després se’n practica, això és violació” Cal, al seu entendre, més consciència per aturar escenes si es demana i, alhora, canviar la transmissió de valors negatius que fa el porno mainstream com ara l’ús de persones racialitzades com un fetitxe o la separació entre uns cossos vàlids i uns suposadament no atractius.

Tenen, per tant, feina interna de lluita per al reconeixement de drets i per a trencar divisions, al seu parer classistes, entre treballadores sexuals: des de la visió d’unes prostitutes cares i unes barates fins a la separació entre prostitució i pornografia. Reivindiquen reconèixer que no sempre es treballa per gust, com en qualsevol feina, però això no implica que hi hagi sotmetiment: “En la feina sexual es pacta tot amb el client, com també s’hauria de començar a fer amb les parelles”, reivindica Borrell.

Totes cinc participants a la taula rodona han demanat l’acció del públic assistent per canviar la situació. D’una banda, com a consumidors de porno, anima a elegir bé quins continguts es visualitzen i, sobretot, pagar per consumir-ne. D’altra, consideren essencial construir xarxa entre les treballadores sexuals per trencar diferències i, també, la creació d’aliances amb col·lectius feministes perquè les treballadores sexuals aconsegueixin els mateixos drets laborals que en qualsevol altra professió.

Un acte per reivindicar els col·lectius feministes

La jornada també ha tingut un acte polític amb què Hora Bruixa ha reivindicat l’extensió del feminisme a la ciutat i ha celebrat el seu cinquè aniversari. “Hem estat, som i serem sempre manada”, han dit en clara referència a la sentència de la manada, “el teixit que envolta el col·lectiu ha permès estendre el feminisme per la ciutat”. Hi han participat Noestàsola, la PAICAM, Prostitutas Indignadas i el Comitè de Vaga Feminista, a la caixa de resistència del qual s’han destinat els excedents de l’objectiu a la campanya de micromecenatge i els ingressos pel sopar popular. “Autodefensa és enfrontar-nos a la repressió”, han reivindicat, “totes les violències que rebem són motius per lluitar”.

Maribel Guillamón, de Noestàsola, ha demanat en el seu parlament la implicació dels homes i les administracions, començant per l’Ajuntament, en la lluita contra la violència masclista: “La violència contra les dones és diària i passa a tot arreu”. Marta Serrés, de la PAICAM, ha cridat al suport mutu i a la creació de xarxa per no tenir davallades d’intensitat en el moviment: “Hem de ser radicalment feministes i animar que els homes també ho siguin, encara que mai ho podran ser radicalment”. Finalment, Gené, de Prostitutas Indignadas, ha reivindicat que darrere de la prostitució hi ha vides, que són lliures d’elegir amb quina part del cos treballar mentre critiquen els excessos de la indústria del sexe i que la seva reivindicació passa per la solidaritat amb altres causes: “Les putes hem decidit parlar per nosaltres mateixes”.

Notícies relacionades