El nou col·lectiu per la tretzena escola estudiarà demanar una revisió d’ofici de les preinscripcions

Foto: Jordi Pascual

Les famílies que han quedat fora de l’escola Collserola en les preincripcions de cara al curs vinent han celebrat la seva primera assemblea oberta que marca les bases d’un col·lectiu que té com a principals reivindicacions la construcció de la tretzena escola pública al centre de la ciutat, la millora del sistema de preinscripcions i l’ajut als alumnes que s’han de desplaçar a la zona escolar que no els correspon segons el seu domicili. Les mancances en el sistema de petició de plaça als centres públics ha estat un dels temes més debatuts, amb la proposta de demanar al Departament d’Ensenyament la revisió d’ofici de les preinscripcions de cara al curs vinent.

Ho ha explicat Sara López, una de les mares que ha acudit a l’assemblea, tot argumentant que no és normal que 50 famílies quedin fora d’un centre escolar, essent una situació prou especial com per exigir una revisió. Els pares asseguren que en les jornades de portes obertes no se’ls va facilitar la xifra correcta de germans d’alumnes que podrien demanar plaça –tenen més puntuació– i, alhora, temen que hi ha hagut frau. “Tenim falta d’informació i hi ha una certa opacitat”, lamenta Dani Cosialls, un dels impulsors. El seu objectiu és revisar i aplicar els canvis necessaris al sistema de preinscripció perquè no hi hagi falles.

La presidenta de la Coordinadora d’AFA, Eva Tataret, considera una negligència del centre que no s’hagin facilitat les dades correctes ja que, diu, hi havia l’acord de donar la informació perquè les preinscripcions es poguessin fer amb coneixement de causa. Tot i així, reivindica que hi ha molts centres educatius que han treballat molt bé i recorda que sempre es poden denunciar els possibles fraus tot i que reconeix una falta de certificació més acurada. Gabriel Jover, pare i membre del Col·lectiu Educació Viva, diu que fa tres anys, quan reivindicaven una escola pública viva, ja es van trobar mostres d’opacitat i recorda que una de les reclamacions per les preinscripcions va arribar al Síndic de Greuges sense que res canviés.

Segons Xènia Amorós, sotspresidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), el problema està vinculat a la voluntat política del Departament i l’Ajuntament per reforçar l’ensenyament concertat. Mentre totes les escoles públiques del municipi tenen les ràtios ampliades, hi ha dos cursos bolet i la retallada d’una línia a La Floresta, per primer any les preinscripcions no han omplit totes les places de les escoles concertades laiques i, com ja és habitual, tampoc de les religioses. Per a la FaPaC, tindria més sentit tancar cursos concertats i revertir els diners en l’ensenyament públic.

Però fins i tot entre els centres públics, adverteix, s’està fomentant una “visió neoliberal de l’ensenyament” fomentant la competició de projectes innovadors que generen escoles més atractives que d’altres, trencant així, tem, la lògica d’escola de proximitat. “En la lògica de l’elecció de les famílies l’Ajuntament proposa tenir una única zona escolar, que enguany quasi ens apliquen i l’any que ve tornarà a ser sobre la taula”, argumenta, “però per a nosaltres té més sentit l’escola de proximitat, ja que permet l’arrelament i socialització al barri, i per això hem de pensar quin model de zonificació volem davant la proposta de la zona única”.

Crida a unir col·lectius en defensa de l’ensenyament públic i implicar les escoles bressol

El nou col·lectiu ha començat a organitzar-se amb grups de treball propis i de forma paral·lela a altres entitats vinculades a l’ensenyament a la ciutat. “Ens hem sentit desemparats”, apunten els impulsors davant les converses mantingudes amb l’AFA de l’escola Collserola. Tataret, però, diu que la Coordinadora ja ha fet molt treball sobre l’escolarització i està disposada a treballar conjuntament, tot acceptant que, en ser una entitat que acull familiars d’alumnes, hi ha un buit d’aquells que tot just ara volen accedir. Per això coincideixen a dir que cal treballar amb les famílies de les escoles bressol ja que són les que es trobaran de ple amb el problema de places a l’ensenyament públic.

Entenent, com ha argumentat Amorós, que el problema supera amb escreix les preinscripcions i representa un model educatiu en favor de l’ensenyament privat i concertat, s’ha fet una crida per unir col·lectius disposats a defensar l’ensenyament públic de forma continuada. Així es podria mantenir més pressió al Departament, com a administració competent, i l’Ajuntament, com a institució que pot pressionar amb més força que les famílies.

Nova escola i, mentrestant, ajut a les famílies

El principal objectiu del nou col·lectiu és aconseguir la construcció de la tretzena escola pública al centre de la ciutat. Ja que l’espai reservat al Pla d’Equipaments serà utilitzat per fer la nova biblioteca central urbana, demanen començar una recerca que permeti trobar un espai adequat per ampliar l’oferta educativa pública. És una proposta de màxims en què l’última paraula la té el Departament. També hi ha pares que acceptarien l’ampliació d’un curs a algun centre ja existent, tenint així una escola de tres línies encara que la majoria d’ells coincideixen que tard o d’hora caldrà un nou centre.

Mentre això no sigui una realitat i segueixi havent famílies desplaçades a la zona escolar que no els correspongui en funció del seu domicili, el col·lectiu també s’encarregarà de demanar ajuts; ja sigui de transport, menjador... És per això que tot just dimarts començaran el contacte institucional amb una reunió amb la regidora d’Educació, Esther Salat, i treballen per reunir-se amb representants territorials del Departament. També participaran en l’Audiència pública del Ple de juny per tal de donar a conèixer les seves reivindicacions i iniciar contactes amb la resta de grups polítics amb representació.

Notícies relacionades