“El món àrab no s’està radicalitzant, Europa sí”; el Centre Delàs analitza el terrorisme a la Casa de Cultura

Foto: Jordi Pascual

No, el jihadisme no és una gran amenaça per a Europa en comparació amb els atacs de l’extrema dreta, el racisme i l’extrema esquerra. Així de clara s’ha mostrat Lurdes Vidal, professora de món àrab a la Universitat de Barcelona i directora de l’àrea de món àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED), en la seva participació a l’acte Terrorismes del segle XXI que el Centre Delàs d’Estudis per la Pau ha celebrat dimarts a la tarda a la Casa de Cultura. A Espanya, de fet, els atacs islamòfobs van créixer en un 600% entre el 2014 i el 2016, evidenciant que les societats occidentals tenen un gran repte de convivència.

Les opcions jihadistes representen un percentatge irrisori entre el conjunt dels musulmans i, malgrat el creixement del Daesh, en pocs països el suport al fonamentalisme religiós disposat a prendre les armes arriba al 2%. En canvi, a molts estats europeus els partits d’extrema dreta aconsegueixen resultats electorals per sobre del 20% dels vots –en alguns països per sobre del 50%–. “El món àrab no s’està radicalitzant, Europa sí”, apunta Santiago Alba Rico, escriptor i filòsof que ha acompanyat Vidal en la segona de les taules de la jornada.

La superació de la lògica de la guerra freda no va suposar una pacificació del Pròxim Orient, deixant conflictes oberts, controls geoestratègics en jocs, interessos comercials i el creixement de disputes històriques, com el cas palestí. Mentre, Aràbia Saudita, amb la connivència d’occident, ha aconseguit fer de far del wahhabisme arreu del món àrab, estenent una de les branques més fanàtiques i perilloses de l’Islam sense oposició dels seus aliats comercials europeus i nord-americans.

Mentrestant, a casa nostra, les notícies que arriben d’aquests països alimenten una mica més la islamofòbia, que va començar a aparèixer amb la substitució de l’antisemitisme per la resistència a les migracions i, per extensió, als musulmans. Tot i que Europa no s’explica sense l’Islam ja que forma part de la seva història, la idea d’unes realitats culturals pures dificulten encara més l’entesa i augmenten els estereotips cap als europeus i nouvinguts musulmans, que són més vulnerables en estar sempre sota la lupa per ser, a ulls de la societat i també dels cossos policials, potencials terroristes, segons denuncien ambdós ponents.

La translació també arriba als mitjans de comunicació on, segons Vidal, un 70% de les notícies presenten tocs islamòfobs, especialment en aquells casos que es parla del vel i la dona en l’Islam; més fins i tot que quan es parla de terrorisme. El control sobre la població musulmana es fa justificant la prevenció de possibles atemptats però té efectes negatius, una estigmatització que no ajuda a la convivència. Així mateix, la pressió sobre les dones musulmanes encara és major; d’aquí la importància de la interseccionalitat, segons la representant de l’IEMED.

Per a Jesús Núñez, codirector de l’Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria i professor de la Universidad Pontificia Comillas, el terme terrorisme té un efecte distorsionador ja que implica, de facto, una lluita en la seva contra i una negociació impossible. En molts casos, com amb les FARC a Colòmbia, l’etiqueta terrorista ha servit per no entendre ni afrontar els motius polítics i socials d’un conflicte i, en conseqüència, allargar la situació a falta d’una negociació entre els actors implicats en la pau.

José Ángel Brandariz, professor de dret penal a la Universitat la Corunya, que ha acompanyat Núñez en la primera part de l’acte, ha explicat que el fracàs dels estats en la construcció d’una narrativa inclusiva provoca espais als marges que poden ser aprofitats per idees radicals. La protecció davant aquestes amenaces, diu, s’han estès a Europa per metonímia del cas francès, d’on també s’han importat algunes de les formes de racisme que sofrim a casa nostra.

Notícies relacionades