El Curs d’Estiu d’Unipau tractarà sobre les fronteres físiques i invisibles de les societats contemporànies

Foto: Clàudia Bell

“El tema de les fronteres i els murs és de màxima actualitat i també de màxim patiment” així va introduir ahir al vespre Arcadi Oliveres, president d’Unipau, la conferència de presentació del Curs d’Estiu Unipau 2019. Sota el títol Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals. Murs per les persones Unipau ha programat gairebé una trentena de conferències magistrals del 4 al 10 de juliol que tractaran sobre les fronteres físiques, les muralles mentals, les rutes migratòries, el rol de les màfies i el paper dels governs.

Miguel Pajares, antropòleg i President de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, va ser l’encarregat de posar sobre la taula algunes de les idees de les diferents lliçons del curs. Pajares va partir de la idea que “els nostres governs busquen respondre a la lluita contra la immigració il·legal per controlar, bàsicament, l’entrada de refugiats”.  Un refugiat és “una persona que fuig d’una persecució o d’una guerra” segons la Convenció de Ginebra, signada per molts països, inclosos els de la Unió Europea. La trampa dels governs es troba en el fet que eviten fer ús del terme “refugiat” perquè “no hi ha cap tractat que obligui els estats a acceptar immigrants, en canvi sí que se’ls obliga a acceptar refugiats”, explicava Pajares. Feta la llei, feta la trampa i, per aquest motiu, Pajares va concloureque “el que fan els governs dels estats europeus és il·legal".

Per tal de dur a terme aquest control sobre l’arribada de refugiats, a part dels murs i les fronteres, els governs fan ús de mecanismes com els visats, els acords bilaterals ―com el de Turquia i la Unió Europea l’any 2016 envers les persones que fugien de la Guerra de Síria― i la criminalització de les ONGs. Aquests mecanismes, destaca Pajares, es concentren sobretot al Mediterrani i les vores que el separen del Pròxim Orient, Àfrica i el Sud d’Àsia.

“Però venen molts?” Va qüestionar l’antropòleg. A tall d’exemple, la immigració que arriba a l’Estat Espanyol no prové majoritàriament d’aquestes zones. De fet, Pajares va exposar que dels 290.000 immigrants que van arribar l’any 2018, 42.000 eren veneçolans, 41.000 marroquís ―d’Àfrica, sí, però molts vinguts per vincles familiars amb residents a l’estat―, 40.000 colombians i 21.000 italians, entre d’altres. Per tant, malgrat el que es percep a nivell mediàtic, la immigració africana, sudasiàtica o del Pròxim Orient no és la més nombrosa.

Segons Pajares, el que fa que els estats europeus segueixin construint barreres d’accés visibles i invisibles són principalment tres. En primer lloc, la xenofòbia que s’ha despertat a Europa i de la qual se’n nodreixen molts partits d’extrema dreta. En segon lloc, els conflictes bèl·lics de les zones mencionades ―Àfrica, Pròxim Orient i Sud Est Asiàtic―, que estan en constant augment i són punts calents dels negocis d’armes dels països desenvolupats. Finalment, el tercer motiu es troba en el poc compromís d’actuar contra el canvi climàtic ja que  hi ha estats que pretenen respondre militarment als moviments migratoris que es derivaran de l’augment del nivell del mar, la dificultat per produir aliments i les destrosses causades per l’increment dels fenòmens ciclònics.

La conferència de Miguel Pajares va ser un petit tast de totes les que es faran al Curs d’Estiu d’Unipau 2019. Les xerrades es faran al Centre Borja i els usuaris es poden inscriure al curs sencer o a dies específics al web de l’entitat.  Podeu trobar el programa complet  del curs en aquest enllaç

Notícies relacionades