El cos de la dona a l'espai públic centra el debat organitzat per Hora Bruixa

El col·lectiu feminista Hora Bruixa ha organitzat aquest dimarts un debat sobre l’exposició de la dona a l’espai públic i ha posat sobre la taula una qüestió concreta: “Mostrar el cos ens allibera o ens oprimeix?”. Per intentar donar-hi resposta han convidat a dues ponents, Laia Jubany del Seminari Taifa i membre del comitè de redacció de la revista Catarsi i a Marta Maya, com a portaveu de Justa Revolta, el col·lectiu feminista de Sabadell.

Dins del marc del 25 de novembre, dia en contra de la violència masclista, les feministes han decidit organitzar aquest debat que admeten que “sovint crea contradiccions”. I han plantejat: “Quines eines tenim per apoderar-nos quan ens mostrem en l’espai públic?” i han afegit: “Aquestes eines ens empoderen o formen part del mateix sistema que ens oprimeix?”. Unes preguntes que, segons les organitzadores, no han estat abordades directament des dels feminismes i les mateixes ponents han anticipat que tampoc tenen una posició clara. El que sí que tenen clar és que la cosificació, especialment a les xarxes socials i a la publicitat, està directament relacionada amb el capitalisme.

Per a Justa Revolta la base és una reflexió sobre “els cossos” des d’un punt de vista col·lectiu: “Malgrat que tinguem una relació individual amb el propi cos, vivim en un sistema patriarcal i heteronormatiu que imposa mandats de gènere que regulen els nostres cossos”.  El sistema estableix ideals de bellesa impossibles que impacten negativament en el cos de les dones: “Ens fan sentir que els nostres cossos mai seran els correctes”. Per aquells que s’assemblen al cànon, el patriarcat estableix “recompenses”, com podria ser reconeixement social o major accés al mercat laboral, i “càstigs” és a dir insults, discriminació i negació.

Marta Maya ha continuat explicant que el sistema patriarcal heteronormatiu és “punitiu” i que utilitza la pressió estètica per seguir “regulant” els cossos i per beneficiar al capital: “La indústria de la publicitat, la moda, la bellesa, l’alimentació etc. incita a consumir productes que modifiquen el cos i reforcen el binomi del patriarcat i el capitalisme”. Les feministes de Sabadell insisteixen: “La mirada instaurada ens cosifica, ens sexualitza i ens nega com a subjectes de ple dret” i alhora controla la sexualitat de les dones: “Amb l’objectiu de fons de reforçar la construcció de la família nuclear”.

Com a conclusió Justa Revolta aposta per la creació d’espais de formació i reflexió col·lectiva contra la crítica a l’acció individual que “és una arma de doble fil”. A més creuen necessari repensar associacions com per exempl: la cosificació, que comporta l’anul·lació del subjecte, i l’erotisme, que es projecta des d’una òptica patriarcal associada a una seducció del desig masculí, es vinculi amb la sexualització que “no té per què ser negativa sempre que puguem reapropiar-la”. El col·lectiu de Sabadell ha remarcat la necessitat de poder exercir la sexualitat amb llibertat, desvinculada a la funció reproductiva. Per últim ha deixat palès que la sexualitat de la dona és objecte de judici i mai hi ha un terme mitjà: “Sembla que les dones mai tinguem un posicionament correcte en l’evidència de la nostra sexualitat” i ha afegit que “la sexualitat femenina és plena d’estereotips falsos que se sustenten sobre diferents eixos de discriminació i anul·len la riquesa femenina en els diversos cossos i en la manera de viure la sexualitat”.

Per la seva banda, Laia Jubany ha dissertat sobre la relació entre el jo i el capital, fent referència a una idea de Karl Marx: “Mediem amb persones desconegudes com si fossin mercaderia i fins i tot ens veiem a nosaltres mateixes com una mercaderia”. Per a Jubany aquesta dinàmica s’accentua a les xarxes socials on “creem personatges que es venen de cara el públic, com en un aparador, i les xarxes acaben sent espais d’autorealització virtual”. És en l’espai públic on els cossos de les dones estan més jutjats i on es busca més aprovació social i, per a Jubany plataformes com Instagram, Facebook, LinkedIn i Tinder, beuen d’aquesta necessitat de reconeixement: “Afecta diferent en homes i dones”. Si no s’aconsegueixen els objectius als quals s’aspira l’autoestima disminueix: “Realment desconfio que les pràctiques individuals a les xarxes socials tinguin alguna capacitat transformadora”.

En relació amb les llibertats sexuals de les dones Jubany assegura que el neoliberalisme ha estat capaç d’absorbir-les i crear eslògans de valors liberals: “Es veu de forma descarada als anuncis on es veuen dones joves apoderades capaces de triar homes i de seduir quan en definitiva t’estan venent una colònia”.  Per a Jubany aquest tipus d’imatges on la dona és independent, activament sexi i segura d’ella mateixa, estan molt presents a les xarxes socials: “Quina és la finalitat de publicar aquestes imatges: Ha sorgit d’una voluntat individual o estem buscant acceptació social en base d’una autoestima que se’ns ha arrabassat? ”

Hora Bruixa critica la instal·lació artística de Marta Pessarodona i Lluís Ribas a la Pl. Octavià

A través del seu compte de Twitter el col·lectiu feminista ha deixat palès el seu punt de vista sobre l’acció artística que, en el marc del 25N,  el pintor Lluís Ribas i l’escriptora Marta Pessarrodona han instal·lat a la plaça d’Octavià, sota el títol Això no va de política, és només consciència social.

Per a les feministes  és “cínic” que les empreses HP i iGuzzini patrocinin una obra relacionada amb la lluita pels drets de la dona ja que les treballadores de la central HP a Sant Cugat han convocat diverses vagues per la vulneració dels seus drets laborals.

 

Hora Bruixa tampoc veu amb bons ulls el text que acompanya la peça artística que parla de les “mares com cal” i apel·la a “la covardia” dels homes que exerceixen violència masclista: “Que parli de violència masclista un home des d’un discurs moralista i victimitzador és greu, sumat a les imatges exposades, també obra d’un home, en lloc de buscar retrats fets per dones o per alguna artista de la ciutat. No necessitem que parlin més per nosaltres!”

Notícies relacionades