La Xarxa Solidària explica l’irresolt conflicte colombià de la mà de dos defensors dels drets humans

Foto: Jordi Pascual

Silvia Irene Berrocal i Edilberto Daza són a la ciutat durant sis mesos en el marc del programa de protecció a defensors dels drets humans de l’Agència Catalana de Cooperació, en el qual participa l’Ajuntament, per apartar-se durant un temps de les amenaces que reben al seu país i, alhora, explicar lluny de casa les imperfeccions del procés de pau que viu Colòmbia. Tots dos han participat dimecres a la tarda a un acte organitzat per la Xarxa Solidària en què han donat a conèixer que, més enllà de l’entrega de les armes de les FARC, el país llatinoamericà encara té molts reptes a afrontar.

Berrocal és una activista per la pau des dels anys 90. Va participar a grups de mares comunitàries que van aconseguir desdibuixar les fronteres invisibles marcades per grups enfrontats que separaven dos barris de la seva ciutat natal i també va perdre un fill de 16 anys en una de les ofensives de les FARC. Com a víctima directa del conflicte armat, ha pogut participar en les negociacions per la pau de l’Havana i preguntar directament als assassins del seu fill per què ho van fer. D’aquelles converses va aconseguir un perdó i una mostra de penediment que, com reconeix, no són una reparació total però sí una petita satisfacció després de la tragèdia.

En base a la seva experiència, defensa un paper central per a les dones en el camí cap a la pau real, com a mitjanceres i afectades. Diu que ella no va triar ser defensora dels drets humans sinó que aquesta condició, que llueix amb honor, ha acabat prenent-la gairebé per obligació. Amb molts altres activistes ha aconseguit documentar més de 3.000 casos d’acaparament de terres per part de grups paramilitars i econòmics amb un Estat que és incapaç de garantir la seguretat dels propietaris legítims ni tan sols quan se’ls acaba donant la raó després d’un gran procés judicial. Sense les FARC, els assassinats, amenaces i desplaçaments segueixen sent un realitat. Tot i les imperfeccions i els reptes pendents del camí cap a la pau, demana seguir apostant a les eleccions del maig per aquelles forces que volen l’acord, en clara oposició a la ultradreta i a l’expresident Uribe.

Daza, per la seva banda, és un líder camperol que va ser obligat a desplaçar-se forçosament per part de grups paramilitars i des de fa anys treballa per la pau. Ha viscut processos de construcció col·lectiva de serveis a zones inhòspites, apartades del control governamental, i on, malauradament, també se les han hagut de trobar amb els interessos econòmics de la coca, que ha portat lligada precarietat i repressió militar per als camperols. La seva lluita pels drets dels treballadors del camp a diversos departaments del país l’han portat a estar perseguit constantment amb atemptats i amenaces.

 

Veu amb massa freqüència com els petits camperols es troben indefensos davant el conflicte per la propietat de la terra i, malgrat això, no han sigut tinguts en compte directament en les negociacions per la pau, només amb uns fòrums indirectes en què cada zona tenia el seu representant. Alhora, recorda que en alguns territoris molts camperols no van participar al referèndum sobre l’acord de pau amb les FARC, que van perdre per la mínima, davant les amenaces i la manca de garanties democràtiques. Tem, però, que la política no pot aportar grans solucions perquè està molt controlada pels poders econòmics i, quan algú despunta com a alternativa, és amenaçat i atacat fins desistir o morir assassinat. Amb un poder polític íntimament lligat a l’econòmic, a molts polítics els interessa mantenir les forces paramilitars com a forma de control de les seves terres i privilegis, explica.

Malgrat l’acord de pau, explica Patricia Cantarell, responsable de mobilització social d’Oxfam Intermón i encarregada de moderar l’acte, durant el 2017 s’han assassinat per motius polítics unes 180 persones al país i durant el gener del 2018 en van ser 27. El negoci de les empreses extractives, el narcotràfic, la indústria de la guerra i la precarietat institucional són reptes que ha d’afrontar un país que encara té pendents reformes agràries i judicials així com el control de les guerrilles que han ocupat els espais que ha deixat de controlar militarment les FARC.

Notícies relacionades