DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES: Per què és tan important i es parla tan poc?

Foto: Anna Poquet

Volem viure molts anys i amb qualitat de vida, però no sempre això és possible i acabem vivint una llarga vida, però en circumstàncies que potser no val la pena viure i encara i així ens obliguen. Actualment, el metge està obligat a fer tot el possible per tal de mantenir al malalt en vida, sense tenir en compte l’opinió dels familiars, en el cas que no hagi deixat instruccions per escrit.

El document de voluntats anticipades, més conegut amb el nom de testament vital, serveix per donar constància de com volem que ens tractin en l’àmbit sanitari en cas de no poder expressar la nostra voluntat. Durant la conferencia que l’Associació Dret a Morir Dignament va impartir a Sant Cugat el passat mes d’octubre, la seva Presidenta, Maria Benítez va explicar que “curiosament, tot i ser un document creat el mateix any que el document de consentiment informat, aplicat i firmat pel pacient en qualsevol petita intervenció, la majoria de metges desconeixen el que s’ha de fer amb el document de voluntats anticipades i tots els passos que cal seguir per tal de complir-lo”.

A Sant Cugat, els ciutadans que vulguin fer el document i no vulguin pagar un notari, només el poden realitzar a tres assistents socials que depenen de sanitat. Una del CAP de Valldoreix i dues de Sant Cugat que s’encarreguen d’informar i gestionar aquest document, que la mateixa Maria Benitez critica perquè “se’n fa poc ressò, a diferència de les constants campanyes, com per exemple de vacunació”.

La base del document de voluntats anticipades és que tot el que diu no farà mal a ningú, a la vegada que s’ha de respectar. Pel contrari, qualsevol persona que no tingui fet el document, està sotmès, al final de la seva vida, a tota mesura de sosteniment vital que el metge consideri, sense importar la opinió dels familiars.

Origen DVA

Des de l’any 1986, els pacients poden accedir al seu historial clínic i saber quina és la seva malaltia, ja que, fins aquest moment, el metge no tenia la necessitat ni obligació de fer-ho.

A Catalunya, l’any 2000 el Govern de CiU aprovava una llei amb la qual, el pacient podia deixar per escrit el que es volia que es fes amb ell al final de la vida i el que no. A la resta d’Espanya es va aprovar el DVA dos anys més tard.

El passat mes d’agost, és modifica la Llei d’Autonomia del Pacient, es dóna més poder de decisió als metges i es modifica l’edat legal de 16 a 18 anys, per tal que un menor no pugui decidir els seus drets ni dissenyar el DVA a la seva mida. Se li nega la capacitat de consentir o rebutjar un tractament.

Eutanàsia

El document de voluntats anticipades el pot dissenyar i personalitzar tota persona major de 18 anys, ja que,  tots tenim dret a no patir i escollir el que volem que es faci amb nosaltres al final de la vida, dins del marc legal. Per aquest motiu, es pot demanar, per exemple, que en el cas que l’eutanàsia sigui legal a Espanya en el moment de la mort de la persona, aquesta sigui aplicada al pacient. Fins al moment, el metge te l’obligació de mantenir en vida la persona malalta per mitjà dels tractaments que cregui necessaris.

És important diferenciar entre l’eutanàsia i el suïcidi assistit. En el primer cas, l’acció és voluntària i porta a la mort directament i és fa perquè el que queda de vida és pitjor que morir, per tant, de forma passiva, per part d’una altra persona, es rep la substància o medicament que porta a la mort. La diferencia amb el suïcidi assistit és que la mateixa persona pren el medicament.

Què diuen els partits polítics

Catalunya Sí Que Es Pot inclou en el seu programa electoral diferents propostes relacionades amb la mort digna, algunes d’elles són les següents: el dret a l’atenció al patiment i al tractament del dolor; crear un Observatori Multidisciplinari, inclusiu i participatiu per conèixer com mor la gent a Catalunya; informar a la ciutadania dels drets del pacient, i promocionar el document de voluntats anticipades així com fomentar debats sobre el dret a l’eutanàsia i al suïcidi assistit per tal d’aconseguir que es converteixi en un dret legal.

Ciutadans, per la seva banda, inclou en el seu programa la proposta de limitar l’esforç terapèutic fútil redefinint els processos terminals i redissenyant les alternatives de prestacions així com la coordinació dels serveis sanitaris per tal d’oferir una atenció sociosanitària integrada als malalts crònics, persones grans, etc.

Pel que fa Junts pel sí, ERC afirma que estudiaran la manera de respectar el dret a morir dignament, però sense concretar mesures. 

Notícies relacionades