Diverses famílies que demanaven una escola viva pública es proposen crear-ne una privada

Foto: Jordi Pascual

Després que la dotzena escola no s’hagi acollit al model d’educació viva i activa ni que cap dels altres centres públics de la ciutat s’hagin declinat cap a aquest model, un grup de famílies que van participar en el Moviment per una Escola Viva a Sant Cugat ara fa tres anys han pres la iniciativa de crear un centre privat. Ja ho van fer amb la constitució de Nuna, una escola d’infantil ubicada a La Floresta, i ara es proposen fer un pas més perquè el model educatiu arribi a l’ensenyament primari, el que suposa una tramitació burocràtica de prop de dos anys fins aconseguir l’homologació.

Ho ha explica Jordi Piquero, un dels impulsors que ja va participar en la reivindicació per una escola viva pública, en una assemblea oberta celebrada dimarts a la tarda a la Casa de Cultura. Recorda com el moviment va acollir prop de 300 persones en el seu moment més àlgid demostrant, al seu parer, la sensibilitat que existeix a Sant Cugat per un model educatiu que tingui la “tendència dels nens a créixer” al centre, és a dir, adaptant l’escola a la voluntat d’aprenentatge i capacitats dels infants.

La base és la mateixa que ara fa tres anys, explica Piquero: “Estem en un sistema en què l’educació que es dóna als nostres fills no ens convenç”. Després d’haver conegut diverses experiències i haver topat amb el no de l’administració per fer una escola pública viva, consideren que ha arribat el moment de passar a l’autogestió, la seva forma de dir que cal crear un centre privat en què l’equip d’educadors prengui la direcció amb la participació i adaptació a les necessitats de les famílies i els infants.

Ja tenen un espai pensat –compartint edifici amb l’escola infantil ja existent a La Floresta–, hi ha famílies interessades i fins i tot un equip d’educadors que expliquen que la clau és confiar amb la voluntat dels nens d’aprendre posant els condicionants i acompanyaments necessaris perquè aprenguin allò que marca el currículum. Han de fer una tasca, diuen, de contenció i protecció dels infants, és a dir, permetre que s’expressin i entendre’ls sense deixar que no respectin els companys. Ho exemplifiquen amb la ira: “Hem de respectar aquest sentiment i deixar que el vehiculi perquè sigui gratificant per ell”. Tot plegat, diuen, també ha de portar lligat un creixement per als pares.

Hi ha concrecions però també interrogants. Tenen clar que la ràtio ha de ser baixa i que el cost superarà els 400 euros mensuals mentre no aconsegueixin cap acord per rebre subvencions o fins i tot un concert. Del nombre de famílies disposades a sumar-s’hi dependrà la viabilitat del projecte i si es constitueix com a associació o cooperativa. Mentre aconsegueixin l’homologació hi haurà un buit de dos anys en què no podran atorgar títols, el que, diu Piquero, no ha d’impedir que els nens segueixin la seva etapa a secundària, amb un pas a l’institut que ha estat una de les preocupacions mostrades per alguns dels assistents a l’assemblea.

Notícies relacionades