Un matí de diumenge aprenent sobre "la part dèbil del món"

Aquest diumenge al matí, la sala de conferències de la Universitat de la Pau estava gairebé plena d'alumnes expectants a les tres conferències a càrrec d'especialistes en els conflictes a l'Àfrica i al voltant de les dones. Tres conferències de màxim nivell, com la majoria, que no han defraudat a qui l'ha dedicat a conèixer més a fons els perquès de les guerres i els coms de la resolució d'aquestes.

El primer en trencar el foc, i mai millor dit, ha estat una de les persones que més fa perquè aquesta Universitat de la Pau sigui on és. El professor de comunicació a la UAB, Jose Maria Perceval. La presentació durant tot el matí ha anat a càrrec d'en Josep Maria Julià. El conferenciat tenia com a objectiu tractar dels "conflictes i interessos al Sàhara des dels Tuareg a Boko Haram". Com sempre, Perceval ha aportat dades de darrera hora, una presentació curosa i treballada, exemples curiosos i cites d'autors internacionals, especialment francesos, per la seva "tirada" a aquest país.

Com en les intervencions posteriors, ha ressaltat la necessitat de contextualitzar el conflicte. Ha recordat que a partir del s.XV en la zona del Sàhara ja hi havia petits regnes i califats en ple desert, fins que els països colonials com França i Anglaterra decideixen entrar al interior del continent, on preval la religió musulmana - animista, des de la costa, majoritàriament cristiana, que des de molt abans del s. XVI-XVII ja havia rebut "visites" de nord a sud. En el cas del continent africà, França prefereix controlar d'oest a est i Anglaterra de nord a sud. Es començà en un principi amb el tràfic de matèries primeres com l'or i després amb els esclaus entre el sud negre i el magreb.

A canvi dels esclaus els donem armes, desestructurant els estats, uns estats patriarcals, amb monarquies sagrades que desapareixeran de seguida per governs armats pels europeus. S'ha de tenir en compte que els estats estan fets amb tiralínies. Els països més rics evolucionen de forma més difícil cap a la democràcia ja que al comerç internacional li interessa que no evolucioni. Quan s'acaba el que s'anomena l'època de la "nació ràdio", els països pobres són els més beneficiats. La gent és esclava dels líders ètnics, fracassa el panarabisme socialista i l'africanisme.

Pel que fa als Tuaregs, aquests estan ubicats entre 7 països. Un espai geogràfic on hi trobem urani (Mali) i petroli (Algèria), entre d'altres importants recursos. Hi ha 1,3 milions aproximadament en 5 països vivint en el desert de Líbia, amb una sedentarització forçada a ciutats com Tamanrasset, Agadez, Niamey o Bamako. Enlloc de tenir una tribu amb escales socials tenien tribus a partir d'aquestes escales - el que es repetia també a nivell de les dones -. Per factors econòmics, de pobresa, es transforma el berber en tuareg una altra vegada i recupera l'antiga ruta per un nou comerç: els migrants i la droga, ambdues passant pels seus territoris. Les rutes dels tuaregs es restauren de forma perversa. Apareix un "neo-islamisme neo-liberal", que abandona el nord per les "riques" - pels de l'interior - poblacions costeres, que inicia un procés d'urbanització i abandonament del camp, d'extensió de noves clienteles en torn a les mesquites per l'abandonament de l'estat, i que canalitza la zakat - almoina - cap als grups religiosos integristes, wahabí, molt conservadora, salafista.

Amb quina realitat ens trobem ara?, segons Perceval. Un món on comencen els canvis tecnològics, amb l'aparició d'Al-Jazeera, el cinema, Nollywood - cinema negre i sexualment fort, diferent a Bollywood - i que veuen els partits del Barça i Madrid. Pel que fa als joves, que representen el 40% de la població, busquen els seus orígens, estan connectats a tot, en música sobretot, i reinventen la memòria. Hi trobem els dos extrems. Es diu que hi ha poca extensió d'internet però cal posar de relleu la importància de l'existència dels cibercafès - on s'hi va a veure porno per part dels homes sobretot -. Segons les darreres dades, a més, la ràtio de mòbils en aquesta zona de l'Àfrica és la més alta del món, per sobre dels Estats Units i Europa, ja que trobem 65 milions d'aparells per 780 milions de persones, segons Le Monde. Aquest fet significa un important desenvolupament de la banca per internet i la compra comunitària de targetes de mòbil.

Perceval ha acabat la seva intervenció afirmant que "aquest món està sotmès a intervencions contínues, sobretot d'un gendarme que és França". Segons un informe de l'alt comandament francès, aquesta no pot seguir sent el gendarme, cal un exèrcit europeu comú, cal tractar el Magreb com una unitat i cal reflexionar sobre al paper de la Unió Africana, atacar les fonts de finançament, donar sortida a les poblacions joves, etc. Pel que fa a les solucions, Perceval ha apuntat que el Magreb cal tractar-lo amb el Sahel, no com el sud de la Mediterrània. "Cal una UE amb un govern polític, un banc europeu i un exèrcit únic, el final del xantatge algerià i atacar les fonts d'informació". La darrera de les seves cites és una imatge del que cal tenir en compte quan estudiem aquesta zona. Adama Samasseku, un dels personatges més interessants del món Tuareg, diu: "Soy más rico que vosotros, yo tengo una educacion europea y francesa, poseo el conocimiento de las lenguas y tradiciones africanas y el saber de la tradicion arabo-musulmana".

D'un cas concret a la veritat africana: la "narrativa dominant"

La segona conferenciant, Itziar Ruíz - Giménez, ex-presidenta d'Amnistia Internacional i africanista, professora de Relacions Internacionals a la UAM i coordinadora del Grup d'Estudis Africans, ha protagonitzat una intervenció que no ha passat desapercebuda, pel fons i per la forma.

El tema era molt concret però ha captivat als presents amb la seva capacitat discursiva i la seva radicalitat en el posicionament polític i acadèmic. "Hi ha una pluralitat d'actors enorme amb diferents interessos allà - al país en qüestió i a l'Àfrica negra en general - que despleguen una piràmide de poder i un règim de debò", ha afirmat. I s'ha preguntat si, com diu el monopoli informatiu occidental, a l'Àfrica l'estat ha fracassat, si la cultura política és diferent, si les elits africanes son cobdicioses i només pensen en elles i si, per aquest motiu, fracassa l'estat, en aquest cas, a la República Centreafricana. I és que el que ella ha denominat la "narrativa dominant" ens parla, en el cas del conflicte d'aquest país de "la cobdícia dels senyors de la guerra pels recursos naturals, el fonamentalisme religiós i els odis ètnic religiosos ancestrals", que explicarien el desastre en aquest país. Itziar Ruíz - Giménez ha carregat contra aquesta "narrativa dominant".

El que és cert és que hi ha hagut una crisi humanitària. 2,7 milions de desplaçats en una població total de 4milions en la que dones i nenes sobretot són les més afectades. Davant aquesta realitat ha recordat que aquesta "narrativa oficial" recorda l'existència dels nens soldats o bé l'odi entre musulmans i cristians. I, és clar, depenent del diagnòstic es determinarà la construcció de la pau. Segons la professora, la recepta hegemònica és afrontar la crisi humanitària, la protecció de la població civil. I com ho fa? "Perquè hi hagi pau enviem militars, perquè els exèrcits són els que millor ho fan, els més eficients". D'aquesta forma s'ha creat el que s'anomena "arquitectura de pau i seguretat", liderada per un país com el Txad. Per la comunitat internacional calen "solucions africanes pels conflictes africans, una organització regional". I així trobem a l'ECCAS (2003) i la Unió Africana des del 2013. El tercer actor armat és MINUSCA a partir de desembre del 2014. Més de 100 missions s'han desplegat des de Nacions Unides "per fer la pau", amb una gran diferència entre personal militar i civil - mediadors, observadors civils, constructors de pau -. L'exemple en el cas de la República Centreafricana és que s'han enviat 12.87o uniformats i al voltant de 300 civils per construir la pau.

De la mateixa forma, per la professora Ruiz - Giménez, per construir la pau, se seu al voltant de la taula per part de les Nacions Unides, a tothom menys a la població civil. Se seu als líders militars. I el problema, segons ella "és quan s'empodera i es fa principal protagonista els creadors del conflicte i no les dones i la població afectada pel aquest". En aquest sentit és important ressaltar l'existència d'una narrativa alternativa, "més enllà de la barbàrie i la cobdícia", que explica que cal recuperar la història i la política o, el que és el mateix, un anàlisi multisectorial i multinivell del que passa a Àfrica. "No podem parlar del Txad com a constructor de pau, sinó d'un actor amb lògiques geopolítiques i econòmiques a la zona. Cal parlar de França que ha fet més de 40 operacions militars en els darrers 50 anys, recolzant a determinats dirigents, a elits que garantien interessos econòmics francesos que empobreixen el país.", sentencia Ruíz - Giménez. Per no parlar dels atemptats contra els drets humans o les violacions perpetrades per soldats francesos contra menors que encara avui no tenen resposta de les autoritats franceses.

La conclusió, segons Itziar Ruiz - Giménez és que hi ha factors locals junt a factors regionals, nacionals i internacionals. Que l'etnicitat no explica res. Que avui hi ha una guerra rural que te a veure amb la ramaderia transhumant i que ha desembocat en una espiral de violència que cal tenir en compte per reconstruir la pau. "Em preocupa molt discutir que els polítics africans són cobdiciosos com si a la resta del món no ho fossin. La política és complexa. No es pot explicar la violència allà a partir del són cristians i musulmans, com si aquí diguéssim catalans i espanyols, perquè és profundament racista i superficial. L'acadèmia occidental ha construït un coneixement a l'Àfrica perquè els recursos naturals africans van a parar al benestar dels països del nord", ha acabat declarant en el torn del públic.

El paper de la dona als conflictes armats

No podia passar aquest Curs d'estiu sense una mirada amb perspectiva de gènere. I què millor que la de la Carmen Magallón per fer-ho. Presidenta de la secció espanyola de la Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad, pacifista i feminista. Doctora en ciències físiques, ha desenvolupat la seva intervenció al voltant de "les dones com a combatents i com a víctimes".

Segons Magallón, l'experiència de les dones es pot contextualitzar entre víctimes - com a grup vulnerable - i des d'opcions que agafen com agents - al costat dels que lluiten o com a constructores de pau -. Les experiències dels homes i les dones als conflictes són diferents- "la dicotomia home violent, dona pacífica cal trencar-la", ha afirmat -. La dona si agafa el camí de la no agressió és perquè està en un àmbit de la cura i no en l'àmbit públic. La dona sempre ha donat suport a la guerra, produint armament, admirant als herois, fins a enrolar-se en grups armats i exèrcits.

També ha relatat com algunes dones s'uneixen als grups armats després de ser víctimes de violència sexual o bé son segrestades per realitzar funcions bàsiques dins el grup militar com portar aigua, cuinar, etc, tot i que també reben formació militar. En els grups d'esquerra o nacionalistes les relacions amb les dones estan més regulades o perseguides i també s'ha de ressaltar les que participen en atemptats suïcides, transgredint els estereotips de gènere, buscant així la glòria o la venjança o el compromís amb una causa.

Un altre fet important és el de la pluralitat de les dones. Treballar per la pau per part de les dones és important doncs n'hi ha que participen en combat. No és doncs una opció natural de la dona i pot ser estesa als homes. En els processos de negociació de pau i resolució dels conflictes no s'ha inclòs les dones normalment.

Pel que fa a les víctimes, el cas de les dones violades és un cas de revictimització perquè a més de l'agressió hi ha el repudi social moltes vegades per la seva comunitat. Gairebé mai es parla d'aquesta violència en la reconstrucció de la pau. Però hi ha altres violències contra les dones, com ara el desposseïment de terres, que hi hagi opcions de treball, de vivenda,...

En la seva intervenció, Carmen Magallón ha fet referència a les dones i la seva tasca durant els darrers 100 anys en la construcció de la pau. El concepte de "feminisme pacifista" va començar l'abril del 1915 al Congrés de la Haia on es van aprovar 20 resolucions que van influir ja en polítiques del moment com ara la mediació internacional o el sufragi universal. Les dones que hi van participar es consideren "mares" de les Nacions Unides, malgrat el desconeixement general que avui tenim d'elles. Dones que, sent de classe mitjana, amb poder per viatjar pel món, es van entrevistar amb el Papa o el president dels Estat Units. Aquest any s'han commemorat els 100 anys amb un nou manifest: el "manifest dels 100 anys", que renova i posa al dia aquest compromís, en un congrés en el que van participar quatre premis Nobel. Podeu veure els vídeos commemoratius en aquests enllaços.

Notícies relacionades