Diego Castelo: “L’adaptació de la població migrant a Sant Cugat ha costat més que en qualsevol altra ciutat”

Diego Castelo durant l'entrevista. Foto: Jordi Pascual

L’Associació Multicultural de Sant Cugat està d’actualitat perquè el passat Ple del mes de febrer van aconseguir una fita històrica i molt important per ells. L’òrgan municipal va aprovar instar a la Generalitat perquè les persones migrants amb NIE puguin votar. Diego Castelo, coordinador de l’entitat, ens explica el que significa aquesta fita i la tasca que realitza l’organització per tal de vetllar per la convivència de tots els santcugatencs, vinguin d’on vinguin.

–El passat Ple del mes de febrer va aprovar instar a la Generalitat perquè els migrants amb NIE puguin votar. Aquest petit gest del Ple Municipal és només una instància, quins passos s’han de seguir perquè acabi sent una realitat?

– En principi ja hem fet un gran pas que ha estat portar la moció cap a la Generalitat. És un fet històric perquè és el primer Ajuntament que porta la proposta fins l’ens català. A partir d’ara seguirem en contacte amb diversos diputats del parlament per tal de fer realitat moció.

–Aquest gets és històric perquè cap Ajuntament ho havia aconseguit i de fet es va poder aprovar la moció per l’abstenció de l’equip de govern. Tot i això, prèviament Convergència havia presentat unes esmenes, que es van tombar, per introduir un període de residència continuada de 5 anys com a requisit perquè els estrangers poguessin votar. Com valoreu les esmenes presentades?

–Era quelcom il·lògic ja que la persona que resideix a Catalunya hi ha de viure un mínim de 2 anys per obtenir la residència. Era afegir temps.

–Segons indica l’Observatori Sociològic de Sant Cugat la immigració és una problemàtica important a nivell català per l’1,3% dels santcugatencs enquestats. És una percentatge molt baix si es compara amb la màxima preocupació que és la corrupció política amb un 37%, però com analitzeu que el col·lectiu es vegi com un problema?

Quan va començar el període migratori a principis del segle XXI Catalunya i Espanya en general no estaven preparades per rebre’l. A partir d’aquí, fruit d’aquesta incapacitat, es percep com un gran problema de la societat. Actualment les tornes en canviat, i tal i com m’indiques, la corrupció passa a ser la problemàtica més rellevant pels ciutadans. Per acabar pal·liant les estigmatitzacions és important que segueixi existint la nostra entitat i poder-ne impulsar de noves, ja que això ens ajudarà a tenir una millor convivència. Trencar els estigmes ens ajudarà a impedir que es formin guetos i que es pugui integrar a tothom a través de la interculturalitat.

Foto: Jordi Pascual

–Ara em parlaves del guetos. A Sant Cugat no és una problemàtic que es visqui de manera latent però és cert que l’estigmatització o l’etiquetatge que es fa a les persones migrants el que fa es arraconar-los i obligar-los a veiure el guetos. Com es combat aquesta inèrcia que a més es constant en la història.  

La millor manera per combatre la inèrcia és amb la integració a nivell social, per tal de tenir una millor cohesió. El que passa és que de problemàtiques ens en trobem sempre, tant a la nostra ciutat com en altres com Vic. Però segurament a Vic no hi ha una entitat com la nostra que fa de pont entre les administracions i la població perquè l’estigma no augmenti. Sant Cugat és un poble complicat. Nosaltres existim des del 2006 i anteriors a nosaltres la ciutat ha tingut molts problemes.

–Concretem accions perquè tots ho puguem entendre.

–Realitzem cursos d’adaptació a la llengua catalana, esdeveniments multiculturals, integrar-nos a la Festa Major etc. Tots aquest petits passos a nivell cultural ens enforteixen i fa que ja no es generin guetos.

–Ara m’estàs explicant les parts que creus que l’Associació està fent bé. Què és el que no està fent bé Sant Cugat o vosaltres mateixos? Què creieu que està fallant?

–El tema més rellevant és el del vot. El dret a vot és fonamental, escollir i ser escollits. A través del simple fet de dipositar una papereta i poder decidir ja fem la diversitat.

–Quan ara em parlaves dels 9 anys de feina, quin és el cas que més us ha impactat?

–Hem rebut moltes problemàtiques, però crec que puc dir que totes s’han afrontat exitosament. Una de les més recurrents i greus és la gent que no es atesa al CAP (Centra d’Atenció Primària) tot i patir en un estat molt crític. Això va molt més enllà d’una simple problemàtica, és violar els drets humans i està estipulat en la Constitució Espanyola que tota persona té dret a ser atesa per urgència.

La problemàtica augmenta amb la nova reforma del PP...

–Sí, la veritat és que sí. S’estan vulnerant els drets humans.

Foto: Jordi Pascual

Sortint una mica dels temes més locals, ja fa temps que els refugiats de Síria han deixat d’estar d’actualitat, però la problemàtica segueix latent. Quin és el paper que estan jugant els governs Europeus perquè el conflicte no es pugui solucionar?

–Crec que no estan jugant cap paper. [Somriu]. Perquè solució molt poca. Des d’un punt de vista general el tema dels refugiats no veiem que es materialitzi cap solució. Hi ha diversos motius perquè els ciutadans decideixin abandonar el seu país d’origen i el conflicte armat és un d’ells. La Unió Europea hauria de trobar solucions concretes i no allargar l’agonia.

Què els hi diries a aquelles persones que fan servir el terror dels terrosistes per posar estigmes i etiquetes a tots els migrants?

–No totes les persones han de ser etiquetades per culpa d’aquelles que practiquen el terrorisme. No podem etiquetar per culpa d’uns quants a tot el col·lectiu.

Amb la crisi el discurs xenòfob i neonazi creix a Europa. Le Font Nacional a França i Alba Daurada a Grècia són exemples de partits que fomenten aquest discurs. Perquè la humanitat es recorrent amb aquest tema i en èpoques de crisi succeeix sempre corrents de pensamnet similars?  

–Et faré una reflexió. Jo crec que tot en aquesta vida és política, el que fas tu és política i el que faig jo també. La política és de tots i a vegades em fa por aquella gent que diu que no li interessa la política, perquè en el fons tots som sotmesos a la voluntat d’aquelles persones que governen.  Per aquest motiu ens hem d’implicar i intentar arribar a aquelles idees que volem. Hi ha molta gent que està capacitada però moltes vegades no vol o no la deixen. A aquest se’ls ha de motivar perquè puguin ser capaços d’aportar-nos les seves idees. El més important en tot plegat i el pal de paller de la integració és primer l’educació, el segon l’educació i el tercer l’educació.  Si tots estem ben preparats i formats no ens deixarem enganyar per ningú i cadascú podrà aportar idees noves.

–Quan vau néixer al 2006 sempre hi ha hagut bona relació amb l’Ajuntament o en alguns moments de convivència l’administració us va tancar la porta?

–Des de l’Associació hem lluitat molt, no ha estat fàcil el camí. Venir d’un altre lloc t’obliga primer a passar un procés d’adaptació. Un cop passat i després d’haver-nos adaptat socialment, la gent ja no ens mira com un extraterrestre. No trobava lògic que l’administració no ens deixés desenvolupar el nostre projecte o seguir endavant. Tot plegat, ha estta un procés d’adaptació que l’Ajuntament també ha hagut d’assumir. Ara estem bé i treballem conjuntament i confiem que segueixi sent així. Tot i això, repeteixo, Sant Cugat és una ciutat molt complicada on l’adaptació ha costat més que en qualsevol altre ciutat. Un bon exemple d’això és que veiem com a Rubí o Terrassa la migració s’ha adaptat molt més ràpidament que aquí. Ells tenen una societat barrejada, que ve del sud i de fora de Catalunya i estan més acostumats a rebre fluxos migratoris. Ara, cal dir, que quan els santcugatencs et donen la mà te la donen de veritat.

-El casal d’estiu que vàreu organitzar l’any passat va ser un èxit en tant que va acollir molts nens i nenes migrants que no podien acollir-se a les ajudes locals però a la vegada només va acollir persones migrades, cap autòcton. Això pot generar un problema a mig termini?

–Que els pares dels nens i nenes sigui de fora no vol dir que els seus fills ho siguin també, sinó al contrari, la descendència és santcugatenca. El curs estava obert per a tothom. Estic convençut que si fem arribar el nostre missatge als pares autòctons vindran a nosaltres. És el repte que ens marquem l’estiu que ve.

Quina opinió teniu des de l’associació del tractament que fan els mitjans de comunicació de la ciutat envers les persones migrades?  

–La premsa local hauria de donar més espai a la gent de fora, als nous residents, com m’agrada dir-ho a mi. No m’agrada la paraula immigrant. Els ciutadans que estan aquí i no tenen NIE o que si el tenen, crec que les hi falta la seva representació entre els mitjans locals.

Ara mateix quantes persones formeu part de l’Associació Multicultural?

–Som 332 persones. Nosaltres atenem a la Casa de Cultura els dilluns de 20:30 a 22:30 i els dimarts a la mateixa hora però fem l’assessorament jurídic. Aquelles persones que volen ajudes per problemàtiques civils, penals o laborals han d’omplir un formulari i passen a formar part de l’Associació.

Avui, 25 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre participeu en una xerrada organitzada per la ANC on debatreu quina política d’immigració voleu per la nova República Catalana. Organitzar la xerrada és un dels passos per lluitar contra l’estereotip?

–Estem treballant conjuntament amb l’ANC per poder explicar quina problemàtica hi ha actualment i quin és el nostre objectiu, es faci o no la República Catalana. D’aquesta manera demà presentarem 10 eixos que són la base de la nostra manera de veure la política d’immigració.

Amb un nou país veieu factible combatre amb més facilitat les problemàtiques actuals?  

–Crec que sí, farem un país des de 0. Tots hauríem de tenir els mateixos drets perquè tots serem fundadors de la nova república. Treballem perquè això sigui possible i no passi el que va passar anys enrere i es generin grans guetos ni grups violents. 

Notícies relacionades