Desestigmatitzar els menors estrangers, “amb la convivència la por desapareix”

Foto: Jordi Pascual

Jordi Panés, director del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) Lledoners de Can Cortés, explica que aquest any gairebé la totalitat de menors que han atès al centre són d’origen estranger. Els joves han creuat la Mediterrània buscant oportunitats al continent europeu i un cop a Catalunya la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) s’ha fet càrrec de la seva tutela. Enmig d’una onada de xenofòbia i estigmatització toca de peus a terra per explicar una realitat complexa.

Segons dades de la Generalitat, el percentatge de menors sols acollits en centres és del 35% mentre el 65% restant no són migrants. El 60% d’aquests menors són a centres residencials mentre prop d’un 40% han accedit a l’acolliment familiar. Tot i que és cert que durant els darrers anys hi ha hagut un increment d’arribades, les xifres desmunten bona part de l’argumentari contrari a l’acollida dels anomenats MENA (menors estrangers no acompanyats).

Així ho ha fet saber Panés en un acte organitzat pel Síndic de Greuges local dimarts a la tarda per parlar dels drets dels infants. El director del CRAE Lledoners reconeix que hi ha un xoc cultural però diu que aquest s’ha d’entendre com una oportunitat d’aprenentatge i creixement. Mentre els professionals han de treballar per donar una resposta preventiva i un pla de treball individualitzat per acompanyar els infants després d’un viatge complicat i amb unes expectatives de futur complicades de complir, de la mà de la societat s’ha de fomentar el diàleg i la trobada per evitar els prejudicis mutus i aconseguir una acollida real.

Tot i que a Catalunya hi ha marge de millora en l’acollida, sobretot des de la perspectiva dels drets dels infants, Panés reconeix la feina de la DGAIA; una mirada que també ha donat Maria Jesús Larios, adjunta al Síndic de Greuges de Catalunya per a la defensa d’infants i adolescents. “Són un nombre que la societat catalana té plenes capacitat d’acollir”, diu en referència als MENA, “no estem en una situació de crisi ni d’allau”.

En una mirada global sobre la infància, Larios diu que cal treballar més a fons per garantir els drets de participació dels infants, com ara el dret a vaga i a l’accés a la informació. Cal aprofundir també, segons l’adjunta del Síndic, en els drets de protecció tant pel que fa a l’acollida –on defensa que ha de prevaldre l’acollida familiar als centres– com per lluitar contra el maltractament i donar suport als pares en la criança des de l’administració. Finalment, demana garantir els drets socials com l’educació, el lleure i la salut, amb esment especial a la salut mental.

En una Catalunya on un 23% dels infants està en risc de pobresa, Larios reivindica el Pla de Drets Humans que prepara l’adminsitració catalana i aposta per aprofundir en la convenció dels drets dels infants signada per gairebé tots els països del món. Per garantir els drets dels infants, però, cal també posar-hi la seva mirada i no permetre que els permisos de manternitat i paternitat, els horaris escolars i tants altres afers que els afecten es decideixin només amb una òptica adulta.

L’exdirector de l’institut Leonardo da Vinci, Ramon Casals, ha centrat la seva intervenció en la criança. Diu que és necessari que els infants s’avorreixin perquè així tindran més creativitat, que al mateix temps que drets han de tenir deures, que s’han de poder equivocar com a mecanisme d’aprenentatge, que han de conèixer els límits, que han de plorar, que ha de jugar i mirar més enllà de pantalles i llibres, que s’ha de poder moure lliurement en contra de la sobreprotecció, que ha de gaudir de la infància superant les modes, que ha de poder integrar-se en converses amb adults per integrar-se al col·lectiu i, finalment, que ha de tenir dret a no ser feliç anant en contra de la tirania de la felicitat.

La de dimarts ha estat la primera de les Jornades del Síndic que s’organitzen a la ciutat i que es repetiran dos cops a l’any. El Síndic, Ramon Palacio, ha defensat l’aposta com un espai de reflexió i aprenentatge. Ha començat el cicle amb els drets dels infants perquè, diu, són el futur de la societat i, alhora, l’aparició de noves tecnologies, els canvis en la disciplina, els nous espais de joc... han suposat un gran canvi en poques dècades.

Notícies relacionades