Una crida als polítics: Volem acollir

Fotos: Jordi Pascual (la darrera cedida per Antonio Ontañón)

El tren va ple com si d’una hora punta d’un dia laborable es tractés. El vagó porta un munt de santcugatencs amb adhesius blancs amb l’emblema “Sant Cugat Ciutat Refugi”. Els donava pocs minuts abans a la porta de l’estació la regidora de Cooperació, Susanna Pellicer, just després de la lectura ràpida i puntual d’un manifest de suport a l’acollida de refugiats. A mesura que avancen les parades, va pujant més i més gent. Un grup de nens juga sota l’atenta mirada de les seves mares, que es deixen enganxar l’emblema prorefugiats de la ciutat. Uns turistes estranyats de tanta aglomeració baixen a Muntaner mentre les cames comencen a pesar per als més grans que no han trobat un seient.

Unes quantes persones llueixen roba blava per seguir el motiu de la campanya Casa nostra, casa vostra; altres es limiten a acudir a la manifestació que pretén ser la més multitudinària des del No a la guerra! –sense comptar els 11 de setembre–. El tren arriba a plaça Catalunya després d’haver-se aturat durant un moment a meitat del túnel d’entrada. Els viatgers abandonen les seves converses, agafen els nens de la mà i surten en una onada de gent que comença a pujar escales amunt cap a l’exterior de l’estació. És només un dels trens de tants d’altres que transporten desenes de persones que volen acollir.

A la porta de les Rambles tothom comença disgregar-se. Un grup de santcugatencs segueix el cartell de convocatòria de la mobilització que suporta la presidenta de l’Ateneu, Margarida Cleris, a mode de pancarta. Hi ha membres de diversos partits tot i que en aquesta ocasió el color polític importa poc perquè el debat ja el van tenir en el Ple de gener, quan tots els grups a excepció del PP van donar suport al manifest de la campanya i a la mobilització. Els santcugatencs avancen direcció Via Laietana i es perden entre la multitud. El carrer Fontanella ha col·lapsat davant d’una participació de 300.000 persones segons els organitzadors i 160.000 segons la Guàrdia Urbana.

Al mig del col·lapse unes noies reparteixen cartells rosa amb el text: “Polítics catalans, prou excuses”. La crida reobre el debat que va encetar al concert en favor dels refugiats el periodista Jordi Évole en dir a les autoritats que aquest no era un problema només de “competències” sinó “d’incompetències”.

Polítics catalans?! També en tenen culpa els espanyols, depèn d’ells l’assumpte! - etziba un senyor que passa mentre esgarra un dels cartells només agafar-lo.

Les discrepàncies polítiques són evidents. Al tram hi ha l’Assemblea Nacional Catalana sota un mar d’estelades, majoritàriament blaves, però pocs metres més avant passa un grup de persones amb republicanes espanyoles i un parell de banderes amb la falç i el martell; però diferents a les del grup de troskistes que hi ha uns 20 metres més enrere. De sobte apareix una bandera amb el símbol anarquista i per l’altra banda del carrer un grup de joves amb instruments comença a tocar Bella Ciao –Alla mattina appena alzata, o bella ciao, bella ciao...”–. Però tots, feministes, anarquistes, comunistes, independentistes d’una i altra banda... comencen a cridar, acompanyats de la majoria de gent sense cap altra distinció que cartells de suport als refugiats: “Volem acollir!”

A Urquinaona s’entreveu de nou el cartell santcugatenc de convocatòria de la manifestació i poc després el gabinet de premsa de l’Ajuntament penja una foto de la tinenta d’alcalde, que ha aconseguit lliurar-se de part del col·lapse i ha arribat a entrar al carrer principal de la marxa. Mentrestant, una parella de santcugatencs, que no s’ha aventurat a barallar-se entre empentes, ha decidit fer la manifestació pel Portal de l’Àngel. Per a la seva sorpresa, no són els únics. Com si d’una manifestació paral·lela es tractés, es troben pancartes i consignes.

Alguns membres de l’Assemblea de Voluntaris per als Refugiats han quedat per anar a la mani però molts d’ells acaben disgregats. Altres han anat per lliure o amb col·lectius diferents. Tot i que la capçalera, marcada pel blau dels cartells i banderes de Casa nostra, casa vostra, ja ha arribat a la Barceloneta, a Urquinaona només s’ha avançat uns pocs metres. La gent ja està nerviosa i decideix tornar. Una dona truca als Mossos perquè l’aglomeració comença a ser perillosa; per sort, tot acaba tornant a la normalitat.

Així, desenes de persones de Sant Cugat, entre milers de catalans, han cridat perquè l’arribada de refugiats sigui una realitat. De moment l’Estat només ha acollit un 6% dels refugiats a què es va comprometre (1.034 de 17.337) mentre continuen arribant imatges de desesperació i precarietat als camps. La Unió Europea en el seu conjunt només s’ha repartit el 3,5% dels 160.000 que havia promès acollir al 2015 en un termini de dos anys. Com la via institucional sembla aturada, la solidaritat ha sortit al carrer perquè, com diu una pancarta, també atrapada al col·lapse, “El poder de la gent és més fort que la gent amb poder”.

Notícies relacionades