Crida dels moviments i col·lectius socials a unir forces

Foto: Jordi Pascual

Membres de la Plataforma de Pensionistes, del Comitè de Defensa de la República (CDR), del Sindicat de Llogaters, de la CGT a Telepizza, de Dissidència Sònica i d’Hora Bruixa han fet una crida a buscar col·laboracions i sinergies entre moviments i col·lectius per tal que la unió de forces permeti que les reivindicacions guanyin pes a nivell social i de cara a les administracions públiques. Aquest ha estat el principal punt d’acord entre tots sis col·lectius en el marc del debat sobre lluites compartides organitzat pel Comitè 1 de maig, que agrupa diversos col·lectius anticapitalistes, dissabte al migdia a la plaça d’en Coll.

Aquest ha estat el primer esdeveniment organitzat pel nou col·lectiu i ha permès intercanviar experiències entre els activistes ja que, tot i que des de punts de partida diversos i reivindicacions diferenciades, topen sovint amb els mateixos problemes, des de la manca d’escolta i bloqueig institucional fins a les dinàmiques del sistema socioeconòmic. També hi ha hagut un moment per al debat sobre com s’afronta el primer de maig d’enguany ja que, després de la desaparició de facto de l’Assemblea pels Drets Socials (ADS), han sorgit dos col·lectius; d’una banda, el Comitè amb un caràcter anticapitalista i amb una aposta de fomentar el debat i, d’altra, la Plataforma en què participen diversos partits i que enguany és l’encarregada de convocar la manifestació que travessarà la ciutat.

Les sis experiències

La Plataforma de Pensionistes fa tot just uns mesos que funciona a Sant Cugat i respon a la preocupació dels pensionistes per la pèrdua de poder adquisitiu durant els darrers anys. Consideren que la situació tendirà a empitjorar i, per això, animen a mobilitzar-se tant al carrer com en el moment d’elegir el vot. Actualment mantenen converses amb el govern municipal per treballar aspectes com més ajuts a la gent gran, apostar pel cohabitatge, fer que el transport a Terrassa sigui zona 1 mentre no hi hagi un hospital de referència a la ciutat, fer front a la crisi energètica i crear una targeta pensionista. Per a ells, el conjunt de polítiques han de tenir una perspectiva transgeneracional.

El CDR, per la seva banda, ha vist variar els seus objectius en funció del context polític. Si van començar amb la voluntat de defensar el referèndum de l’1 d’octubre i, posteriorment, incidir en la implementació del resultat, els empresonaments i imputacions de polítics i activistes han fet que centrin esforços en contra del que consideren una repressió a tot el moviment independentista, sense oblidar, però, la seva voluntat d’implementar la República i debatre quin model de país hauria de tenir una Catalunya independent.

El Sindicat de Llogaters ha estat el col·lectiu capaç de capitalitzar el descontent per les dificultats d’accés a l’habitatge que viu la ciutat i, especialment, un mercat de lloguer en què els preus no paren de créixer. Pretenen ser el principal agent polític de la ciutat en aquest aspecte i, alhora, crear una xarxa de persones afectades que permeti donar suport mutu. Consideren que el model urbanístic de Sant Cugat, més enllà d’elititzar el municipi, crea barris amb poca vida al carrer, centrats en l’individualisme i al servei d’una ideologia neoliberal.

La CGT a Telepizza ha jugat un paper clau des que va aconseguir guanyar les eleccions sindicals. Per als seus afiliats, l’empresa no respecta molts drets laborals i persegueix els treballadors que decideixen sindicar-se. Expliquen casos de botigues a més de 47º per haver-se espatllat la calefacció, la imposició d’horaris i uniformes de repartidors no impermeables per als dies de pluja, entre d’altres. “Hem posat 10 queixes a Inspecció del Treball i les hem guanyat totes”. El sindicat participa de la lluita d’altres col·lectius com les kellys, ja que consideren que les reivindicacions són comunes.

Dissidència Sònica s’autodenomia sindicat de músics però té una tasca d’activisme que supera amb escreix la feina d’un sindicat. Són un actor actiu en la petició d’espais, el que els va portar a oposar-se a la creació de la sala Hoboken i posar en qüestió el sistema de gestió compartida encara no definit proposat pel govern per a la nova sala polivalent. També fan denúncia d’aspectes com la necessària contractació de limitadors de so per fer actes al carrer o la priorització de places que, temen, respon més a motius polítics que tècnics.

Finalment, Hora Bruixa ha viscut enguany un gran moment d’esperança davant l’èxit de la vaga feminista del 8 de març. Han pogut “experimentar la repressió en la pròpia pell” amb la identificació de diverses membres del comitè de vaga. Es feliciten de la visibilització de les tasques de cura però, tal com demostra la sentència de la Manada, encara hi ha molta feina per fer. A més, fan una anàlisi que supera amb escreix la comprensió del feminisme com una cosa només de dones: “El sistema planteja una ofensiva contra les persones desposseïdes dels mitjans de producció i ara també dels seus propis drets”.

L’acte del Comitè 1 de maig és el primer que es fa de cara al dia del treballador. Dimarts la ciutat viurà una manifestació organitzada per la Plataforma primer de maig i amb el suport de la Plataforma de Pensionistes, el Sindicat de Llogaters i el Comitè 1 de maig així com ERC, ICV, Sant Cugat en Comú, el Jovent Republicà (JERC), MES i Procés Constituent. Començarà a les 10 del matí a la plaça d’en Coll.

Notícies relacionades