De què fugen les refugiades?

Foto: Anna Poquet

Sota el títol De què fugen les refugiades?, Ainhoa Ruiz, investigadora del Centre Delàs d’estudis per la Pau, explicava, aquest dissabte 28 de gener a La Xesca, com funciona el comerç d’armes i l’impacte que tenen en quan als desplaçaments forçats de les refugiades.

Des del Centre Delas s’estudia com funciona el comerç d’armes i l’impacte que tenen aquestes en tota la situació que estan patint les refugiades. Per tant, l’objectiu de la xerrada era el d’explicar les causes, a nivell de comerç d’armes, despesa militar i estratègies que provoquen els desplaçaments forçats.

Ruiz assegura que les armes, l’únic que fan és allargar el conflicte, “perquè si les armes continuen entrant, el conflicte es manté viu fins que, o bé es maten entre ells, una part a l’altra i per tant guanya el que té mes força, o bé al final es converteix en una qüestió de resistència, a nivell, sobretot de recursos materials, com per exemple el menjar”. Per aquests motius, el nombre de refugiades va augmentant amb el pas dels anys, com per exemple al cas de Síria, on més de la meitat de la població o bé està refugiada o bé desplaçada internament. La població de Síria és de gairebé 22 milions de persones, segons dades del 2014.

Pel que fa a les responsabilitats, des del centre Delàs denuncien el paper que té la Unió Europea i la responsabilitat que té en el comerç d’armes per mantenir viu el conflicte, ja que, hi ha països que estan rebent armes tot i estar en conflicte. Això vol dir, que segons les mateixes normatives que s’han fet des de la UE, s’estan vulnerant les normatives que els mateixos polítics han fet.

El fet d’exportar armes també significa que hi ha un tipus d’ingerència en el conflicte, és a dir, hi ha estats que no envien tropes perquè aquestes tenen un impacte intern molt gran i el que es vol, no és un impacte polític i, per tant, s’intervé en el conflicte de manera més indirecta per mitjà de l’enviament d’armes. L’Estat espanyol n'és un exemple, sent un dels principals exportadors d’armes tant a nivell mundial com europeu, situant-se, l’any 2015, en la setena posició en quant a exportació d’armes. Segons dades oferides per la Secretaria d'Estat de Comerç, l’any 2015, Espanya va exportar un total de 3.203 M€ en material de defensa.

“Ens donen la imatge que el món és molt conflictiu, que necessitem armes per protegir-nos i que l'única via que tenim per guanyar o aturar els conflictes és continuant enviant armes, i al final acabes acceptant la situació i pensant que potser tenen raó i que no hi han altres opcions per aturar els conflictes, més enllà d’enviar armes i soldats”, explica Ruiz, tot assegurant que hi ha moltes altres opcions.

Ruiz també ha explicat els diferents factors que fan que hi hagi més o menys refugiats al món, perquè la quantitat de refugiats depèn de la protecció que ofereixi l’estat que està en conflicte a la seva població. Com més protecció hi hagi, menys desplaçaments interns hi haurà. A més, si es tracta d’una població molt rural, la qual pot continuar menjant tot i que hi hagi bombes i que tenen eines per continuar la seva vida més o menys amb una certa estabilitat tot i haver un conflicte, no necessitaran mobilitzar-se del país i esdevenir refugiades.

També és important la quantitat de grups armats que hi ha dins de l’estat que està en conflicte; com més grups armats trobem, més possibilitats hi ha que la població civil estigui rebent per diverses bandes. Un dels exemples més importants és el cas de Colòmbia, amb un nombre molt elevat de desplaçats interns, en canvi, no té tants refugiats. En aquest cas, el conflicte és molt allargat en el temps i amb molts grups armats i pateix molt a les zones rurals mes que a les ciutats.

Ruiz parla també de la invisibilització dels desplaçats interns, totes aquelles persones que potser no estan fugint del seu estat però tenen una situació interna realment de greu crisis humanitària. En el cas de Colòmbia, el número de desplaçats interns, l’any 2014, va ser d’un total de 6.044.200 persones. 

Notícies relacionades