Els conductors d’autobús demanen ser partícips d’una redefinició del servei de transport urbà

Foto: Jordi Pascual

Al febrer la proposta perquè els gossos poguessin entrar als autobusos urbans inclosa a la nova ordenança de tinença d’animals va posar en alerta al col·lectiu de conductors d’autobús, que no ho veien clar i lamentaven que l’assumpte no es tractés a la Taula de Mobilitat. Amb el 2017 a punt d’acabar, encara no s’ha redefinit aquest punt, que va quedar en l’aire en l’aprovació de la normativa. Ara cada conductor ha de decidir què fer sense un marc normatiu municipal que l’empari. Alguns deixen passar gossos petits si van lligats o en transportí i d’altres no. Molta gent que havia vist als mitjans la notícia de la possible entrada d’animals a la xarxa de transport urbà es topa amb uns treballadors que acaben depenent del seu propi criteri. Aquest és només un dels aspectes que els conductors demanen esclarir sent-ne partícips de la decisió.

Un altre cas, més recent, és el de les peticions que van fer al darrer Ple municipal que es resumeixen en tenir-los en compte en les actuacions, instal·lar més lavabos per als conductors i reforçar la línia de La Floresta amb un nou vehicle. La tinenta d’alcalde de Mobilitat, Cristina Paraira, va dir que algunes de les deficiències es podran solucionar quan es liciti el nou contracte de transport urbà –el vigent amb Moventis caduca l’any vinent– i, així i tot, es va oferir a fer una reunió amb els representants del col·lectiu de conductors. Avui dia no, gairebé un mes després, encara no s’ha fet la trobada. Així ho expliquen a elCugatenc Manuel Gimeno, Jorge López i Julia Benítez en representació del col·lectiu.

“Fan el que volen i després ho hem d’acatar”, lamenten. Es refereixen a canvis de recorreguts que s’han anat fent durant els darrers anys que no han estat consultats en cap moment amb ells i dels quals s’han acabat assabentant poc abans d’agafar l’autobús. Consideren que el transport urbà a Sant Cugat està ben dotat pel que fa a línies i vehicles però que té mancances i reptes especials. És una ciutat en què la majoria d’usuaris són nens i adolescents que van a les escoles i als instituts i gent gran, i aquest és el primer repte, que se suma a qüestions de convivència entre vianants, ciclistes i autobusos –preferències i actitud dels transeünts–, a una venda de bitllets multiviatge específics que només es pot fer als vehicles i a reptes estructurals com recorreguts i mides dels vehicles inadequades per a alguns carrers.

Tot i que la Taula de Mobilitat, nascuda al primer trimestre del 2016 arran d’una moció conjunta de la CUP, ICV-EUiA, CiU, PSC i ERC-MES del Ple d’octubre del 2015, ha de ser un d’aquests espais de debat entre els diferents actors de la mobilitat a la ciutat, els conductors coincideixen a dir que no ha servit de moment com un espai on trobar solucions. Ells fan propostes, es tracten temes però no s’acaba concretant en accions. Tot i així, celebren la novetat de tenir aquest espai, ja que abans no tenien cap mena d’interlocució amb el consistori com a treballadors de l’empresa adjudicatària.

Els reptes són múltiples. Per exemple, creuen que cal adaptar els tempos perquè no arribin dos o tres autobusos seguits a parades com la de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat del centre de la ciutat, alhora que aposten per avançar una mica l’inici del servei tenint en compte que hi ha molts usuaris que agafen l’autobús per desplaçar-se de casa a l’estació per anar a treballar. Proposen una millora de les parades ja que en alguns casos estan ubicades a llocs complicats, com a rotondes –posen d’exemple la plaça del Xic– on la curvatura de la vorera dificulta l’accessibilitat, i, alhora, algunes tenen fanals, arbres i marquesines massa ajustades a la calçada dificultant així que el vehicle es pugui apropar a la vorada.

Així mateix, proposen millores a les línies, que passen per la creació de carrils bus a carrers com l’avinguda de la Clota a tenir en compte el creixement poblacional que s’experimenta a Volpelleres i Can Mates. També demanen controlar quan funcionen i quan no les línies que arriben al centre comercial ja que ara per ara els dies festius no hi van però de vegades són festius especials en què les botigues sí obren. Entre els reptes de línies també hi ha la L11, que consideren infrautilitzada excepte en les hores en què dóna servei a l’institut Leonardo da Vinci –fet que haurà de canviar quan es formalitzi el trasllat de l’ESO i batxillerat centre–, i el nou autobús llançadora al pavelló de la Guinardera, la no gratuïtat del qual ha estat comunicada a destemps davant del canvi de parer del govern municipal.

Per tenir una millor distribució de les línies i evitar col·lapses, demanen que es faci una petita estació central que permeti descarregar els usuaris de les línies interurbanes perquè aquests agafin les línies urbanes per acabar de desplaçar-se allà on vulguin i evitar d’aquesta manera tenir autobusos de grans mides passant per molts carrers de la ciutat. Aquesta és una proposta que contempla el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) entre Volpelleres i Coll Favà. El col·lapse encara és més complicat a les línies amb temps de recorregut just que obliga a molts conductors a córrer si volen complir els horaris. Una altra de les preocupacions en què Gimeno, López i Benítez volen incidir.

Sense lavabos

Un dels principals reptes que tenen els conductors és trobar un lloc on poder anar al lavabo durant la seva jornada laboral. Només una de les línies té habilitada un lavabo específic mentre a la resta s’han de buscar la vida entrant a edificis públics, bars o, en el pitjor dels casos, amagant-se al darrere d’uns matolls. Tots tres conductors coincideixen a dir que durant la jornada és normal acudir una o dues vegades al lavabo i, evidentment, el problema creix davant d’alguna malaltia o amb la menstruació.

No demanen grans instal·lacions sinó uns serveis a principi de cada línia per poder aprofitar el moment de pausa abans de reprendre el recorregut. Lamenten que, davant la manca de planificació, en molts casos es veuen obligats a anar a algun bar a mig recorregut, el que en alguns casos els suposa rebre crítiques dels usuaris. En aquell moment, com a cara visible de l’empresa, no tenen gaire capacitat de reacció més que rebre la crítica. I és des d’aquesta recollida de descontents des d’on volen fer propostes de millora.

Desconeixement del transport a demanda

Un dels grans anuncis del govern pel que fa a mobilitat durant aquest any ha estat la posada en marxa al juliol d’un servei de transport a demanda a mode de prova pilot per al barri de Can Barata. Aquest servei només funciona amb un vehicle de set places quan els veïns en demanen la presència. Mentre l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) ha fet un estudi que podria suposar l’extensió d’aquest model a Les Planes després de tenir en compte els resultats de la prova pilot.

Gimeno, López i Benítez expliquen que quan es va posar en marxa el servei no es va comunicar a cap dels conductors de la ciutat si volien fer-se’n càrrec sinó que es va optar per contractar directament noves persones per fer específicament aquesta línia. Des que el servei està en marxa, no tenen notícies del funcionament ni dels resultats. Tampoc saben si finalment s’implementarà a Les Planes o a altres barris ni els terminis en què es podria determinar.

Balanç positiu dels darrers vehicles ecològics

Després d’una dolenta experiència amb els dos primers autobusos híbrids adquirits l’any 2011 per l’Ajuntament que, com ja va explicar aquest diari, passen molt de temps en cotxera, els tres conductors que han parlat amb elCugatenc expliquen que la tònica ha canviat. Avui dia tots dos vehicles de la marca Castrosua continuen passant més temps en cotxera que en funcionament però no és el cas de les darreres incorporacions –dos híbrids (Volvo i VanHool), un elèctric (BYD) i un de baix consum (Mercedes-Benz)–. Tot i que representen un problema en funció del recorregut per la mida, donen bon servei i estan especialment contents del Volvo.

Notícies relacionades