CCOO Hospital General: “Hem arribat a rebre ambulàncies amb fins a set persones, barrejant diagnosticades i sospitoses”

Fotos: Jordi Pascual

La secció sindical de Comissions Obreres (CCOO) a l’Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC) ha interposat una demanda a Inspecció de Treball perquè consideren que l’empresa QuirónSalud incompleix el conveni col·lectiu i la legislació vigent pel que fa a vacances. La petició se suma a la reivindicació perquè la paga específica per la COVID-19 es faci extensiva també a la sanitat privada i alhora perquè l’empresa compleixi els compromisos presos amb els treballadors de compensar-los l’esforç amb dos dies de vacances. Flori Esmeralda, cap del comitè d’empresa, i Isabel Zapata, representant sindical de CCOO, atenen elCugatenc per explicar aquests afers així com l’adaptació del centre hospitalari a la pandèmia.

Com funcionaven les vacances els anys anteriors i què us heu trobat ara?

– Isabel Zapata [IZ]: Pel nostre conveni, hem de comunicar els períodes de vacances durant el primer trimestre de l’any. L’empresa pot confirmar-te-les fins a dos mesos abans de començar-les. Això no significa que sempre s’aconsegueixin les vacances en les dates demanades perquè s’ha d’organitzar el personal, especialment en serveis concrets com la UCI. Hi ha la norma no escrita que sempre ha d’estar disponible el 50% de la plantilla. Passada la COVID-19, ens hem trobat ni es deneguen ni es confirmen les vacances, i que en alguns casos les confirmen o deneguen dos o tres dies abans de la data demanada. Això obliga les persones afectades a acudir a un advocat.

Vam demanar una reunió amb recursos humans i ens van dir que el que no volien és que els professionals marxessin a fora davant un possible rebrot. Però l’hospital no té poder sobre on ha d’anar el seu personal durant les vacances. Entenem la preocupació per un possible rebrot però els hi demanem el mateix que s’ha fet als hospitals públics: prioritzar juliol i agost perquè a la tardor tinguem el màxim nombre de gent disponible.

– Flori Esmeralda [FE]: Les paraules literals van ser que si marxem a Londres potser no podem tornar i llavors l’empresa no sabria què fer.

Té sentit.

– IZ: No perquè ara no tenim una pressió assistencial forta. Si la tinguéssim, en parlaríem. Ara quasi no tenim feina i hi ha unitats tancades perquè no hem recuperat tota l’activitat aturada per la COVID-19.

Per què?

– IZ: Amb la intervenció per part del Departament de Salut se’ns va indicar que no podíem seguir amb la nostra activitat; esdeveníem un hospital brut. Això va fer que el servei de pediatria, les consultes externes... passessin a la Clínica del Vallès.

– FE: La decisió també va suposar traslladar-hi personal. Per exemple, totes les comares del servei de ginecologia. Ara l’activitat s’ha recuperat a poc a poc però costa molt.

Per què?

– IZ: Amb els ERTOs, els acomiadaments... molta gent ha deixat les mútues, que eren el nostre gran sustent. Algunes persones amb mútua han vist l’aturada i han marxat a altres llocs. Paral·lelament l’empresa ha iniciat una estratègia comunicativa per presentar-se com un hospital net perquè la gent s’apropi de nou al centre.

Tot això se suma a l’anunci d’una paga COVID-19 de la qual quedeu exclosos.

– IZ: Inicialment no estava clar però finalment el decret exclou la sanitat privada, també el personal dels centres intervinguts. Nosaltres hem treballat totalment per a la sanitat pública, absorbint pacients de la Conca d’Òdena i de les residències de gent gran de Sant Cugat i rodalies.

Han de tenir en compte que no només ens hem posat al seu servei sinó que això ha tingut conseqüències per a l’hospital, que no ha pogut recuperar la seva activitat amb normalitat i això ja ha suposat alguns acomiadaments, encara que s’han d’inventar els motius perquè no els poden justificar amb la davallada d’activitat. L’empresa ha anunciat també que el servei de radioteràpia acabarà al desembre: 20 persones extingides.

La paga no només deixa fora l’HUGC. Són molts centres afectats.

– IZ: No s’acontenta ningú. Tampoc a la pública, que vol recuperar els diners que els deuen, molt més que la paga, i alhora demana un repartiment més lògic que el de les categories professionals. Hi ha auxiliars de la UCI que cobren 300 euros de paga mentre altres perfils que no han treballat tan directament la COVID-19 poden cobrar més de 1.000 euros; no té sentit!

I deixant fora el personal no sanitari.

– IZ: El personal de neteja és fonamental. Sense elles, un hospital és inviable.

En el vostre cas, l’empresa no ha afavorit cap complement salarial propi?

– FE: Només per als treballadors temporals nous contractats específicament per la COVID-19. És una paga per dies, per tant, n’hi ha que han cobrat 600 euros i d’altres 800 euros. Això ha fet que algunes de les persones, contractades com a auxiliars, hagin cobrat quasi el mateix que una infermera fixa.

– IZ: Per a la resta de la plantilla han concedit dos dies de permís retribuït però en molts casos els deneguen. A més, els treballadors a temps parcials no hi tenen dret.

L’adaptació a la COVID-19 va ser correcta?

– IZ: No ha estat fàcil perquè part del personal ha teletreballat i hem hagut d’estar a sobre per assegurar-nos que hi havia el retorn adequat per part de l’empresa.

– FE: També hem estat molt a sobre perquè es garantís el nombre suficient d’Equips de Protecció Individual (EPIs).

No n’hi havia prou?

– FE: Tot i que en alguns moments en mancaven alguns, han fluctuat. A l’inici era més complicat, com a tot arreu, però a partir de les dues setmanes de l’inici de la pandèmia vam tenir tot el que calia.

– IZ: Ens hi hem pogut ajustar. Per a entrar a quiròfan cal portar una mascareta FP3. Puntualment, si no n’hi havia, ens hem hagut de posar dues FP2. Tot i això, no és fàcil garantir les distàncies perquè els nostres espais de descans, on ens traiem la mascareta i intentem respirar una mica, són molt petits. Alhora, teníem molta càrrega de feina per la baixa de companys que no es trobaven bé i s’havien de quedar a casa fins saber si tenien la COVID-19.

Hi va haver un pic molt gran?

– IZ: Sí, i de forma descontrolada. Hem arribat a rebre ambulàncies des d’Igualada amb fins a set persones, barrejant diagnosticades i sospitoses. Això ens obligava a tractar a tothom com a positiu. Ho vam denunciar a través del sindicat al CatSalut però no n’hem rebut resposta. Hi va haver un moment en què tot s’hi valia.

Com es van gestionar els donatius?

– IZ: S’havien de controlar molt perquè no tot el material era vàlid. Per exemple, vam rebre molts respiradors de la Seat i de Nissan, però molts treballadors no tenien formació per fer-los servir. A més, no eren exactament com els respiradors d’UCI habituals. També ens va arribar molt material que es va haver de rebutjar perquè no es complien els mínims.

Es va garantir la seguretat del personal, llavors?

– IZ: Sí, inicialment no sabíem ben bé com vestir-nos i com actuar però a poc a poc ho vam assumir. Per això necessitàvem tres equips per planta COVID-19 i ara només ens en calen dos. Seguim tenim mitja planta amb uns set pacients aproximadament però en qualsevol moment hi pot haver un pacient que, de sobte, doni positiu i s’hagi de traslladar a la planta.

– FE: És complicat perquè quan t’entra un pacient, se li fa la prova, però al seu familiar no. Què passa, llavors, si dona positiu? El familiar també pot tenir la malaltia.

Bé, a l’accés a l’hospital es pren la temperatura.

– FE: D’acord, però hi ha molta gent asimptomàtica a qui se li denega la PCR precisament per no tenir símptomes.

Fonts de l’hospital ens van dir a finals de juny que només els quedava un pacient amb COVID-19.

– FE: Això és mentida. Des de l’inici de la crisi mai hem tingut només un pacient.

S’ha garantit la seguretat dels pacients que no tenien COVID-19?

– IZ: Sí, però és complicat. Hi va haver dies en què a l’accés hi havia molta cua o sales d’espera on la gent no es volia asseure.

Us heu preparat per a un possible rebrot?

– IZ: Bé, ens agafarà el CatSalut, ens utilitzarà el temps que calgui, i després s’oblidarà de nosaltres, com ha passat ara.

Notícies relacionades