Carme Roca: “Amb tres línies a La Mirada ens costarà molt demanar la tretzena escola”

Fotos: Jordi Pascual

El final de curs sempre porta lligat un munt de temes de l’àmbit educatiu. Es fan les preinscripcions, es veu la demanda de l’ensenyament públic, la massificació o no de les aules, si hi ha cursos bolet... De cara al curs, tots els de primer de primària que ja toquen la ràtio màxima d’alumnes per aula. Les noves incorporacions durant el curs seran un handicap que encara no se sap com solucionar. A més, les escoles Turó de Can Mates i Collserola tindran un curs bolet cadascuna i s’ha anunciat que l’edifici de La Mirada es construirà amb les mides per acollir tres línies per intentar absorbir l’increment de la demanda de la pública. Paral·lelament, segueixen els debats sobre la zonificació escolar de la ciutat i la creació del nou Decret de menjadors, l’esborrany del qual ha estat criticat per la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) per assemblar-se massa a la proposta d’acord marc que els va posar en alerta. Carme Roca, presidenta de la Coordinadora local d’Associacions de Familiars d’Alumnes (AFA), parla amb elCugatenc sobre aquests i altres temes de l’ensenyament local.

Per al curs present es van oferir 23 grups de P3 i va anar bé. De cara a l’any següent, però, hem vist a les preinscripcions que s’han quedat curts i s’han fet dos cursos bolet. Què es pot fer per evitar-ho si els canvis d’un any per a un altre són tan grans?

– Ara poca cosa més que la que farem. S’hauria d’haver fet una previsió. Si ja se sap que Sant Cugat té una tendència a fer creixements importants i, a més, té un canvi cap a l’escola pública, l’oferta de places hauria d’haver pogut satisfer la sol·licitud que hi ha hagut.

Nosaltres treballem conjuntament amb les direccions dels centres. Tenim reunions per arribar a acords per veure com creiem que es pot solucionar el problema. Enguany està focalitzat en dos centres però, en realitat, és de tots. També hi ha el problema dels cursos intermedis, que té una solució més difícil. És difícil col·locar nens nouvinguts a la ciutat si no es fa un augment de ràtio. Ja que l’administració no ho fa, hem de veure quina seria una bona planificació i anar a explicar-ho. Com a Coordinadora reivindiquem la zonificació dinàmica, és a dir, que no hi hagi dos àmbits territorials sinó que part dels punts vagin en funció de la proximitat del domicili familiar respecte a l’escola. Així evitaríem grans demandes a alguns centres.

És una qüestió d’analitzar dades que depèn del Departament d’Ensenyament.

– L’oferta de places sí. L’Ajuntament li ha de donar les dades perquè actuïn en conseqüència. Però si el Departament només llegeix les dades del padró, tal com ens van explicar al Consell Escolar Municipal, es fa una foto i la nostra foto no pot ser fixa. Si això hagués passat en els darrers dos o tres anys, s’hagués pogut pensar que era un fet puntual però portem 11 anys amb cursos bolet. Ja sabem que a Sant Cugat ve gent de fora a mig curs, nens que no vivien a la ciutat però quan arriben s’han d’escolaritzar aquí. Això no es preveu perquè no havien nascut aquí i, a més, hi ha un canvi de tendència cap a la pública. Fa anys que ens passa, no es pot agafar la foto fixa del padró.

Tenim el problema que hi ha cursos que, acabada la preinscripció, estan plens.

– I abans d’acabar-la també. És a dir, el P5 d’aquest curs que al vinent serà primer de primària ja no té places disponibles. Els nens que han sol·licitat entrar a primer no tenen plaça perquè, a més, ja està la ràtio augmentada. Hi ha altres cursos en què només queden unes poques places però de cara a primer de primària no n’hi ha cap. I hi han hagut sol·licituds, tot i que encara no sabem quantes exactament perquè s’ha de veure quantes tenen dret a plaça perquè, si són un canvi de centre i al nou no hi ha places, no prospera el canvi. Així i tot ja sabem que n’hi ha que s’han de resoldre. És un problema perquè no hi ha places.

I no sabem la solució, de moment.

– No. L’Ajuntament no l’ha donada perquè no li pertoca a ell. Però tampoc sabem quan la donarà el Departament. Quan la tinguem, les famílies sabran què han de fer amb els seus fills. Potser això no passa fins al setembre.

La solució de cara al futur, per evitar que tornem a tenir cursos bolet, només pot ser que el Departament analitzi bé les dades i decideixi quants cursos s’han d’oferir?

– Clar. No hem de tenir por d’obrir cursos. Tenim les ràtios tant augmentades que, si no omplin les noves línies, es poden rebaixar. Es diu que la ràtio és de 25 però es poden fer més baixes. Durant un temps les hem estat augmentant perquè hi havia el decret Wert que ho permetia però ningú ens marca que les aules hagin de tenir necessàriament 25 infants. Podem acomodar-los i treballar amb ràtios d’entre 20 i 23 alumnes.

Aquesta no és la tendència que segueix el Departament. L’Escola de La Floresta va perdre una línia al curs 2012-2013, ara té ràtios augmentades i es podrien combinar dues línies però es manté una única.

– Al Departament li interessa tenir grups més plens abans de posar una línia extra, perquè això li suposa posar més personal. Li surt més econòmic tenir els alumnes més amuntonats amb menys línies.

L’Ajuntament ha anunciat que, per fer front a la demanda, pagarà per avançat la construcció de l’escola La Mirada i farà l’edifici preparat per acollir tres línies. Que us sembla la proposta?

– Tres línies no en són suficients, perquè és una més de les que s’han ofert enguany i aquest curs ja en necessitem dos. A més, després ens costarà molt demanar la tretzena escola perquè no la podrem justificar com ho faríem faltant dues línies. Ara mateix hauríem d’estar exigint la tretzena escola.

Al Consell Escolar Municipal, la regidora d’Educació, Esther Salat, va dir que és una de les coses que demanen al Departament.

– Però si els facilitem la feina avançant els diners i fent tres línies, el Departament pot dir que esperem una mica per a veure què passa. Aconseguir la dotzena escola ens ha costat més de 10 anys de bolets. Si ens ha costat tant, quant ens pot costar la tretzena facilitant una tercera línia a La Mirada? A més, les escoles de tres línies no tenen els recursos proporcionals respecte a les que en tenen dues. És una cosa que també s’ha de tenir en compte. D’aquí es treu força per demanar la tretzena escola.

Salat ha plantejat la possibilitar de compartir professionals entre escoles.

– Per als cursos bolet. Perquè, quan hi ha un bolet, a l’igual que si La Mirada és de tres línies, els recursos no són proporcionals. Hi ha alguns professionals i recursos que no es comptabilitzen específicament per al curs afegit sinó que es reparteixen per a tota l’escola. No sé si els dos bolets poden compartir els recursos demanant-ne un augment. Així i tot, seria un enrenou perquè hi haurà professionals anant d’una banda a l’altra. Hem de demanar l’augment proporcional del curs bolet independentment de si tenim un bolet o dos.

La manca de recursos no només afecta als cursos bolet. Una de les queixes de l’AFA és que a l’Escola de La Floresta manquen professionals des que es va tancar la segona línia.

– Les escoles estan establertes per tenir dues línies. Quan se’n suma o se’n resta una, els càlculs queden descompensats. Hi ha professionals que tenen contractes laborals i, per temes legals, no poden tenir mitja jornada. Per a l’administració és més fàcil deixar d’oferir el servei. És el que passa amb la Tècnica d’Educació Infantil (TEI) de La Floresta. La van perdre quan es va eliminar la línia i l’administració no se’n vol fer càrrec. Els hi pertocaria mitja TEI però, com no és possible, es queden sense.

En el cas dels P3 amb bolet, tampoc els hi portaran mitja TEI més, que és el que els pertocaria. Normalment hi ha una tècnica per a dues línies però, si hi ha només un grup o se n’afegeix un, ni s’augmenta ni es disminueix proporcionalment.

Per tant, la solució és demanar que l’Escola de La Floresta tingui dues línies?

– No necessàriament. La solució és exigir que se li posi la TEI en proporció amb els alumnes que hi ha. No ens pertoca als pares dir com han de fer els contractes laborals. L’administració ha de trobar la solució per oferir el servei a les escoles d’una sola línia i, proporcionalment, a les que en tenen tres.

En el marc del procés participatiu del Pla d’Equipaments s’ha criticat que, allà on es preveia la dotzena escola i on ara es podria ubicar la tretzena, es farà una nova biblioteca central urbana. No ens cal una nova biblioteca?

– No ho hem de dir nosaltres. El que és clar és que ens fa falta una escola al centre, que és la zona més congestionada, i que l’Ajuntament ha de buscar una alternativa a la ubicació de la biblioteca o de l’escola, és a dir, o canviar de lloc la biblioteca o buscar una altra zona cèntrica per a l’escola. Desconec si hi ha altres terrenys però s’han de trobar.

Si hi ha un altre terreny, el problema ha acabat?

– Si és suficientment gran, cèntric i pot acollir una escola amb condicions amb el seu pati i espais comuns necessaris, no hi haurà cap problema.

En el marc del Pla d’Equipaments també es va dir que moltes de les biblioteques dels centres educatius funcionen fora del període lectiu gràcies a les famílies.

– Totes les que queden obertes després de l’horari lectiu funcionen gràcies als pares, pagades per les AMPAs.

Hi ha la reivindicació de fer-les funcionar com un equipament.

– Depèn del centre. N’hi ha que no volen que la gent entri a fer-ne ús. S’hauria de fer un tanteig. Tot i així, l’Escola Catalunya, fins que no va haver biblioteca municipal a Mira-sol, va exercir de biblioteca de barri i era oberta a tothom. En aquell moment no es feia càrrec l’AMPA sinó que hi havia un conveni pel qual l’Ajuntament pagava la persona que hi havia dins de la biblioteca. Quan es va fer la biblioteca de Mira-sol, l’ajut va desaparèixer i es va quedar com un espai per als alumnes de l’escola.

Això obre també un debat sobre els patis, si s’han d’utilitzar o no com a pistes esportives municipals.

– Hi ha escoles que tenen els patis oberts i que ofereixen pistes als clubs a través de l’Ajuntament. Quan acaben les extraescolar, molts equipaments es fan servir per a altres finalitats.

Al Consell de Barri de Mira-sol del desembre passat l’AMPA del Catalunya va advertir que una porció triangular de terreny que corresponia al centre educatiu s’havia incorporat a l’avantprojecte del Complex Esportiu del barri. Finalment es va fer marxa enrere i s’ha atorgat el terreny a l’escola. Ja s’ha fet efectiu?

– Sí, es va haver de fer un canvi del primer dibuix que es va fer de l’equipament per reubicar els accessos però al final el triangle ha quedat per a l’escola. Encara no el tenim a dins del pati però ha estat molts anys a fora, fins i tot abans de parlar-se sobre què es podia fer al darrere de l’escola. S’ha de moure una tanca però, per fer-ho, s’ha d’anivellar el terreny. És una actuació que no es pot fer immediatament. Imagino que aprofitaran el moment de moure terres quan comencin les obres de l’equipament per canviar la tanca.

Des de la Coordinadora heu criticat de vegades que la planificació educativa municipal beneficia l’ensenyament concertat o privat perquè, amb la massificació de les aules, moltes famílies acaben marxant a centres de pagament. Però la petició de places per a la pública ha crescut en un 2,69% en aquesta preinscripció.

– Aquesta preinscripció és la primera vegada en què el Departament ha començat a tancar línies de concert en la primera ronda, abans de finalitzar la matrícula. Amb les sol·licituds fetes, abans de passar a l’última línia, s’ha tancat el grup concertat. És a dir, hi haurà famílies que han demanat el centre en segona o tercera opció però no podran entrar perquè estarà la línia tancada. Encara queda una segona ronda quan s’acabin les matriculacions.

Abans, si quedaven 36 nens inscrits, quedaven dues línies de 18. Aquest curs es faran dos tancaments; el primer i un cop passades les matrícules. És a dir, hi haurà centres que no podran absorbir alumnes que vinguin d’altres opcions. Tampoc podran quedar línies de menys de 20 alumnes. Abans, mentre ajustàvem a la pública, quedaven ràtios molt baixes a la concertada. Esperem que no passi aquest curs, és a dir, si a un centre li sobren cinc alumnes de la primera línia, no se’n faci una segona sinó que es derivin a una altra escola.

Fins ara, mentre la pública anava al límit amb les ràtios, la concertada no ho anava?

– Podia que no, en funció del centre. N’hi havia alguns que omplien i, fins i tot, tenien augment de ràtio però n’hi havia altres amb línies bastant buides.

A causa del projecte educatiu de cada escola?

– Perquè hi ha un canvi de tendència cap a la pública i moltes famílies, per la seva ideologia, no encaixen dins d’algunes escoles. Per això hi ha escoles que queden buides o amb línies molt reduïdes. Tenim moltes escoles d’una mateixa tipologia i sembla que, segons els estudis, les famílies que venen a Sant Cugat són laiques que marquen la creueta d’escola laica a la preinscripció tant per a centres públics com concertats. Tenim moltes escoles religioses i cada vegada són menys les famílies que volen aquest model. No hi ha un canvi cap a una concertada laica.

Els menjadors escolars han estat un altre dels grans temes de debat dels darrers anys. El Ple va arribar a aprovar al gener de l’any passat una moció en contra de l’acord marc que transformaria la decisió de qui gestionaria els menjadors en mans d’una mesa de contractació amb tècnics. Es demanava, així, que el Departament treballés amb tots els actors de la comunitat educativa per establir una nova norma. D’aquí va començar a néixer el nou decret de menjadors, l’esborrany del qual ha estat criticat per la FaPaC. Què ha passat?

– La moció del Ple era en contra de l’acord marc, que no tenia el rang de decret. Era una eina per posar a concurs els serveis de menjador. El vam poder fer enrere amb unes reunions amb el senyor Jordi Miró, que fins fa poc era el director d’Atenció a les Famílies. El document va quedar estripat i vam començar a treballar el nou decret.

Al febrer van fer un anunci perquè tots els agents poguéssim fer aportacions per al nou decret. Però quan fan públic l’esborrany no recullen cap de les al·legacions fetes pels agents. Ells fan un resum amb totes les al·legacions rebudes però a l’esborrany no n’hi ha cap de ningú. A més, el director general d’Atenció a les Famílies va enviar el document a diversos agents implicats en l’assumpte dels menjadors però no l’envia a la FaPaC. Per això va fer un comunicat demanant la dimissió d’aquest senyor.

L’esborrany segueix la línia de l’acord marc. És menys precís perquè no marca ràtios ni diu de quina manera s’ha d’oferir el servei però sí diu que el servei s’ha d’oferir a través de la contractació pública. Tornem a anar al que no compartíem de l’acord marc. A més, es treu la possibilitat que les famílies poguéssim decidir alguna cosa sobre el servei de menjador, no el podem gestionar ni directament ni a través d’una empresa i, a més, no regula res. Aquest decret és pitjor que el que teníem del 1996.

En quina línia anaven les al·legacions que no us han acceptat?

– No és que ens les hagin denegat. Quan ha acabat el període d’al·legacions fan un informe en què surten totes les entitats i empreses que han fet al·legacions, en què sortim moltes de les AFAs de Sant Cugat i la FaPaC. Allà fan un resum de les propostes que vam fer, com la que vam fer com a Coordinadora: que tinguessin en compte la moció 196/10 en què es deia que les AMPAs havien de poder tenir la gestió dels menjador i n’havien de supervisar el servei, que hi haguessin ràtios concretes i es marqués com s’havien d’elaborar els menús. Tot això no surt a l’esborrany. Només a un punt es diu que sempre que es pugui els aliments s’han d’elaborar in situ i amb productes de proximitat i ecològics. Recullen totes les al·legacions però després no en fan cas, tampoc estaven obligats a fer-ho: “Us preguntem però després fem el que volem”.

Quin recorregut té ara el decret?

– No sabem què passarà perquè el director general d’Atenció a les Famílies sembla que no seguirà sent-ho. No sabem si ha dimitit o l’han cessat però sembla ser que té alguna relació amb el 3% i el darrer dilluns no estava al Departament.

Però ja tenim l’esborrany.

– Qui vingui el pot continuar o no.

Ara moltes AMPAs han decidit no gestionar elles directament els menjadors i fer-ho a través d’empreses. En cas d’aprovar-se el decret tal com està actualment, creieu que aquestes empreses tindran les mateixes oportunitats per guanyar els concursos?

– Moltes d’elles no. La contractació pública, per norma, es regeix sobre el preu. És evident que moltes empreses no podran guanyar per preu a d’altres, menys encara si volen seguir donant la qualitat que donen. Les AMPAs mai podran demostrar una capacitat de gestió superior a la que ofereixen. Els serà difícil fins i tot presentar-se al concurs.

Teníeu la sensació que us escoltaven fins que va sortir l’esborrany?

– Volem pensar que aquest document acabarà al mateix lloc que l’acord marc. Totes les empreses i entitats que s’han pronunciat ho han fet en contra. Ni les empreses, ni les associacions d’alimentació ecològica, ni els sindicats de mestres... estan d’acord. Molt malament ens hauria d’anar perquè això acabés aprovant-se.

Una de les grans notícies educatives d’aquest any és l’inici de la construcció del nou Leonardo da Vinci. Poc abans de començar les obres va sorgir el col·lectiu Volpelleres Viu demanant un canvi d’ubicació del centre per l’efecte sobre el bosc que hi ha a la zona. La Coordinadora es va mantenir al marge. Per què?

– Perquè estava programat de fa molt de temps i la quantitat d’arbres que es tallaven, segons l’Ajuntament, no posava en perill la zona. És un equipament necessari. No hem volgut entrar en la polèmica dels arbres.

L’antic edifici encara tindrà ús educatiu, amb cicles formatius, però ara hi ha el problema que aquell equipament és molt vell, i ho continuarà sent.

– Vam sacrificar que pogués anar tot el centre a Volpelleres a canvi de tenir un pavelló. També fa falta però és una manera de deixar de banda una part del sistema educatiu com són els mòduls, que mai se’ls ha reconegut la dignitat que mereixen. Deixant-los on estan ubicats ara, no els hi fem cap favor. Espero que l’Ajuntament els pugui reubicar en un altre edifici més cèntric.

Per què heu passat de ser AMPAs a AFAs?

– Abans eren APAs –Associacions de Pares d’Alumnes– i després, per paritat, AMPAs. La societat ha canviat molt i ara no totes les famílies són un pare i una mare. La Floresta ja ha fet el pas i la Coordinadora també. Esperem que a poc a poc canviïn els centres. A nivell organitzacional no canvia res, només és actualitzar el nom a l’actualitat de la societat. No hem de tenir al cap que un nen té una mare i un pare perquè molts tenen dos pares, dues mares, un pare, una mare...

Notícies relacionades