Carme Oliver: “L’àrea verda té afany recaptatori en benefici de construir habitatge protegit”

Fotos: Jordi Pascual

Promusa, l’empresa pública d’habitatge i des del 2016 també encarregada de la gestió de la zona blava d’aparcament, es troba habitualment al centre del debat polític, per obres amb les quals CiU s’hagués pogut lucrar, per una planificació d’habitatge de protecció oficial que no acontenta a tothom i, més recentment, per un Pla d’Acció 2030 que ha estat aprovat sense el consens de tota l’oposició. Aquesta és una entrevista a tres bandes; amb Susanna Pellicer, regidora d’Habitatge, per aportar la visió més política, i amb Carme Oliver, gerent de l’Ajuntament i Consellera Delegada a Promusa, i Lluís Hosta, gerent de l’empresa pública, per aportar una visió més tècnica. El Pla, que preveu les noves promocions municipals de protecció oficial durant els propers 12 anys, n’és el protagonista.

El Pla d’Acció s’autodefineix com una eina de planificació i de control intern i financer. Abans d’aquest document no n’hi havia altre. Com es feien abans aquestes dues funcions?

– Carme Oliver [CO]: Justament és una de les grans novetats del Pla. Per primera vegada tenim una eina escrita i documentada per fer la planificació. Fina ara se seguien les eines pròpies d’una empresa: el compte de resultats, el balanç de l’empresa, la informació comptable... L’1 de juliol del 2018 entrarà en vigor un nou reglament que obliga a l’interventor municipal a participar en el control financer dels organismes associats als ajuntaments. Aprofitant el canvi, ja vam fer el document comptant amb ell perquè així podrà fer el control intern.

Aquesta és la principal novetat?

– CO: Pel que fa a control intern, sí. Ara tenim un Pla que es fa a partir dels pressupostos liquidats del 2016 i del 2017 i que va canviant amb reunions de seguiment quinzenals i l’actualització de la previsió anualment en funció dels pressupostos. No és com un altre pla estratègic que pot quedar en paper mullat.

– Lluís Hosta [LH]: L’avantatge és que es té en compte les possibilitats d’ingressos reals i, a partir d’aquí, es veuen les possibilitats de fer operacions. Evidentment, dels anys futurs es plantegen hipòtesis de despeses i ingressos.

Es marca com a context el Pla Territorial i el Pla Local d’Habitatge, que inclou l’Observatori Social, eina que ha d’analitzar la situació de l’accés a Sant Cugat per poder definir polítiques. No tindria sentit haver fet el document quan l’Observatori ja hagi tingut les primeres conclusions?

– CO: El que recull el Pla d’Acció és el màxim que podem arribar a fer amb Promusa en quantitat. Amb el temps i, en funció del finançament, podríem escurçar terminis. Encara que l’Observatori digui A o B, això és el màxim que podem fer.

Però també es depèn de la reserva de sòl de nous desenvolupaments, si ningú ho desenvolupa, no hi ha habitatge públic a aquelles zones. És un màxim no assegurat...

– CO: És l’únic que no queda clar del tot perquè depenem de l’urbanisme, cert. Però això és així tant amb Observatori com sense. Per això, mirant la planificació de promocions, quan més a prop s’està al dia d’avui, més realitzable és. Cal diferenciar Promusa, com a executora, de les polítiques d’habitatge fetes a nivell municipal.

– LH: Es té en compte que hi haurà nous desenvolupaments urbanístics perquè, de fet, ja s’hi treballa en la peça més gran, la de Can Fontanals. L’objectiu és arribar al 2030 amb un 5% d’habitatge de protecció oficial de lloguer, el que incidirà molt poc al mercat si no es canvien normatives però ni l’Ajuntament ni la Generalitat tenen la competència.

Dins del context local també es fa referència a la masoveria urbana. Tenim un únic cas i molt aturat.

– Susanna Pellicer [SP]: I som els únics de Catalunya! Quan es fa un congrés, els únics que podem explicar alguna cosa som nosaltres. Els hi diem que tenim problemes i ens animen a explicar-ho igualment.

– LH: Hi ha un cas previ, que es va fer fa uns cinc anys, a través de la bossa de mediació de l’Oficina Local de l’Habitatge (OLH). En el cas de les casetes dels mestres, es va negociar i, superades les dificultats, podrem reprendre de nou el tema. Sostre Cívic haurà de repensar el projecte pel temps que ha passat. Serà un cas no tant clar de masoveria perquè s’han de fer grans accions que difícilment es podran realitzar a través de l’autoconstrucció.

Paral·lelament a les noves promocions es preveuen accions informatives, legislatives i fiscals. Què es pot fer?

– SP: Com a partit, per exemple, impulsem iniciatives d’allargar l’obligatorietat del contracte de lloguer de 3 a 10 anys. Des de l’Ajuntament només podem instar al Congrés a fer-ho.

– CO: Estem estudiant que quan donem una subvenció a un propietari per millorar les condicions de l’habitatge, aquest es comprometi a allargar el contracte de lloguer a un mínim de cinc anys. Busquem la forma de superar el que diu la LAU voluntàriament. Com ho fem amb les subvencions per pagar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI).

– LH: Hi ha opcions a nivell local que ja estem aplicant, com la subvenció d’un 50% de l’IBI a aquells propietaris que posen els seus habitatges la borsa d’habitatge social. Són petites mesures que permeten ajudar algunes persones encara que és difícil que tingui efecte sobre el mercat.

Alhora, s’intenta incidir en els habitatges buits. El propi Pla recull l’experiència del conveni amb Hàbitat3 per mobilitzar habitatges buits per a persones en risc d’exclusió. No se’n va aconseguir cap i, per això, conclou: “Sembla que es confirma que no hi ha habitatges buits a Sant Cugat”. No és molt precipitada aquesta afirmació?

– LH: Sempre hi ha un percentatge tècnic d’habitatges buits, no arriba al 5%. Al principi de la crisi hi havia blocs de pisos buits però avui dia ja no n’hi ha perquè els bancs se’ls han venut o llogat ràpid a Sant Cugat ja que hi ha molta demanda.

– CO: No ho és una pràctica molt habitual però sí tenim constància de com a mínim un bloc que una empresa inversora que ha comprat un bloc complet al carrer Borrell i un altre al carrer Abat Armengol. Compren el bloc i quan se’ls buiden els pisos no els venen ni els lloguen perquè suposem que volen fer una rehabilitació integral per vendre-s’ho.

La presidenta d’Hàbitat3, Carme Trilla, explica que el problema no és tant que no es pugui detectar cap pis buit sinó que, quan per fi se’n troba un, el propietari de seguida té una oferta millor i no el posa a disposició de la fundació.

– CO: Hi ha molta demanda, és així.

Però, llavors, no és tant que no tinguem pisos buits sinó què oferim al propietari quan el té buit.

– CO: Si tens molts fons, pots oferir molt, fins i tot comprar-los tots. Però no tenim els recursos per fer-ho. No podem, ni nosaltres ni Hàbitat3, comprar habitatges a 500.000 euros.

Una part dels ingressos que permeten finançar tot això que estem parlant ve de la gestió de l’aparcament a la ciutat des que al 2016 l’empresa es va fer càrrec de gestionar les zones blaves. Quin balanç feu de la municipalització?

– CO: Inicialment la gestió de la de la zona blava anava lligada a la construcció i explotació de l’aparcament de la plaça Lluís Millet. Era una concessió que generava ingressos per a l’Ajuntament a través d’un canon, prop d’uns 300.000 euros anuals. Entre el 2014 i el 2015 la concessió estava a punt de vèncer i vam veure l’oportunitat de gestionar aquest ingrés a través de Promusa, permetent més fons per fer habitatge. Per això es remunicipalitza i al primer any, al 2016, s’aconsegueix una millora substancial dels ingressos. Per fer-ho possible, es van haver de canviar els estatuts.

Durant aquest any, més enllà de la municipalització, es va decidir ampliar la zona verda i es va començar a pensar la implementació de l’àrea verda. Afegint l’àrea verda i altres possibles regulacions de l’aparcament, els ingressos són molt significatius per fer habitatge. De fet, gràcies a això podem accelerar molt la construcció de noves promocions d’habitatge de protecció oficial. És una de les tres fonts de finançament. Les altres dues són l’aportació de l’Ajuntament, de dos milions anuals fins el 2023, i el finançament a través dels bancs. Estem obligats a utilitzar tots els ingressos per aplicar-ho a l’habitatge.

Quan alguns comerciants i alguns veïns critiquen la implementació de l’àrea verda, diuen que té afany recaptatori. Pel que dieu, és així.

– CO: Sí, però en benefici de fer habitatge protegit. No estem obligats a vincular-ho a l’habitatge de lloguer però així ho hem determinat expressament.

– LH: El motiu principal de la implementació de l’àrea verda és que el Pla de Mobilitat ja en preveia la implementació. S’havia de fer perquè, a més, els veïns ho demanaven.

En les reunions que la tinenta d’alcalde de Mobilitat, Cristina Paraira, manté amb comerciants i veïns explica que tot just s’analitza com funciona la implementació de la mesura per poder fer alguns canvis que la milloren. Això suposa que us pot canviar la planificació recollida al Pla?

– LH: No, això ens passaria si, per exemple, tot l’Eixample Sud deixés de ser àrea verda. El que proposa el govern són petits ajustos, una o dues places en un carrer, ajustar horaris, canviar una àrea verda per una zona blava... Així i tot, la previsió feta és una hipòtesi. Estic esperant que acabi el mes per veure com ha anat tot encara que les conclusions bones arribaran quan hagi passat el primer any.

Amb tots aquests condicionants, el Pla d’Acció fa una planificació amb l’horitzó 2030. Can Fontanals, que és l’espai més gran, té una data força indeterminada, més enllà del 2023.

– CO: Per diners no hem de patir. En aquest cas el que està en dubte és quan tindrem el sòl disponible. Les úniques projeccions que potser canvien una mica en funció dels tràmits és aquesta i els pisos de Pla del Vinyet.

I Can Cabassa? Es preveu per al 2024 però hi ha hagut resistència dels veïns.

– LH: S’està treballant des de territori.

Què passa amb els terrenys de l’IMPSOL a La Floresta?

– CO: Es preveu distribuït des del 2020 fins al 2024 però encara hem de veure com acaba l’afer, si construirà l’IMPSOL o Promusa. Depèn de l’acord amb els veïns.

Hi ha promocions que encara no s’han començat i es preveuen dates properes. Per exemple, Jeroni Pujades per acabar-se al 2020 o els habitatges a l’estació de La Floresta al 2021 quan encara tenen tràmits pendents. Com és això?

– LH: De Jeroni Pujades el projecte està fet i en breus presentarem el calendari. De La Floresta l’únic debat és que no tots els terrenys són públics i hem de negociar i fer una reparcel·lació. Si podem adquirir terreny tindrem més habitatges públics.

També hi ha Vielsa, una empresa privada que s’ha inclòs al Pla i que ja està construint. Per què?

– LH: Els construeixen ells però els gestionarà Promusa. Vam arribar a un acord amb un propietari que va plantejar la possibilitat de fer habitatge protegit. Els vam qualificar els terrenys com a habitatge protegit, ells construïen l’edifici i ens l’entregaven per gestionar-lo a canvi d’un lloguer fixe mensual mentre duri el règim de protecció oficial, uns 20 anys. Si ocupem tot l’edifici, guanyarem diners; sinó, em perdrem. És un risc assumible perquè tenim un 98% d’ocupació.

S’ha creat el fons de tempteig i retracte, amb 300.000 euros. Com funciona?

– LH: Als pisos de venda de Promusa sempre afegim la clàusula de tempteig i retracte. Vam ser la primera empresa pública a fer-ho. Això vol dir que quan el propietari vol vendre el pis, primer s’ha de dirigir a nosaltres. Així podíem fer un contracte de mediació de tal manera que oferíem el pis als següents de la llista. El contracte següent també tenia aquesta clàusula. Com a partir d’ara els pisos els posem de lloguer, creem el fons que ens permet comprar els pisos directament.

– CO: Si tothom s’ho vengués de cop, seria inassumible però, com hi ha un degoteig continuat, amb el fons podem fer-hi front. Tot i que aquest anys ja hem gastat més del que teníem reservat. Els recuperarem tots a poc a poc. Si Promusa té 1.200 habitatges de venda, l’ideal seria que ens toqués la loteria per comprar-los tots i sumar-los als de lloguer ja existents i els que farem nous. A la llarga, quan no tinguem més sòl, aquesta és la forma que ens quedarà d’incrementar l’oferta de lloguer.

Amb tot, aspirem a tenir el 5% d’habitatges de lloguer protegit de cara al 2030. Una xifra que poc ens permetrà incidir en el mercat lliure...

– LH: Sí, però així i tot és un objectiu ambiciós perquè s’estan fent noves promocions privades, el que suposa que hem de construir moltes més públiques.

Part dels partits de l’oposició han criticat la manca de consens i negociació.

– SP: No hi ha gaire a negociar perquè es mira què té Promusa, els terrenys que queden per edificar i els diners que es poden aconseguir. Ho vam debatre al Consell d’Administració, van fer alguna aportació i hi va haver coses que no van entendre. Comprenc que políticament els hi pugui no agradar.

– CO: Com a molt es pot negociar l’ordre d’execució de les promocions que tenim més lligades i si l’Ajuntament ha d’aportar els dos milions anuals o més o menys. Però cal fer un equilibri entre l’Ajuntament i Promusa i la disponibilitat de terrenys que tenim.

També han criticat la concentració de protecció oficial que hi pot haver a Can Fontanals.

– SP: O fem pisos o no hem fem. Si els fem i volem arribar al 5%, tot el que fem nou ha de tenir un 50% de protecció. En una zona gran, com Can Fontanals, són molts pisos (600) però tampoc és un gueto.

– CO: És una critica relativa perquè només cal mirar el mapa per veure que la protecció oficial està molt distribuïda i, a més, no s’està parlant de les cases barates que es feien als anys 40. Si vas pel municipi, no se sap quin edifici és de Promusa i quin és privat. No crec que la concentració sigui una connotació negativa. Can Fontanals és l’últim gran desenvolupament que ens queda per fer.

Notícies relacionades