Carme Farré: “No puc passar pel carrer Santa Maria sense posar-me la mascaretaˮ

Fotos: Jordi Pascual

Fa més d’un any va fer una instància a l’Ajuntament per demanar una campanya de sensibilització dels comerços perquè deixin d’utilitzar productes químics com a perfums, seguint l’estel de la moció que el Ple va aprovar al 2014 per facilitar la vida de les persones amb Sensibilitat Química Múltiple i Electrohipersensibilitat. El consistori va trigar mesos a respondre i no va escolar la seva petició, remetent-la a l’espai web municipal en què hi ha informació sobre aquestes síndromes. Carme Farré, veïna florestana, ha decidit, llavors, prendre accions, visibilitzar què suposa tenir sensibilitat química múltiple per canviar la consciència d’aquelles i aquells que la prenen per boja cada cop que critica l’ús de productes químics a espais públics. Mentre no canviï la consciència, es veurà obligada a posar-se la mascareta o sotmetre’s a marejos i malestar cada cop que arribi a un lloc en què s’han emprat aquests tipus de productes.

Com va ser el periple amb l’Ajuntament?

– Vist que quan entro als llocs i demano que canviïn l’ambientador químic per un natural la gent pensa que em molesta l’olor, vaig presentar una sol·licitud a l’Ajuntament per demanar una campanya de conscienciació entre els comerciants i els serveis de neteja municipals, ja que també tiren perfum quan netegen els carrers. Evidentment, a mi no em molesta les olora, de fet sóc jardinera i treballo amb fems, però els productes químics em provoquen mal de cap, marejos, irritació al cervell...

No has fet res més després?

– És que la resposta va ser que em mirés la seva web! Sembla que és un tema que la gent s’agafa poc seriosament.

Què passa quan prens consciència que tots els efectes són provocats per la sensibilitat química múltiple?

– Que relaciones moltes coses que has viscut amb això. Jo vaig entendre, per exemple, per què molts cops estava de mal humor. I llavors, ets conscient i intentes que la irritació no afecti a la teva actitud. El problema és que la gent no ho sap i, poc o molt, a tots ens afecta una mica. Són efectes tan variats que no relaciones entre ells, fins i tot penses que són coses de l’edat. Quan t’ho diagnostiquen, li dones un cos i entens que molts malestars puntuals són conseqüència de la sensibilitat química múltiple.

No és senzill ser-ne conscient.

– Perquè són efectes diversos: que si diarrea, marejos, mal de cap, artritis reumatoide, dificultats per perdre pes... Hi ha coses que penses que són puntuals, d’altres que són genètiques, d’altres per manca d’exercici físic o per l’edat... Són coses subtils però la suma és un sac molt gros.

Com és el dia a dia?

– Pesat perquè vas a molts llocs on utilitzen productes químics i, si els hi dius, et prenen per boja. Has de canviar el consum dels productes que utilitzes a casa i el teu entorn social ha de prendre consciència. Tinc amigues que em diuen que quan m’han de veure no es posen colònia o crema de mans. Però ara a Sant Cugat estem una mica millor perquè han obert una botiga, el Biopompas, que té molts productes naturals.

Què et trobes quan ho expliques als comerços per demanar que canviïn els ambientadors?

– Molts no ho entenen. Recordo que a l’Eurofitness de Sant Cugat, que a més té una concessió de l’Ajuntament, els vaig demanar que canviessin l’ambientador per un de natural. Primer em van dir que estaven obligats per la Generalitat i que si el treien havien de fer un tractament amb ozó, que no té res a veure amb l’ambientador. Després em van remetre a la cap i finalment ho vaig comentar amb la dona que hi havia a recepció.

Però passa arreu... A més ara s’han inventat el màrqueting olfactiu, és a dir, crear una identitat i ganes de comprar amb perfum. Jo no puc passar pel carrer Santa Maria sense posar-me la mascareta. En moltes llibreries, per la tinta, em marejo. Però si no ets conscient que tens sensibilitat química múltiple és quasi impossible relacionar-ho, abans penses que t’has tornat boja. Per això el diagnòstic tranquil·litza.

Per què creus que costa tant sensibilitzar?

– Perquè hi ha molta gent que té neures de la neteja. Per això els productes fan tanta olor, per donar la sensació que netegen més. A més, hi ha molts productes que tenen químics sense ser-ne conscients. A classe de ioga, per exemple, ja no posen encens perquè per molt que sigui natural, en molts posen productes químics per a l’olor. I fina i tot al menjar: conservants, potenciadors del gust...

Com explicaries a la gent que no en té ni idea què és això de la sensibilitat química múltiple?

– És complicat. És una suma d’efectes molt variats i sovint de baixa intensitat que, en realitat, estan interrelacionats. Després de la conferència que van organitzar els Amics de la UNESCO fa dues setmanes, ho entenc molt millor. No és que hi hagi un efecte com a resposta, és que el químic afecta al sistema nerviós central i acaba tenint efecte sobre tot el cos. Per tant, si se’t sumen moltes coses, fes-t’ho mirar.

Dins de les Síndromes de Sensibilització Central hi ha la fibromiàlgia i la fatiga crònica, que segurament són molt més conegudes que no el que expliques.

– Sí, però és el mateix; efecte sobre el sistema nerviós central. A més, és difícil saber què passa sense un reconeixement mèdic. Com diferencies estar cansada d’una fatiga crònica? I fins i tot quan et fan el test per saber si tens una Síndrome de Sensibilització Central et fan preguntes que et semblen absurdes: si et molesten els fums dels cotxes, si tens temors...

Quan vas ser conscient que tenies sensibilitat química múltiple?

– Fa pocs anys però, veient els efectes, me’n vaig adonar que realment en tenia des dels 14 anys més o menys. Recordo que quan era petita em molestava molt l’insecticida i, a més, tenia regles molt fortes. Clar, és que és un dels efectes de la sensibiltiat química múltiple: menstruació molt dolorosa. I segurament tot no és conseqüència de la sensibilitat química múltiple però vist en perspectiva hi ha moltes coses que he viscut que poden estar relacionades.

Quan t’has de posar la mascareta?

– Quan no puc escapar del producte químic. Per exemple, l’altre dia camí de l’aeroport amb el tren. Una dona va obrir una tovalloleta amb colònia i, com no podia canviar de lloc perquè portava les maletes, me la vaig haver de posar. I llavors tothom et mira! A més, són mascaretes amb un filtre de carboni que has d’anar comprant perquè el filtre se satura. N’hi ha algunes més completes que la que jo tinc. Jo me la poso dos o tres cops a la setmana tot i que el metge em diu que l’hauria de portar més.

Cal molta consciència social, llavors.

– Hem d’explicar-nos i donar informació. També hem d’explicar l’efecte de les noves tecnologies per l’Electrohipersensibilitat. Ja m’han advertit que potser em pot afectar el mòbil i el wifi. Per tant, hem d’anar en compte i explicar-nos. L’Associació de Persones Afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals (APQUIRA) fa molt bona feina en aquest sentit.

Notícies relacionades