L’avinguda Francesc Macià, un mur per al barri del Monestir

Fotos: Tino Rubio, Ajuntament de Sant Cugat i Jordi Pascual.

Quan els santcugatencs caminen per l’eix comercial que representen els carrers Valldoreix, Santa Maria i Santiago Rusiñol és habitual que s’aturen a plaça d’Octavià o plaça Augusta. La continuïtat cap a la plaça del Rei és més estranya. Creuar l’avinguda Francesc Macià per entrar al carrer de la Creu esdevé una acció gairebé inèdita. Només les persones que van al barri del Monestir per fer alguna cosa concreta travessen el popularment anomenat scalextric. Com un mur, l’avinguda representa el principal obstacle de connexió entre els barris del centre. Després d’anys de reivindicació, el procés participatiu per a la millora dels barris de Sant Francesc i el Monestir ha evidenciat la voluntat veïnal d’unió i de millora dels seus carrers.

Però la crítica de l’efecte mur ve de lluny. Una de les veus més sonades, que ho ha reivindicat en diversos Consells de Barri i òrgans de participació, és Josep Canals, qui recentment ha tancat la seva galeria d’art al carrer de la Creu en part, deia en una entrevista a elCugatenc, per les polítiques culturals que no fomenten els petits espais d’art. Creu que són els segons per a l’Ajuntament i critica que al barri del Monestir no es fan gairebé accions; “no ens posen ni floretes”, ironitza comparant amb l’actual replantació d’arbres a la rambla del Celler.

L’avinguda Francesc Macià es va projectar amb l’extensió de Sant Cugat cap a Coll Favà. Quan al 1994 es va donar a conèixer la primera gran operació de construcció al nou barri, es va preveure l’avinguda com a eix vertebrador que hauria de connectar-se amb l’actual ronda nord i la rambla del Celler, que en aquell moment encara no estava coberta. Alhora, l’operació entrava en consonància amb un pla global de remodelació del centre històric que es va començar a treballar entre els anys 1987 i 1991.

Anys després tot plegat es va convertir en una operació d’equilibris entre les zones verdes recollides al Pla General Metropolità, les necessitats de la mobilitat i la millora i viananització del centre. Ja al 1996 l’avinguda condicionava l’entorn del Monestir en què es va preveure la construcció de nous edificis per reallotjar els veïns expropiats per complir el planejament. Alhora, tota aquella redefinició permetia eixamplar les zones verdes prèviament existents amb uns jardins del Monestir que acabarien tocant l’avinguda.

La redefinició de l’espai porta tanta cua que fins i tot en el darrer Ple municipal es va aprovar la suspensió de llicències d’una finca que la justícia havia dictaminat que havia de quedar exclosa de l’operació urbanística de planificació de volumetries i façanes. Amb la suspensió s’ha de fer una nova modificació urbanística per definir l’espai, que bàsicament intenta donar continuïtat en el següent tram d’avinguda (entre el carrer Orient i de l’Abat Guillem d’Avinyó) a les façanes que havia desenvolupat Promusa en els dos blocs ubicats entre el carrer de la Creu i Orient.

Al mateix 1996, quan ja s’havia iniciat el soterrament del primer tram de la rambla del Celler, el llavors alcalde, Joan Aymerich, va presentar un gran pla per omplir de verd el centre de la ciutat. D’aquesta manera es definia la rambla del Celler tal com la coneixem actualment amb el Parc Ramon Barnils i el parc de la Pollancreda a cada extrem i amb la connexió amb l’avinguda Francesc Macià. De fet, l’operació que es va anar completant durant la segona meitat de la dècada dels 90 va ser qualificada pel propi Aymerich com “l’obra més important del mandat”.

Ja llavors, l’scalextric no estava clar perquè el PSC preferia fer un túnel perquè la superfície quedés per a vianants mentre Iniciativa trobava a faltar estudis d’impacte ambiental i sobre la mobilitat. De tal manera, que només el govern, CiU i ERC, hi van votar a favor de la connexió amb els vots en contra de socialistes i ecosocialistes i l’abstenció del PP. L’assumpte va arribar fins i tot als tribunals en forma de contenciós-administratiu.

Durant l’any següent, encara amb Aymerich com a alcalde, l’operació es va acompanyar de l’arranjament de la plaça d’Octavià i la de Pere San com a millora definitiva de l’entorn del Monestir. Tot plegat va definir l’espai com ara és, amb el pas elevat, un aparcament a sota, les escales que pugen des del carrer Vallès a la plataforma i a la part superior la plaça del Rei i els jardins del Monestir envoltant el monument.

Si els vehicles anessin per sota fins a Coll Favà, evitaríem trànsit, contaminació i no passaria el que ens passa”, assegura Andrés Ares, president de l’Associació de Veïns del Monestir, representant d’aquesta entitat al Consell de Barri i membre del Consell de Ciutat com a veu del Centre-Est. “No ens agrada que el nostre sigui un barri que estigui separat de la resta de Sant Cugat”, afegeix, tot recordant que representen més de 15.000 veïns, als quals no “se’ls ha tingut en compte” políticament ja que “s’han tirat els diners cap a altres barris”.

La mateixa percepció té Canals, que assegura sense embuts que “hi ha hagut polítiques que s’han fet malament”. Posa l’exemple de l’aparcament soterrani que va tenir diversos problemes d’aigua com a conseqüència de les vetes al terreny. Considera, com Ares, que hagués tingut molt més sentit el soterrament de l’avinguda però “l’alcalde no va fer cas” creant així “una clara divisió entre la part de davant i del darrere del Monestir”.

Tot i això, entén la necessitat d’un aparcament com a conseqüència de la viananització del carrer Santiago Rusiñol, que en abans era la carretera que anava direcció Cerdanyola, que alhora es creuava amb la de l’Arrabassada als Quatre Cantons com a cruïlla de camins on es va desenvolupar el poble. Recorda, en aquest sentit, que es va rebutjar l’opció d’ubicar un aparcament soterrani a plaça d’Octavià donant pas a un als Quatre Cantons i un a sota de l’avinguda Francesc Macià.

Camí cap a una avinguda Cerdanyola per a vianants

Una de les propostes d’unió entre els barris que es materialitzarà properament és la viananització de l’avinguda Cerdanyola. Així ho van presentar dijous el comissionat de Participació, Joan Puigdomènech, i el president del Consell de Barri del Centre-Est, Ferran Villaseñor. És el que es resulta del Pla del barri del Monestir que ha ajuntat els veïns que han volgut acudir als tallers de diagnosi i propostes i ha recollit preocupacions dels residents a través d’enquestes anònimes. Tot ha quedat en un llistat d’actuacions que s’hauran de fer a curt, mitjà i llarg termini en funció dels pressupostos.

L’acció estrella del govern és la viananització de l’avinguda Cerdanyola començant pel carrer de la Creu abans d’estiu. No s’atreveixen a posar dates concretes per a la resta d’actuacions però preveuen que el projecte de l’avinguda estarà enllestit abans d’acabar l’any. De fet, quan es van presentar les conclusions del procés participatiu, el director d’Urbanisme i Projectes, Antoni Serra, ja va presentar uns primers esborranys del projecte, el que demostra que ja es portava treballant mentre els veïns participaven.

“Ells porten mesos treballant el projecte de l’avinguda”, enraona Andreu Sierro, veí i representant del Grup Barri Sant Francesc - Monestir del Facebook, “sembla que utilitzen la participació per legitimar una decisió de l’Ajuntament”. Tot i això, no es mostra contrari davant la possible actuació però alerta que en el procés ha participat “poca gent” i es mostra preocupat perquè una gran actuació a l’avinguda Cerdanyola pot deixar de banda altres millores d’accessibilitat que es necessiten a altres indrets.

De fet, ja fa anys que els propietaris del Colmado Quilez, tal com es pot veure en algunes actes dels Consells de Barri, no veuen clara la viananització perquè consideren que els seus clients necessiten anar amb cotxe per poder carregar la compra. Canals critica que aquest comerç es vulgui erigir “representant dels comerços del sector” però comparteix un element amb ells, que cal fer una consulta a tots els veïns ja que assegura que “molta gent que va a les reunions fa 20 o 30 anys que viuen al barri i els històrics veuen que els que participen són quatre de fora”.

El galerista és ferm defensor de la vinanització basant-se en els efectes que ha tingut sobre l’eix comercial dels carrers Santa Maria i Santiago Rusiñol. Valora molt positivament els dies en què es va tallar el carrer de la Creu a mode de prova i defensa que donar prioritat a les persones que van a peu pot servir per “salvar el comerç familiar” tenint en compte possibles noves zones comercials com la que es preveu al Centre Direccional de Cerdanyola.

Segons el darrer Pla Estratègic de Comerç presentat ara fa gairebé un any, l’avinguda Cerdanyola és el segon gran atractor de gent amb 2.819.112 persones l’any, una mica més de la meitat que al Centre. Si bé, alhora és la centralitat en què menys percentatge de compradors s’aconsegueix, un 19,6%, el que serien uns 550.000 compradors, per darrere de Mira-sol i 100.000 i 150.000 compradors per sobre de la zona comercial del Mercat de Torreblanca i de Coll Favà respectivament.

Ares també alerta d’un altre efecte de la viananització, la mobilitat. Es perdran llocs d’aparcament i el trànsit rodat que ara passa per l’avinguda es veurà desplaçat cap a altres carrers com ara Joan XXIII o Francesc Macià. Entre algunes de les actuacions prioritzades pels veïns al procés de participació s’inclou la creació d’un aparcament soterrani a la plaça d’en Coll, tot i que no té ni projecte, ni pressupost ni data. Alhora, el govern assegura que en les viananitzacions es tenen en compte els aspectes de mobilitat, fins al punt de deixar espai per a la circulació dels serveis com la recollida de brossa o emergències.

Així i tot, Sierro no acaba d’entendre que la restricció de la circulació de vehicles per si sola pugui comportar una millor connexió amb la resta de la ciutat. Entén que cal incorporar punts d’atracció, ja sigui equipaments, activitats, foment del comerç... de tal manera que tingui sentit que la gent no faci mitja volta quan en una passejada per l’eix comercial arribi a la plaça d’Octavià. De fet, entre les propostes dels veïns hi ha convertir el Xalet Negre en una referència cultural, la plaça d’en Coll en un espai social a l’estil plaça Barcelona i el xalet que hi ha a la cruïlla entre l’avinguda Cerdanyola i Torreblanca en un equipament. Aquest darrer és el punt més avançat ja que al desembre el Ple va aprovar suspendre llicències per evitar que els propietaris l’enderroquessin mentre les negociacions per part del consistori per a l’adquisició avancen.

Malgrat aquesta preocupació, Villaseñor recorda que “el principal objectiu no és unir barris sinó millorar el del Monestir per als seus veïns”. Reconeix que, en part, això implica fomentar la connectivitat tot reconeixent que “l’scalextric trenca i amb el Pla hem de fer que trenqui menys”. El que no està tan clar és quina capacitat d’incidència li resta als veïns en el projecte de l’avinguda Cerdanyola ja que Villaseñor diu que “la ciutadania ha de decidir com vol l’actuació” amb una votació mentre Puigdomènech considera que amb la participació ja s’aconsegueix “incorporar les possibles esmenes” al projecte.

Què passa amb la resta del barri?

Al marge de la proposta de l’avinguda Cerdanyola, les conclusions del Pla del barri del Monestir recullen actuacions a fer en base a cinc eixos: espai públic, equipaments, habitatge, mobilitat i comerç. Els veïns demanen, entre d’altres, més il·luminació, més visibilitat per als vianants i reducció de la velocitat dels vehicles sobretot a les entrades de les escoles, menys sorolls i brutícia, una millor gestió de les terrasses i la millora d’accessibilitat de les voreres. D’aquests punts, fa més d’un any que el consistori treballa en una nova ordenança de terrasses mentre les darreres setmanes es va adjudicar un contracte per arranjar voreres de tot el municipi.

Pel que fa als equipaments, les propostes recollides van en la línia de redefinir l’espai de la plaça de Sant Francesc i l’espai verd d’Ildefons Cerdà. També es vol millorar l’oferta del Xalet Negre i convertir la plaça d’en Coll en una mena de pati de l’equipament. A l’igual que els veïns proposen recuperar el xalet de l’avinguda Torreblanca, també proposen fer-ho amb l’edifici on actualment és La Xesca podent destinar l’ús a entitats i fins i tot als propis joves que ara impulsen el casal jove ocupat.

En matèria d’habitatge, es proposa augmentar el nombre d’habitatges tant públics com de mercat lliure, garantir l’accés a col·lectius que ho necessitin com el jovent, aprofitar els pisos buits per a persones amb vulnerabilitat i garantir els ajuts per a les reparacions a les llars. Tot plegat, però, ho veuen amb la necessària pal·liació de l’efecte de gentrificació que pot portar lligada la millora, que també ha d’incloure rehabilitacions d’edificis i clavegueram.

Tot i la viananització de l’avinguda Cerdanyola, també es plantegen plataformes úniques i un cert grau de preferència per a les persones que van a peu als carrers de la Creu, Montserrat, Orient, Sant Llorenç i Francesc Macià. Els veïns volen més protagonisme dels vianants i les bicicletes i una millora de les freqüències del transport públic. Tot plegat ha d’anar acompanyat de la creació de nous aparcaments i la circumval·lació del trànsit rodat amb la corresponent senyalització.

En la part referent al comerç, els veïns demanen dinamització també al carrer Joan XXIII. El foment ha d’anar acompanyat de la formació i modernització dels establiments, la connexió a la ciutat per atreure compradors amb accions de promoció i oferta de restauració de qualitat així com una millora de la imatge del barri amb una reducció de l’incivisme. Tot tenint en compte que la principal acció és la viananització de l’avinguda Cerdanyola per continuar l’eix comercial més enllà del Monestir.

Totes aquestes propostes s’han d’analitzar tècnicament per posteriorment recollir-les en un Pla d’Estratègies Urbanes que implicarà el treball integrat de les diferents àrees del consistori. El director d’àmbit, però, alerta que moltes de les accions “no podran tenir una concreció ràpida en el temps”. Per tant, segons el propi Serra, hi haurà moltes mesures que superaran el mandat vigent i heretarà el proper equip de govern.

“A l’associació de veïns hem treballat molts projectes i, passat el temps, s’han quedat com a projectes”, alerta Ares, “per això animo al govern a tirar-ho endavant”. Així mateix, Sierro demana que realment arribi una millora per a tot el barri i no només per a l’avinguda Cerdanyola. Per a ell el trencament del mur que representa l’avinguda Francesc Macià no passa només per la viananització sinó per accions a tot Sant Francesc i Monestir.

Els diners i el compromís polític, com es garanteix l’actuació?

Enguany el pressupost municipal recull gairebé un milió d’euros destinat al pla de millora i, segons el govern, es presentarà un projecte al Ministeri de Foment per accedir a fons europeus que permetin seguir amb l’actuació. De cara als següents anys, però, tot dependrà de com es configuri el pressupost municipal. Puigdomènech pren el compromís d’incorporar una partida per als barris cada anys fins que acabi el mandat però més endavant tot dependrà del govern que entri a continuació.

“El govern ha trencat el pacte d’estabilitat pressupostària amb ERC-MES però no el pacte pressupostari i, per tant, els diners hi són”, explica Villaseñor. Tot i que no sap si podran arribar a un nou acord de cara a l’any vinent es mostra convençut que el govern complirà la seva promesa ja que la millora del barri és una opinió conjunta de tots els grups polítics. Posa en valor haver donat el poder a la ciutadania perquè considera que així “ningú els hi traurà” i, afegeix, “ningú en el seu sa judici es carregarà aquest projecte perquè sinó no podrà venir per la ciutat”.

El carril bici i l’amfiteatre

A banda de l’avinguda Cerdanyola, l’adquisició del xalet a l’avinguda Torreblanca, l’actuació al carrer de la Creu i la cobertura de les pistes de Sant Francesc, el barri del Monestir es beneficiarà també de dos altres projectes que van ser escollits als pressupostos participatius. D’una banda, un carril bici que unirà el centre de la ciutat amb Can Magí i que permetrà la connexió de l’Escola Oficial d’Idiomes, l’escola Collserola, l’IES Pla i Farreras i el camp de futbol de Can Magí. Tindrà un cost de 225.000 euros.

L’altra proposta és la construcció d’un amfiteatre als jardins del Vallès. Amb un pressupost de 270.000 euros pretén dinamitzar l’oferta del barri. En les primeres reunions entre veïns i tècnics, s’ha mostrat preocupació per la possible atracció de botellón i per això es posa èmfasi en fer d’aquest projecte una forma de dinamització cultural que no permeti l’incivisme i esdevingui realment un equipament que atregui gent d’arreu de la ciutat cap a l’indret, al tocar del parc de la Pollancreda.

Notícies relacionades