Autodefensa feminista, empoderament més enllà de protegir-se davant l’amenaça patriarcal

Foto: Cedida per Amanda Nevado de Pablo

Vas sola pel carrer, és fosc, hi ha un home. Dubtes si et segueix. Tens por. Agafes les claus a una mà i fas com que parles pel mòbil amb l’altra. De forma quasi inconscient acceleres el pas. Gires la cantonada i respires tranquil·la. Només queden uns metres per arribar a casa i sembla que l’home ha passat de llarg. Entres al portal i mentre puges l’escala envies un missatge al grup de Whatsapp: “Ja a casa, aviseu quan arribeu totesˮ.

Malauradament aquest és un relat que no sobta ningú, que és habitual en cada nit d’oci; com també ho és el temor d’homosexuals i transsexuals davant una bona colla d’intolerants que violenten qualsevol dissidència a la masculinitat hegemònica. Més malauradament encara, algunes d’aquestes vivències no acaben amb un missatge al grup d’amigues sinó amb assetjaments, violacions i, fins i tot, assassinats.

Segons feminicidio.net, a tot l’Estat hi ha hagut 74 assassinats masclistes durant el que va d’any, només 42 dels quals han estat reconeguts oficialment. 11 d’ells han estat a Catalunya. L’any passat se’n van registrar 98, dels quals 47 reconeguts oficialment i 17 d’ells a Catalunya. Com sempre, les xifres dels assassinats són la punta de l’iceberg d’un munt de violències latents que no es denuncien. També a Sant Cugat, on durant el que va d’any el col·lectiu feminista revolucionari Hora Bruixa ha denunciat dues agressions sexuals –una d’elles en un espai d’oci nocturn i una altra en el marc de la Festa Major– i s’ha mobilitzat demanat respostes.

I fins i tot això és una petita mostra ja que molts casos mai s’arriben a fer públics i encara menys es denuncien. Segons les dades que va facilitar l’Ajuntament en el darrer 25 de novembre, el dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, durant els primers 10 mesos del 2018 es van detectar 52 casos de violència de gènere a la ciutat entre el Servei d’Atenció a la Dona, la Policia Local, els Mossos d’Esquadra i els serveis sanitaris. El 34,6% d’elles sofria més d’un tipus de violència: física, psicològica, econòmica, sexual i/o ambiental.

Davant una societat hostil i moltes respostes complaents que segueixen tenint l’home cisgènere heterosexual en el seu sentit més patriarcal al centre –“imagina que fan això a la teva fillaˮ–, el feminisme ha buscat una resposta en forma d’autodefensa. Encara que l’objectiu a llarg termini és que cap dona tingui por d’anar pel carrer perquè ningú s’ha d’atrevir a agredir una altra persona per la seva identitat de gènere o orientació sexual, en el mentrestant cal eines per defensar-se.

 

“En la defensa personal no s’utilitza la força sinó el control del cos, l’equilibri...ˮ, explica Amanda Nevado de Pablo, il·lustradora i dissenyadora gràfica que des del seu amor per l’art ha acabat apropant-se al món de la defensa personal i que dimecres a la tarda farà un taller obert d’autodefensa feminista al Casal de Mira-sol, “per a la gent gran és molt satisfactoriˮ. Nevado de Pablo utilitza la tècnica d’un art marcial d’origen japonès i té el cinturó negre. Fins el moment havia fet tallers puntuals d’una o dues hores, el que suposava concentrar molts aprenentatges en poc temps.

El taller de dimecres (de 18 a les 19:30 hores) forma part del programa de sensibilització sobre la violència masclista que ha organitzat la Coordinadora Sociocultural de Mira-sol i obrirà la porta a un taller de diverses sessions que ella mateixa impartirà al mateix Casal a partir de l’octubre. “Amb aquest format no només podré ensenyar tècniques de defensa en situacions concretes sinó que podrem crear un cercle de suport en què les dones es coneguin entre ellesˮ, explica, “moltes dones s’apunten perquè ja s’han vist en situacions de perillˮ.

Diverses de les activitats del programa han estat coorganitzades amb l’entitat de supervivents de violència masclista Noestàsola. La seva presidenta i fundadora, Maribel Guillamón, posa en valor els tallers: “L'autodefensa feminista busca un espai íntim i de confiança entre nosaltres i un dels motius és l'empoderament i el control del nostre propi cos. Fomenta la sororitat entre nosaltres i la importància de la prevenció, no oblidem que existeix perquè hi ha violència masclistaˮ.

Nevado de Pablo comparteix la mirada de Guillamón: “El perill és real i és important defensar-te si arribes a una situació de riscˮ. Diu que per això és important saber l’objectiu i, per tant, primer cal evitar els perills –com, per exemple, evitar carrers poc il·luminats–, després evitar entrebancs –per exemple, no portar talons per si cal sortir corrent– i finalment, en el cas de ser atacada, evitar el conflicte, és a dir, desprendre’s de l’agressor i fugir. I tot això és així malauradament perquè el context ho força, encara que ella desitjaria que la defensa personal fos una activitat física que es fes per gust i no per necessitat.

Però, tot i així, hi ha una part de l’autodefensa feminista que va més enllà de l’acció davant una agressió. En aquests tallers no només es fa pinya i es comparteixen experiències amb altres dones sinó que es fomenta la superació personal i trobar un equilibri entre cos i ment. Veure’s capaç de fer claus i defenses esdevé un punt extra d’autoestima i autoreconeixement que supera amb escreix l’amenaça patriarcal.

Notícies relacionades