L'Assemblea de Voluntaris per als Refugiats porta el conflicte sirià al Casal Torreblanca

José María Copete en l'acte organitzat per l'Assemblea de Voluntaris per als Refugiats. Foto: Jordi Pascual

No es tracta només d'entendre quin paper juga la Unió Europea i els seus estats en l'arribada de refugiats, sinó que cal saber què ha portat a aquestes persones a migrar. En l'origen hi ha una revolució truncada i una guerra civil. Almenys pel que fa als migrants sirians. L'Assemblea de Voluntaris per als Refugiats ho sap molt bé i, en la seva tasca de conscienciació impulsada davant la falta d'acollida de nouvinguts a la ciutat, va fer un acte públic el 30 de maig al Casal Torreblanca per tal d'explicar l'origen de tot plegat.

L'acte va tenir un ponent de luxe, l'antropòleg José María Copete que, a més, va viure la revolució siriana, en el marc de les Primaveres Àrabs, en primera persona. Es considera un activista en una Europa que és, cada cop més, una caricatura de si mateixa amb el desdibuixament d'estats i pèrdua de sobirania en el marc de la globalització i el creixement de respostes reaccionàries. Un còctel que no ajuda a la rebuda de nouvinguts, criminalitzats per alguns governs i molts mitjans hostils. Part del seu activisme està vinculat a Podem País Valencià, des del corrent d'Esquerra Anticapitalista. És hereu del 15M i Stop Desnonaments.

Com a part del seu activisme i professió, té una capacitat de síntesi que va permetre que els assistents a l'acte coneguessin la realitat de Síria en un acte de poc més d'hora i mitja. “Sóc contrari a mostrar l'Orient Mitjà com una zona fosca”, començava, “és complex però es pot entendre què passa”. Al voltant de la realitat Síria, diu, hi ha dos elements de base: la rivalitat geopolítica entre Iran i Aràbia Saudita i les primaveres àrabs. La repressió de la revolta a Síria i l'aparició de nous actors són la clau de volta que determinen l'inici del conflicte que té les seves conseqüències amb milions de persones desplaçades.

Considera que es tracta d'un conflicte de la globalització amb economies de guerra que el permeten i una violència privatitzada, sense monopoli estatal. Tot plegat, en un marc d'empitjorament econòmic, que ja es feia sentir abans de l'esclat de la revolució, amb un fort creixement poblacional, capitalisme d'amics, desaparició del comerç i sistemes de salut i educació col·lapsats. Un marc que tindrà conseqüències en un futur no gaire llunyà.

Des de l'inici de la guerra Síria ha esdevingut un mosaic de grups ètnics i religiosos dispersos pel territori amb els alawistes, que havien aconseguit amb el règim de Baixar al-Àssad una situació privilegiada tot i que sense un sistema de dominació ètnica, competint amb altres actors en la guerra. De la revolució, que havia pres tocs estètics sunnites amb la seva militarització, segons Copete, queda l'esperit i el resorgiment espontani però com un element secundari d'un conflicte, que, a més, ha esdevingut internacional amb la implicació de forces regionals i internacionals.

Malgrat tot, diu, la gent ha sigut capaç d'organitzar-se amb formes de solidaritat col·lectiva. Ho exemplifica amb els cascs blancs que rescaten persones després de bombardejos. Si bé, la majoria de gent viu en la misèria o ha marxat. En la diàspora es troben amb persones d'arreu del món. “En la ruta que fan els refugiats em vaig trobar un home d'Haití”, exemplifica amb un dels casos més extrems.

Considera que la crisi dels refugiats està sostinguda gràcies als països propers a Síria que acullen la immensa majoria d'exiliats mentre que Europa és incapaç de posar-se d'acord amb les quotes i, després que Alemanya acollís unes quantes persones, s'ha tancat físicament i mental. Tot i que en algunes rutes s'han millorat espais des del principi de l'arribada de persones, el bloqueig dels països és greu i tem que sigui el principi del final dels consensos posteriors a la II Guerra Mundial que van fer d'Europa un continent de llibertat i respecte als drets humans.

Notícies relacionades