Anna Surinyach: “Hem de canviar el discurs visual dels moviments de població per tenir una opinió pública més formadaˮ

Fotos: Jordi Pascual

La fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W ha participat al crus d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per impartir la xerrada Com les imatges (re)construeixen la realitat que es viu a les fronteres i a les rutes migratòries. Al final de la conferència ha atès elCugatenc.

Què pot fer el fotoperiodista al mig de grans mitjans i xarxes socials?

– La batalla dels grans mitjans és molt difícil. Com a fotògrafs hem de generar imatges que siguin difícilment manipulables. Vivim un moment en què els grans mitjans segueixen marcant les pautes però cada vegada més els fotògrafs tenim els nostres canals i vies de comunicació. Podem generar i compartir imatges sense passar pels grans mitjans.

Quan més imatges que canviïn el discurs visual dels moviments de població fem, més aconseguirem una opinió pública més formada. També ens passa que molts fotògrafs molt sensibilitzats pensem massa poc com fotografiar aquests moviments de població. Hem d’aconseguir crear imatges que trenquin estereotips, és a dir, que no només siguin molta gent arribant a Europa, Estats Units, Bangladesh...

Cal reinventar els reportatges sobre migració. No tinc la solució exacta però intento fer reflexionar sobre aquest tema. Cal que els estudiants a les universitats ja pensin què volen transmetre abans de començar a fotografiar. Molts cops es copia els grans professionals però, si aquests tenen una visió única, reiterem la mirada.

Quan fotografies persones que migren, la notícia també és que migren. Com s’encaixa això amb un canvi de mirada?

– Bé, tota la humanitat ha migrat. Pensant en el llarg termini, en la importància històrica, s’han de fer imatges explícites de la migració, especialment les que denuncien situacions injustes. Però això no és suficient. Hem de generar una opinió pública diferent, que la gent vegi les persones migrades d’una altra manera, que siguin molt més que persones en moviment. Evidentment ho són però no només. Fotografiem en base a una única ferida, hem d’anar més enllà. Hem de deixar de fotografiar-les com a víctimes i fer-ho com a éssers complexos.

Dius que un dels problemes és que només es fotografien les fronteres, però no són només les físiques. A moltes d’aquestes persones, quan s’han instal·lat a una ciutat, se les fotografia com a manters, menors estrangers...

– Aquest és el problema, que els fotografiem com a manters, com a MENAs, com a dones víctimes de tracta... El cas dels manters és clar. L’única imatge de manters que tenim és la de nois negres de l’Àfrica occidental venent coses a llocs turístics, però què hi ha més enllà? Hi ha projectes que van més enllà. Fotografies a casa, als hospitals... També busquen mostrar els problemes psicològics que comporta la seva situació. És complicat a nivell fotogràfic.

Anar més enllà implica trencar el discurs però també dedicar-hi moltes hores que els mitjans no estan disposats a pagar.

– És així. O t’ho agafes com un repte personal o no ho aconsegueixes perquè econòmicament és molt complicat. Hi ha algunes beques, ajuts i algunes entitats privades comencen a donar-hi importància però és avui dia t’ho has d’agafar com un repte o una lluita personal. Els fotògrafs que treballen aquests temes ho compaginen amb altres mitjans, fer fotografies de bodes... També és important tenir una implicació personal forta per trencar amb el discurs hegemònic. Això és molt de temps i relació amb els col·lectius.

I malgrat tot, com has explicat que et va passar a Tarifa, segueixen les limitacions: “avui no podeu entrar a fotografiarˮ, “les fotografies s’han de fer des d’aquest angleˮ...

– Això seguirà sempre. La recepta és pensar el que fas i conèixer el que fotografies. Amb molt de temps pots fer front a les limitacions. Amb paciència nosaltres vam poder entrar a un centre de primera acollida, hem trencat reticències de l’activisme envers el periodisme... Has de sensibilitzar la gent que envolta el projecte que vols realitzar i això només es pot fer amb temps.

Notícies relacionades