Alesandra Tatić: “La llei d’estrangeria legisla per als homes”

Imatge: captura de la xerrada

L’activista i doctorand en antropologia Alesandra Tatić aposta per la derogació de la llei d’estrangeria, una norma que considera “basada en la tradició postcolonial, masclista, racista i capitalista” i que, assegura, dificulta l’accés a la nacionalitat, especialment a les dones. Així ho va explicar dilluns en la xerrada Vulnerabilització i apoderament de les dones desplaçades, organitzada per Refeugees Welcome i inclosa al programa d’actes del 25N a Sant Cugat i a Sabadell.

Tatić assegura que aquesta llei es va pensar amb un subjecte masculí i això suposa mancances importants: “Moltes dones estrangeres es dediquen a tasques domèstiques que no estan regularitzades però se’ls exigeix un contracte per aconseguir la nacionalitat”. No tenir un contracte laboral ni poder regularitzar la seva situació suposa perdre drets i tenir dificultats per accedir-hi, una vulnerabilitat afegida.

“En funció del tipus de Número d’Identificació d’Estranger (NIE) al qual vols accedir et demanen condicionants com tenir més de 16.000 euros a un banc espanyol, tenir un treball fix, no tenir antecedents penals al país d’origen, tenir un contracte de lloguer o algun segur privat”, va apuntar l’activista a la xerrada del dilluns, “la majoria de persones migrades no comunitàries no hi tenen accés”. Les que provenen d’altres països de la Unió Europea, en canvi, tenen menys dificultats per regularitzar la seva residència.

Sobre les problemàtiques específiques de les dones, Tatić explica que moltes migrades no s’atreveixen a denunciar casos de violència masclista perquè temen ser deportades en cas de no demostrar-se la violència: “Hi ha una excepció legal perquè les víctimes de violència de gènere puguin regularitzar la seva situació a través d’un procés judicial demostrant que han estat víctimes de violència masclista dins de la llar. En realitat és un procés emocionalment molt dur i que et victimitza a un nivell extrem perquè has de passar per totes les vivències, contar-les, portar testimonis, mostrar imatges... A més, si el sistema decideix que les proves no són suficients, et denega la demanda de regularització i, en molts casos, et tramita la deportació”.

Una altra de les dificultats que troben les dones estrangeres que viuen a Catalunya sense poder regularitzar la seva situació és que tot sovint la seva feina de cures i de tasques domèstiques la fan de forma interna, és a dir, residint amb la família que la contracta; una situació que va explicar a elCugatenc Eyling Judith Soza, una d’aquestes treballadores. Tatić explica que aquest règim de treball irregular suposa trencar la possibilitat de crear cap xarxa social de suport i per això considera que és molt important la tasca que fan algunes organitzacions que fomenten trobades de dones migrades que poden trobar-se en les poques hores lliures que tenen cada setmana.

“El suport emocional i jurídic és més important que l’econòmic, que només dona resposta a curt termini”, va defensar l’activista a l’acte de Refugees Welcome, posant en valor la tasca de l’entitat en facilitar habitatges per a persones demandants d’asil, el que permet tenir un espai propi i empoderar-se. Tot i això, també fa autocrítica: “Que hi hagi més sol·licituds d’asil d’homes que de dones condiciona les entitats, que no sempre són capaces de donar resposta a les necessitats de les dones”. Aquesta afirmació la va fer pensant especialment en les dones llatinoamericanes i, específicament, en les veneçolanes ja que Veneçuela és el primer país en peticions d’asil a Espanya.

També explica que dels prop de 6 milions de persones migrades que hi ha a Espanya (un 13% de la població, aproximadament), un 52% són dones. Tot i això, l’imaginari col·lectiu i la mirada social sobre la migració vincula aquest fenomen amb homes joves que, per als discursos més reaccionaris, suposen una amenaça laboral i identitària. Això potencia una mirada sobre la immigració com una amenaça i, alhora, invisibilitza les dones com a subjectes actives del procés migratori.

Alhora l’activista diu que cal tenir una mirada interseccional en tant que no totes les dones pateixen el mateix tipus de violència ni del mateix grau, elements que canvien en funció de l’origen, la classe social, el color de pell, l’orientació sexual... En aquest sentit, crida a prendre els postulats del feminisme, l’antiracisme, l’anticolonialisme i l’anticapitalisme com a trencadors de la desigualtat, la por i la divisió: “El neocapitalisme es basa en les desigualtats per construir una societat”.

Refugees Welcome és una entitat que fomenta l’acollida a casa de persones que demanen asil. Tot i que estan organitzades arreu d’Europa, a l’Estat Catalunya és un dels seus nuclis més potents i Sant Cugat i Valldoreix són, al mateix temps, espais especialment actius en l’entitat al nostre país. Arran de la pandèmia, al maig Refugees Welcome va fer una crida per aconseguir més cases per fer acollides.

Notícies relacionades