Ainhoa Ruiz: “Es tracten les persones que exerceixen el seu dret a la lliure circulació com si fossin criminals”

Fotos: Jordi Pascual

Coordina la campanya Desmilitaritzem l’Educació del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i, com a activista, ha treballat a Colòmbia, Palestina i Perú. És doctorada en pau, conflictes i desenvolupament i té un màster en gestió de conflictes armats. Ainhoa Ruiz ha acudit al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) per parlar de la militarització de les fronteres, un assumpte que també tracta en aquesta entrevista que aquesta entrevista que ha concedit a elCugatenc just després de la seva intervenció.

Sembla que no hi ha un gran debat social sobre les fronteres...

– Hi ha consciència de base per les morts al Mediterrani tot i que potser no se’n parla tant dels murs que es fan a les fronteres, malgrat tenir Ceuta i Melilla ben a prop. Ens falta coneixement sobre com ens afecta això, tant a persones provinents d’altres països com a nosaltres. El control a les fronteres és una vulneració dels nostres drets perquè incorpora una anàlisi de dades que generem quan ens movem molt important. Tot i així, hi ha una certa crítica sobre Frontex.

Però en espais reduïts, no és un debat ampli.

– Això és cert.

Per què és així?

– El discurs de la por té força arran dels atacs terroristes. Aconsegueixen posar l’exèrcit al carrer a França i que ningú ho qüestioni. També hi ha moltes persones que legitimen la política fronterera perquè sinó “què fem amb tota la gent que vol venir?” Segurament tenim tants inputs i informació que no fem una anàlisi a fons que ens permeti entendre que l’origen és la violència i la desigualtat econòmica a molts països.

L’emigració va en augment en alguns països i la política fronterera els obliga a fer rutes cada vegades més complicades. D’això no se’n debat, simplement posem murs.

– Cal un debat sobre la gestió. Els polítics prenen decisions de manera unilateral, sense consulta a la societat civil ni les persones que són al Mediterrani rescatant persones. Ara per ara la gestió migratòria és construir tanques i Centres d’Internament (CIEs) a mode de presons. En canvi no es posa en dubte per què es posen mitjans militars a les fronteres. Com es té una visió de les persones migrades com a delinqüents, ho posem al mateix sac que la màfia i altres criminals.

Negoci per dues bandes: indústria armamentística i màfies.

– La indústria armamentística hi té molt a guanyar. A més, la Unió Europea també fomenta el comerç d’armes, venent-ne sobretot a l’Orient Mitjà, una de les regions més conflictives en l’actualitat i d’on més persones refugiades venen. Molts CIEs també estan gestionats per empreses privades.

Deies a la conferència que, a mesura que es controla més la migració, les màfies es decideixen a abaratir costes. Utilitzen embarcacions més barates per si les intercepten, provocant més inseguretat per als viatgers. És a dir, no només no abordem el tema políticament sinó que afavorim males pràctiques.

– Sí, quan més dificultes que les persones es puguin moure, més encareixes el preu del trajecte. Els viatges són més llargs perquè, un cop tancada la ruta dels Balcans, la gent no es queda als països en conflicte, agafa la ruta de l’Àrtic. Generes un endeutament en les persones refugiades i que les màfies guanyin més diners. Les màfies ho veuen clar: Si tenen el risc de ser interceptades i que els destrueixin el vaixell, tindran embarcacions de goma i no de fusta. També hi ha capitalisme al darrere de les màfies.

L’augment del discurs d’extrema dreta arreu del món està provocant una política fronterera més dura?

– Sí, el cas de Merkel és paradigmàtic. Alemanya és dels pocs països que va complir amb les quotes d’acollida, el que li va passar factura electoralment. Ara els seus socis de govern li demanen endurir la política migratòria. Ho fa l’extrema dreta i la no tant extrema: tancament de fronteres, militarització, més tecnologia...

Al darrere de tot plegat s’amaguen vulneracions constants dels drets humans. No hi ha cap organisme internacional que pugui sancionar-ho?

– Hi ha organitzacions que ho visibilitzen, com Amnistia Internacional. També hi ha un òrgan intern de Frontex que ho ha denunciat. El problema és que la política fronterera l’apliquen els estats membres, entre ells no se sancionaran i per això no crearan cap organisme de control. De fet, als estatuts de Frontex es recull l’ús de la força en l’exercici de les seves funcions. A més, qui s’encarrega d’estar a les fronteres o al mar són guàrdies, policies i l’exèrcit, no activistes prodrets humans.

Hem de canviar tota la política fronterera, llavors.

– Ara es fa d’una manera concreta però vulnerant els drets humans. Si el que vols és ajudar les persones, fes una agència humanitària que pugui fer rescats i no tractar suposats crims. El problema de base és que es tracten les persones que exerceixen el seu dret a la lliure circulació com si fossin criminals.

Notícies relacionades