‘8 mil motius’ inicia una campanya crítica amb FGC pel procés judicial obert després del tall de les vies el 8 de març

Fotos: Jordi Pascual

La campanya 8 mil motius, nascuda de la mà del Comitè de Vaga Feminista, amplia el seu abast i inicia una altra campanya específica per apuntar directament a Ferrocarrils de la Generalitat. L’empresa pública va denunciar el cas davant dels Mossos d'Esquadra, el que ha acabat suposant l'inici de la via penal per a les set persones que van ser identificades durant el tall a l’estació d’FGC del centre de la ciutat durant la vaga del passat 8 de març. En ser una via penal, en cas d’haver una sentència condemnatòria, passaria per una pena de presó –de moment no s’han fet públics els escrits de l’acusació i, per tant, no se sap de quants anys seria–, que se sumaria a la responsabilitat civil, que quantifiquen en 26.000 euros.

Patrícia Gotarda, representant de 8 mil motius, explica que han decidit centrar l’atenció en FGC pel seu “paper actiuˮ en el procés judicial obert. Consideren que, sent una empresa pública, la Generalitat té responsabilitat política i que cal, llavors, parlar no només de les reivindicacions de la vaga feminista, tal com havien fet fins el moment, sinó també incorporar a la campanya un caràcter antirepressiu. “Per la rapidesa del cas no creiem que es trigui molt a tenir els escrits d’acusacióˮ, explica Gotarda, que desconeix els tempos que portarà lligat el procediment. La campanya també posa de relleu “la contradicció de no aplicar cap protocol ni mesura de sensibilització davant les agressions masclistes que es produeixen cada dia als FGC mentre s'emprenen accions legals contra les manifestants de la vaga feministaˮ. Ara per ara la iniciativa ha començat a moure’s a través de les xarxes socials i, de moment, no avancen quines altres accions derivades pot tenir.

L'empresa, per la seva banda, defensa que ha seguit el procediment que tenen estipulat per a aquests casos. És a dir, davant "una afectació greu" al servei per un tall a les vies, avisen els Mossos d'Esquadra, que decideixen com actuar. Generalment, negocien amb les persones concentrades i, si la protesta s'allarga, decideixen desallotjar. Són els Mossos, segons expliquen, els que van decidir donar trasllat del cas al jutjat i és el jutge qui va decidir la tipificació de la causa: "En cap cas FGC ha demanat presó per a ningú ni es personarà com a acusació particular en cap judici penal".

"Davant l'alteració del servei per l'ocupació de via que es va produir el dia 8 de març, que impedia la circulació dels trens decretats com a serveis mínims, FGC va activar el seu protocol habitual", expliquen des de l'empresa, "en aquest cas, el tall de servei de gairebé dues hores va suposar un perjudici per a 40.000 persones que requerien el servei de transport públic i unes pèrdues de 26.000 euros, que és la quantitat que es reclama". Des del 2017, el protocol de l'empresa estableix que s'incorpora la valoració econòmica a la denúncia als Mossos.

El tall de a l’estació es va produir el passat 8 de març de 7 a 9 del matí en el marc de la vaga feminista internacional que va tenir un seguiment massiu arreu del país. Les més de 25 manifestants es van concentrar a la bifurcació de les vies on es divideix el ramal que va a Terrassa del que va a Sabadell, impedint la circulació de qualsevol comboi i obligant a tancar l’estació. Van marxar després de negociar amb la Policia Local i els Mossos d’Esquadra, que van identificar set persones a dins de les vies –les immerses en el procés judicial– i dues més a fora.

Unes setmanes més tard, les set identificades van rebre a sengles notificacions anunciant l’inici de la investigació per part dels Mossos d’Esquadra. Van acudir a comissaria però s’hi van acollir al dret a no declarar. Això va forçar una roda de premsa conjunt del Comitè de Vaga Feminista a nivell català amb les impulsores a nivell local, que van denunciar “una identificació aleatòria ja que no hi havia cap responsable de l’acció sinó que totes les concentrades responien a allò acordat pel mateix comitèˮ.

Van aprofitar l’avinentesa per posar en valor les reivindicacions que van sortir al carrer el passat 8 de març, és a dir, fer visible el feminisme més enllà d’una vaga laboral sinó també de consum i de cures. “Tallar les vies s’inscriu en aquest gran dia en què van participar moltes dones que no s’havien mobilitzat mai”, van reivindicar en la roda de premsa. La jornada va seguir a la ciutat amb dues manifestacions que van acollir gairebé 1.000 persones, una al migdia convocada pel Comitè de Vaga i una per la tarda amb ERC, JERC –ara Jovent Republicà–, Moviment d’Esquerres, Procés Constituent, ICV-EUiA i Dones amb Iniciativa.

Tres mesos més tard els seus temors es van fer realitat. La investigació dels Mossos va acabar als tribunals. Al juny prop de 150 persones es van concentrar a les portes del jutjat de Rubí per mostrar suport a les set citades a declarar, que van assistir-hi però no van parlar. “Vam aconseguir repercussió i un debat públic sobre les desigualtats i les vulneracions dels nostres drets. I ara, volen silenciar-nos. Per això s'obren diferents processos penals a Burgos, a Xixón i a Sant Cugat. Es qüestionen les accions del passat 8M, però volem reivindicar-les i defensar els seus objectius polítics”, va reivindicar Marta Vidal, membre del Comitè en la lectura del manifest a les portes del jutjat.

Notícies relacionades