Ep, ep, ep!

Hi ha poderoses raons per pensar que, efectivament, el ministre Josep Borrell no va rebre la flegma d'una escopinada. Ho sé, perquè des del cercle més proper al partit d'ERC, m'han informat que, si algú d'aquesta formació hagués despatxat una escopinada al titular d'Exteriors (el que va dir allò de que calia desinfectar Catalunya d'independentistes), l’escopinada hagués estat una mena d'opuscle que s'hagués vist en quatre dimensions. Altres hipòtesis abunden que tal escopinada no ha tingut lloc. Els psicòlegs parlen, que, en les històries clíniques de casos similars, la víctima ho és per confondre un temor latent subjacent a la part inferior esquerra del lòbul cranial, que és, diuen ells, el que emmagatzema els assumptes no resolts. És possible que el ministre tingués el que es diu un curtcircuit, una veu interior que li digués, ja veuràs, i que ho fes en forma de escopinada. Coses més rares s'han vist.

Seguint amb l'assumpte que ens ocupa, el de l’escopinada, m'informen que tal despropòsit no va tenir lloc, i no en va tenir no només perquè no hi ha constància documental del mateix (una salivada sol ser expansiva, però tan inofensiva com una bomba de fragmentació guiada per làser, de les que va fer referència el ministre), que no hi ha, dic, indicis gelatinosos del mateix, ni a la cara del ministre, ni en el seu vestit, ni tampoc en el mobiliari circumdant. Llavors? Doncs res que no, que em diuen les meues fonts que aquests segons en què el ministre proclama Ep, ep, ep... passaran a la història amb l'eloqüència gestual i verbal d'un ministre que ha après la fascinació del llenguatge polític.

Altres raons avalen la inexistència d'aquesta escopinada parlamentària. No s'observa en l'emissor cap escurar el coll ocasional, ni oscil·lació gutural, ni la tos bronquial que precedeix l'aparició d'una mucositat latent; de manera que, en el cas que hagués existit la susdita escopinada (que no n'hi va haver, insisteixo), no hauria passat d'una producció salivar compatible amb una lleu humitat de llavis. Res, com aquell que diu. És que no ens mosseguem els llavis per expressar un arravatament sexual? Caldria considerar aquest assumpte molt seriosament, ja que seria una derivació eròtica que podria posar la bancada de les Corts cap per avall. Es pot parlar de seducció entre emissor i receptor? Ep, ep, ep! podria ser un nou paradigma, una forma secreta de cridar l'atenció, un clau concisa, ja que els tres eps conformen un triangle perfecte. Hi ha alguna cosa més que no sapiguem?

Convé ara catalogar les flegmes productives i aquelles que no ho són, més que res, perquè a recer del que ha passat en seu parlamentària puguem ajudar a l'aclariment dels fets, si és que alguna altra vegada es repetissin. Per elaborar una bona escopinada cal classificar l'estat pectoral del subjecte A, el de l'emissor, i l'impacte subjacent en el subjecte B, el receptor, que pateix l'acció. Per això cal conèixer si A es prodiga en el moc espès, a la bolilla (anomenat també Boliche) que és una ranera nasal consolidat; o bé la matèria orgànica a analitzar correspon a les formes líquides del nas, que és, acrediten els pneumòlegs, el més benigne, anomenat moc que flueix. Determinat això, ara convé aclarir la composició. Així, el blanc porcellànic indica congestió pulmonar perifèrica. És un moc suportable. El sanguinolent és més preocupant, el verdós sol ser inclassificable, el gris, negre o florit (amb o sense rínxols) és el que regeix la tirania del tabac, i finalment el moc esperpèntic (somàtic) com es diu al que s'origina en la part imaginària de la psique a la qual he al·ludit al començament d'aquest escrit, més conegut com escopinada para-sol. Creiem (i ho creiem en base a les nostres indagacions) que l'escopinada imaginària de Borrell té el seu origen en aquest últim.

Seguirem informant.

Dionisio Giménez, periodista florestà

Notícies relacionades