Doña Leticia i la Bàscula de Xangai

El meu nom no els dirà res, i és natural que així sigui, perquè jo sóc el que es diu una ombra al jardí.

Així i tot, els informo que, jo, Huang Ho Jia, ciutadà de Canton, República Popular de la Xina, vaig ser un privilegiat alumne del Savi de la Pagoda, Hu Meng Tang, com aquest al seu torn ho va ser del seu predecessor, l'insigne Moloh Meng Zidon, fundador d'Unión Celeste, centre espiritual-nutricionista, les aules van ser benefactores per a altes personalitats de la reialesa occidental des dels temps memorables de Kan Thu Fi. Sóc, permeteu-me, Gran Conductor dels Nutrients, i Censor Honorífic de Foods Lies, per la Universitat Central de Pequín, així com responsable de coordinar les conferències magistrals en la disciplina Conductes i Desvaris del Sistema Digestiu. I, en fi, em dignifico com a autor del tractat The Dream of Perfection (El Somni de la Perfecció) traduït a quaranta idiomes, l'última en el molt honorable idioma Català.

Els fets anteriors humilment es podrien explicar amb el que segueix:

Disposo de la carta, datada el 20 de maig de 2015 (dia del Drac i de la laboriosa Formiga), en la qual, el cap de Protocol de la Casa Reial Espanyola, el místic Rodolfo de la Alegre Espanya, marquès del Corral, em convida a la recepció que la reina Leticia d'Espanya donaria –i va donar– en el meu honor el primer diumenge de juny, recepció que va comptar amb la presència de l'ambaixador del meu país, l’honorable Chu Lay Ching, i de la seva encantadora esposa Fang Lia. Després de l'àpat, su majestad la reina va contractar els meus serveis per coordinar l'equip dietètic-nutricionista que la assessorava des de feia anys. Vaig acceptar encantat de servir una institució tan noble, a un país amic i a una reina tan distingida.

No obstant això, vaig haver de prescindir de l'equip habitual, en observar la disfunció existent entre el programa calòric establert i la prescripció líquida aconsellada, un desequilibri inacceptable que redundava en les variants tèrmiques en l'escala Gotg de doña Leticia. I no només això: dels cent trilions de bacteris que conformen la flora intestinal de la reina, una dotzena d'ells eren de la classe inflamació latent (firmicutes) causants de la sobrecàrrega, que fins llavors no van ser detectades. Vaig haver de actuar amb la celeritat d'un pardal.

Fins a novembre de 2016 vaig dedicar el meu talent a corregir els hàbits i la dieta alimentària de la reina, de manera que, en algun moment vaig arribar a creure que el meu treball era compatible amb el d'un home d'Estat. Això era el mínim que vaig arribar a pensar després que la reina insistís en el paper institucional de tenir un ventre pla, un coll de cigne, i el lloc inferior de l'esquena d'acord amb l'harmonia règia que ella representa. El meu diagnòstic preliminar va establir que la reina Leticia presentava un quadre calòric que, sense ser expansiu, exigia una complicada mesura entre el valor vitamínic ingerit i la mesura correctiva a aplicar, el que es va saldar amb una lleugera anomalia en l'arc astral de la seva gluti dreta, i més concretament en una zona coneguda com el Lloc de les Delícies, gairebé imperceptible, però que sumia en la desesperació a la reina, obstinada a l'eliminació total de la mateixa.

 

A fi de tallar aquesta nímia incidència (que provocava episodis de mal humor a donya Leticia), vaig ordenar portar del meu país la Bàscula de Xangai, un prodigi tecnològic desenvolupat pel professor Maki Tang Ou Zu, del Centre de Desenvolupaments per a la Salut, de Pequín. Aquest portent empra cristall de quars de mida inferior a 100 nanòmetres en els que emmagatzema les dades, gràcies a les mans estructures acte acoblades que codifiquen la informació en cinc dimensions. Això permet discernir el pes que tindrà la reina en un futur, i fer-ho, a partir d'establir en el petit processador incorporat en la mateixa les dades essencials de la dieta, la ingesta líquida (o una aproximació de l'esporàdica), així com els processos calòrics als que el seu cos regi podria estar exposat.

Més tard vaig conciliar aquestes dades amb les peculiaritats del seu temperament, els estàndards de mobilitat, als quals vaig afegir alguns vicis típicament espanyols com són la migdiada, els canvis d'humor, les baralles amb la sogra, el desplaçament del càntir, així com la cadència sexual i altres valors externs que, inexorablement, incideixen en les anomalies gastrointestinals. El veredicte de la Bàscula de Xangai va ser determinant i reflectia el pes (en progressió) de la reina Leticia: 2Kgs. i 20 grams, valor que augmentava vertiginosament en 20kgs. i 70 grams al 2032. Aquesta notable diferència em va obligar a una especulació metodològica amb destacats politòlegs europeus, segons la qual el sobrepès anunciat esdevindria després de l'enderrocament de la monarquia espanyola i l'adveniment de la república i, conseqüentment, amb els episodis d'estrès i ansietat (curtcircuit metabòlic), tan propi de situacions tumultuàries que comporten aquest canvi d'organització política, que, en aquest estimat país d'amplis sols i vastes ombres suposen refregues i altercats. En totes aquestes variants, la Bàscula de Xangai reflectia una sobreactuació d'ingesta de la reina que, afortunadament, es neutralitzava amb l'evacuació regular de la mateixa en grau de consistència, densitat, color i olor que la Bàscula de Xangai va qualificar d'acceptable, donades les circumstàncies.

El meu informe va culminar l'1 d'octubre de 2017. A les 20 hores doña Leticia em va fer cridar al seu despatx:

– Li he preparat una carta de recomanació. Si ho creu pertinent, la Bàscula de Xangai li l'enviarem per valisa diplomàtica a l'adreça de Canton. Gràcies.

Dionisio Giménez, periodista florestà

Notícies relacionades