Les xifres de la Festa Major 2016

Gràfic: Jordi Pascual

El govern valora positivament la celebració de la Festa Major del 2016 i només en lamenta petits incidents ocasionats a altes hores de la nit a causa de l'abús de les begudes alcohòliques. Baralles sense incidents greus, asseguren, que no han pogut entelar 6 dies de celebració lúdica. Una conducta que es va intentar previndre amb un punt de prevenció on els joves podien fer-se la prova d'alcoholèmia i ben entrada la nit fins i tot se'ls entregava entrepans per evitar els efectes de beure amb l'estómac buit. Un èxit, diuen, que es plantegen repetir.

A falta de saber el nombre aproximat de participants, el consistori ha facilitat algunes xifres (moltes d'elles al gràfic que obre aquesta notícia) que demostren el potencial de l'edició d'aquest any de la Festa Major. 5 camions, un elevador, 2 cistelles, una mini excavadora i 3 furgonetes són algunes de les infraestructures mòbils que han permès el desenvolupament dels 6 dies de festa. “Com a govern ens sentim molt orgullosos de la Festa Major i l'equip que ho ha fet possible”, deia Cristina Paraira, tinenta d'alcalde de Presidència i Serveis Urbans, en la roda de premsa de valoració.

Entre membres de les diferents àrees de l'Ajuntament i la Policia Local, ADF, Protecció Civil, Mossos i Creu Roja, han participat un total de 140 treballadors, als quals cal sumar el sobreesforç de les empreses en què el consistori té externalitzat el servei de neteja de la ciutat. “Cal mantenir conductes cíviques i embrutar menys”, insisteix Paraira.

Pel que fa a materials, s'han emprat unes 4.000 cadires diàriament, 500 taules, 2.000 tanques, 7 generadors, 8 punts d'escomeses elèctriques, 19.000 gots entre reciclables i compostables, 4.000 plats, 30 carpes llogades i 40 limitadors acústics. Crida especialment l'atenció, i va ser motiu de reivindicació en la roda de premsa, els 14 quilòmetres de banderetes que decoraven la ciutat per la seva festa gran.

Pel que fa a participació, 98 comerciants van ser en la botiga al carrer i 32 a la fira d'artesania. Es va aconseguir fer un quilòmetre de paelles a la Rambla del Celler i al Holy Festival es van repartir 4.000 paquets de colors. Pel que fa a les 25 activitats esportives, Eloi Rovira, regidor de l'àrea, diu que van participar unes 3.500 persones “sense comptar l'esport al carrer perquè és impossible saber quanta gent hi va acudir”.

“No es tracta de saber el nombre exacte de participants”, explica Carmela Fortuny, tinenta d'alcalde de Cultura, Coneixement i Promoció de la Ciutat, “sinó de veure que tots els espais estaven plens”. En destaca el mapping sobre el Monestir com a novetat a consolidar així com el correplaces, amb 230 participants, que va permetre, segons la regidora, “mantenir l'ànima de poble”.

El govern valora positivament la presència de la música arreu, com a fil conductor, i agraeix a l'oficina municipal La Pua per haver aconseguit, diuen, fer una programació musical al gust de tothom, tant pel que fa a edats com a gustos. Destaquen com a elements positius els canvis d'ubicació del concurs d'arrossos i de la Festa Major Alternativa així com la bona acollida de les activitats familiars al Parc Central –punt que volen reforçar de cara a la següent edició– i de l'espai Arrel amb la vesant més tradicional.

No era el moment”, sobre la queixa de les entitats de cultura popular

Tot i que el govern ha fet una extensa valoració positiva i assegura que han rebut moltíssimes felicitacions dels participants i organitzadors dels espais pel suport de la brigada i els tècnics municipals, no tot han sigut flors i violes. El moment previ al Paga-li Joan, just després de la missa major, va ser un moment de reivindicació de les entitats de cultura popular que van criticar el govern per deixar-les apartades. Amb un manifest van lamentar avisos a darrera hora, convenis incomplets i canvis d'ubicacions inesperats, entre d'altres.

No era el moment, la Festa Major no s'ho mereixia”. És la resposta que dóna Fortuny a aquell esdeveniment. Diu acceptar les crítiques però que hi ha altres formes de fer-ho perquè, segons explica, hi ha vies de comunicació entre l'Ajuntament i les entitats. “Els hi he dit que poden fer queixa però sorprèn el moment, just després d'aprovar un protocol conjunt”, sentencia. Es refereix al protocol per als seguicis que es va aprovar en el Ple de maig.

Notícies relacionades