Publicitat

Una lectura de Pedra i Sang com a resistència

Fotos: Jordi Pascual

El Teatre-Auditori és gran, insultantment gran, per a les obres pensades per a sales petites. És un repte en la programació habitual i és el risc que corria la lectura dramatitzada de Pedra i Sang, una adaptació de resistència davant la pandèmia després que la COVID-19 impedís la celebració de la 20a edició i, posteriorment, obligués a postposar la data de representació per un cas positiu a l’equip. Un dimarts 12 de gener, fora de les festes de Nadal, òrfena del seu calendari i espai habituals, deia la seva directora, Dolors Vilarasau, adaptar l’obra era una forma de mantenir la tradició, un objectiu aconseguit.

I s’ha de felicitar Vilarasau per la capacitat d’adaptació i, sobretot, pel detall de projectar fotografies de tots els actors que han quedat fora per la COVID-19. Tot i haver passat de 40 a 14 persones, amb una retallada significativa al cor –que representa la veu del poble–, reduït de 20 a 5 veus, Pedra i Sang ha estat capaç de rememorar l’assassinat de l’Abat Biure a mans de Berenguer de Saltells la nit de Nadal del 1350. Fidel al text de Josep Maria Jaumà, a la música de Joan Alavedra i amb els mateixos actors principals dels darrers anys, la representació no ha pecat d’estàtica i ha estat capaç d’omplir la immensitat de l’escenari del Teatre-Auditori.

Clar que els més habituals a aquesta cita anual hem trobat a faltar el Claustre per accedir al caliu de la Sala Capitular –qui hauria dit a Vilarasau que passaria de reivindicar fer l’obra a l’església del Monestir a haver-la de fer al Teatre-Auditori?– però les imatges del temple projectades a una gran pantalla al fons de l’escenari han intentat treure l’enyor. Als parlaments finals l’alcaldessa, Mireia Ingla, ha qualificat de bona notícia fer Pedra i Sang al Teatre-Auditori i, en qualsevol cas, és una bona notícia enmig de les circumstàncies actuals. Que ningú es pensi que la fredor de l’arquitectura moderna és comparable amb la romànica, carregada d’història i testimoni de l’assassinat que representa l’obra.

Vilarasau també ha trobat l’encaix per a una actualitat que cada any es cola a l’espectacle però aquesta vegada amb una cruesa especial. Amb mascaretes, amb la indignació del sector cultural per unes restriccions que semblen irracionals al costat de cerimònies massives a la Sagrada Família i de raves a Llinars, amb una recitació de les restriccions del PROCICAT, amb bromes sobre el toc de queda i un molt encertat paral·lelisme amb la pesta negra. I, sobretot, ha estat remarcable el cop de puny sobre la taula de fer un tros d’una escena callats, muts, en homenatge a totes les persones del món de l’espectacle que s’han vist forçades a callar per una crisi sobrevinguda.

Potser en situacions d’estrès i tristesa només ens queda el riure, que s’ha deixat entreveure entre els assistents distribuïts per gairebé tota la platea però amb la ja normalitzada distància física entre bombolles; mostra d’un esforç d’adaptació de l’àmbit cultural retornat amb pocs ajuts i un núvol de precarietat. Potser, per això, haver fet Pedra i Sang, malgrat tot, és una petita victòria en uns mesos en què hem assumit la derrota. Precisament “victòria” ha estat la paraula emprada per Ingla al final de l’acte, tot reivindicant el vincle entre la cultura i l’administració.

Dos galls d’honor: Jordi González i Xavier Tor

La representació de traspàs d’aquest 2021 –tot i que s’hauria d’haver fet al 2020– inicia l’any en què esperem sí poder celebrar les dues dècades de la primera representació tornant al Monestir el proper Nadal. Tot i l’estranyesa, no s’ha fallat a la cita d’atorgar el gall d’honor, un reconeixement que l’associació Amics de Pedra i Sang fa a personalitats del món del teatre santcugatenc. Enguany hi ha hagut dos guardonats.

El primer, Jordi González, tècnic de cultura de l’Ajuntament a punt de jubilar-se, que ha rebut el guardó en reconeixement de la seva tasca durant dècades. “Molts dels actes culturals de la ciutat són gràcies a la seva col·laboració”, ha reivindicat Vilarasau. González, que no esperava el guardó, ha agraït la feina de tot l’equip de cultura i ha posat en valor que Pedra i Sang porti 20 anys de representacions, des que al 2000 es va decidir fer el que inicialment era una representació puntual pel 650è aniversari de l’assassinat de l’Abat Biure.

El segon, Xavier Tor, actor que a Pedra i Sang interpreta el paper de l’abat i amb una dilatada experiència al teatre –i també a la televisió– a Madrid i a Barcelona i, especialment, al Teatre Romea. Vilarasau ha agraït la seva implicació a Pedra i Sang i ha fet extensiu l’agraïment a tot el personal del Teatre-Auditori i del servei de cultura de l’Ajuntament. Tor, entre llàgrimes d’emoció, ha agraït al públic l’escalf rebut durant tots els anys de la seva carrera.

Notícies relacionades