Un viatge interreligiós per la llibertat

Fotos: Jordi Pascual

El catorzè cicle de les lectures a la fresca ha arribat al seu final amb Món, dimoni i carn de Maria Aurèlia Capmany sota la direcció de Dolors Vilarassau, un viatge del cristianisme a l’Islam en la carn d’Anselm Turmeda –Abd-Al·lah at-Tarjuman–, l’escriptor mallorquí del segle XIV que va fugir d’occident, tot i ser un frare franciscà, per acabar abraçant la seva nova fe a Tunis. L’adaptació a l’espai dels castanyers dels Jardins del Monestir ha anat acompanyada d’un pes important de la música i l’estètica, potser més que el propi text.

L’ambientació amb la vestimenta ha estat una de les claus de la representació, sent l’única de les tres obres del cicle d’enguany que ha comptat amb dues encarregades de vestuari, Eulàlia Cortijos i Pepa Gómez. Els vestits, simulant l’ambient religiós mallorquí i la quotidianitat tunisiana d’ara fa set segles, han estat claus també per a la dansa que ha acompanyat gran part de l’obra, amb moments en què només la música i el cos importaven, en algun cas acompanyats d’algun element, com la pintura d’un vaixell de paper per simular les travessies marítimes.

La música, ja ho va advertir Vilarassau en la presentació de les lectures d’enguany, ha acompanyat les escenes, servint per donar oxigen a una obra que barreja accents forans amb català antic. El cantautor Pep Codó ha aconseguit donar ritme a l’obra mentre el conjunt Tocats del Grall, amb Quim Boix, Marta Coll i Albert Plana, amb instruments tradicionals com el flabiol, el tamborí, el sac de gemecs i la tarota, han posat l’ambientació temporal, ben acompanyada pel mur del Monestir que feia de fons d’escena.

El viatge reflexiu d’Anselm ha anat acompanyat d’un toc d’humor i, fins i tot, d’una certa burla juganera a l’església –Vilarassau s’ho passa per les mans cada Nadal amb Pedra i Sang–. De sobte, unes monges apareixen repetint com un mantra les indicacions de la superiora fins que se n’adonen que el protagonista ha marxat de l’illa per provar sort lluny de les dinàmiques d’occident. Les mateixes actrius apareixen amb vels, en una representació icònica de l’Islam del XIV. Alhora, els mals d’occident es veuen clarament representants amb diners i sexualitat sota l’atenta mirada d’un poderós estament religiós.

Món, dimoni i carn ha tancat l’edició d’enguany de les lectures a la fresca, que segons Vilarassau ha acollit més de 1.600 espectadors entre les tres representacions. Es tanca així un cicle dedicat als 100 anys del naixement de Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany, començant a fixar la mirada en l’estiu vinent, quan la proposta dels Amics de Pedra i Sang arribarà a la seva quinzena edició.

La darrera representació d’enguany també ha servit per atorgar al crític i activista cultural santcugatenc Eduard Jener un reconeixement en nom del col·lectiu. Per a ell, però, la seva tasca “no té cap mèrit” perquè “forma part del dia a dia”. El guardonat, envoltat dels actors i col·laboradors amb barrets com el que acostuma a portar, ha destacat que allò més important de la cultura és arribar a la gent perquè sinó “no val res”. També l’alcaldessa, Carmela Fortuny, s’ha sumat als elogis mostrant-se orgullosa de la seva participació al Consell de Cultura i al Consell de Ciutat.

Notícies relacionades